Jorge Pardo té indubtablement una trajectòria notable, al llarg de la qual ha treballat, a més, amb Chick Corea, Jean Luc Vallet, Peer Vyboris, Tete Montoliu, Slide Hampton, Pony Poindexter, Al Lewitt o Astrid Gilberto, entre d’altres.
Nascut a Madrid l’1 de desembre de 1956, Jorde Pardo va començar els seus estudis als 14 anys al Real Conservatori de Madrid. Interessat pel jazz, realitzà les seves primeres actuacions amb grups aficionats a la Universitat.
Josep Maria Farràs (Terrassa, 1942)
Format en el Club de Jazz d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, és un 'producte' genuí de la tradició jazzistica d’aquesta ciutat. Josep Maria Farràs ha destacat sempre per una sonoritat potent i agressiva, i una versatilitat estilística, que li ha permès col·laborar amb bons resultats amb formacions de jazz tradicional –com la Jai Jazz Banda– i en grups més propers al Be Bop i les seves ramificacions posteriors.
Horacio Fumero va estudiar al Conservatori Manuel Falla de Buenos Aires i al Conservatoire Supérier de Misique de Ginebra.El 1973 arribava a Europa al Festival de Jazz de Montreux de la mà de Gato Barbieri. Els primers anys resideix a Ginebra on col.labora, entre d’altres, amb l’Orquestre a’Cordes de Lausanne.
Ardía Font, neix a Terrassa el 1945, de nen, es queda bocabadat mirant el baterista de les orquestres, que per festes Majors actuaven a Terrassa. Aquesta inquietut,que demostra, ès va consolidant als pocs anys ,quan com si fos un joc, juntament amb el seu cosí Joan Font, i en Jaume Puig, formen un petit conjunt musical, l’Orquestra Estrella. Una mica mès tard, conecta amb Josep Puigbò, molt més preparat musicalment, essent, des d'aleshores un mestre inseparable...
Carles Benavent (1954) és un dels músics espanyols de més renom internacional, gràcies en part a les seves col·laboracions amb artistes de la talla de Paco de Lucía, Chick Corea i Miles Davis, i a la seva dilatada carrera com a solista i col·laborador números 1 de la música flamenca.
Neix a Ullastrell (Barcelona) al 1964. S'inicia en el món del Jazz al voltant de la Jazz Cava de Terrassa en la seva primera època (c/ Sant Quirze). Participa en Seminaris Internacionals de Jazz amb Thad Jones, Hal Crook, Chuck Israels, Marc Johnson, etc.Ha participat en nombrosos Festivals Internacionals de Jazz: Terrassa, Europa Jazz Festival, Getxo, Madrid, Sevilla, Barcelona, Eivissa, Amberes, Copenhague, etc.
Terrassa, 1966. Als nou anys s'inicia en la pràctica musical. Amb Christoph Rahn (Bamberg Symphony, OBC) assoleix el grau de professor de contrabaix. El seu interès pel jazz el porta a seguir cursos amb el baixista Horacio Fumero (Tete Montoliu Trio) i el trombonista, compositor i arranjador John DuBuclet (Duke Ellington Orch., Big Band Jazz Terrassa).
Contrabaixista, compositor i pedagog (Barcelona 1962).
És un dels músics de jazz més internacionals i reconeguts del nostre païs.
El seu estil es caracteritza pel seu so profund, el magnetisme del seu groove i la seva versatilitat creativa, combinant amb mestratge tradició i innovació, a més d'ésser un brillant solista.
Va estudiar amb Ferran Sala, Álvaro Is, Ludwig Streicher i Ron Carter (City College of New York).
Nascut a Barcelona el 1964, d'una família de músics, entre 1982 i 1989 és un dels músics més actius com a baterista de l'escena espanyola. Durant els anys noranta, Jordi es manté en estreta relació amb músics com Mark Turner, Kurt Rosenwinkel, Brad Mehlday, Joshua Redman o Perico Sambeat, i forma el grup The Bloomdaddies amb Chris Cheek i Seamus Blake. També col.labora amb molts d'altres músics de la nova generació.
Clarinetista, saxofonista, director de banda i pedagog, Casares ha tocat a Terrassa des de 1973 en espais com l’antiga Jazz Cava (1971-1985), la Nova Jazz Cava i els diferents escenaris històrics del certamen egarenc on ha mostrat la seva destresa instrumental en més de 130 ocasions.
Nascut a Barcelona, realitza estudis de contrabaix al Conservatori de Música de Barcelona, al Conservatori de Cergy-Pontoise (Paris), a l’Aula de Música Moderna i al Taller de Músics. És membre fundador de La Vella Dixieland, amb la que ha realitzat mes de 1500 actuacions. Ha participat també als Festivals de Jazz de New Orleans i Japó. Ha col.laborat amb diferents formacions i solistes del món del Jazz com Tete Montoliu, La Locomotora Negra, Joe Newman, i d’altres estils com Lluís Llach o Núria Feliu.
El músic, baixista i compositor Jordi Gaspar, nascut a 1960 i format a l'escola jazzística, ha anat consolidant el seu caràcter eclèctic en estils com la música de cantautor, el folklore mediterrani, el flamenc, la copla i el jazz.
Neix a Barcelona el 1950. Un dia de 1965 sent un tema d'un programa de televisió que l’hi descobreix la seva veritable afició musical. El tema era 'Take Five' de Paul Desmond. Es matricula al Conservatori de Barcelona però dos anys després, les venerables aules se l’hi cauen a sobre. El clàssic no és el seu. Els discs seran els seus primers tutors, Sidney Bechet i Rex Stewart els seus primers acompanyants. Charlie Parker marca la primera revolució, el be-bop obre els horitzons; John Coltrane serà la segona.
Baterista natural de Montevideo, Uruguai (1949). Inicia la seva activitat musical als 18 anys al Conservatorio de Montevideo al costat de Roberto Serrentino. El 1971 es trasllada a Espanya, primer a Mallorca i després a Barcelona, on es dedica principalment a l’estudi i docència del seu instrument. El 1978 comença la seva activitat professional amb diferents formacions barcelonines i al costat d’artistes internacionals. El març de 1979 treballa amb Tete Montoliu, col.laboració que s’enregistra amb el títol ‘Tete Montoliu en vivo en el Palau de la Música Catalana’.
Bonell va estudiar guitarra i piano al Conservatori del Liceu i perfeccionà els coneixements musicals a The New School for Social Research de Nova York i amb el guitarrista Jim Hall.Als anys 1970 va crear, juntament amb Xavier Pérez, Víctor Cortina i Rafael Zaragoza, Secta Sònica, un grup de música laietana. Més endavant, es va incorporar al grup Música Urbana i després va participar en altres projectes produïts o arranjats per Joan Albert Amargós, com Bon vent i barca nova (1978) – d' Ovidi Montllor – o Pijama de saliva (1982) –de Francesc Pi de la Serra .
Neix a Long Beach, California. Ha cursat estudis a 'The Berklee School of Music'.
Arriba a Espanya al 1975. Va formar part del mític grup 'Música Urbana'. Des d'aleshores ha treballat amb figures nacionals i internacionals com Cèlia Cruz i Tito Puente, Al Cohn, Manel Camp, Tete Montoliu, Jerry Lewis, Dianne Warwick, Natalie Cole, Jack McDuff, Orange Then Blue, José Carreras, Julio Iglesias, Orquestra Ciutat de Barcelona, Dave Liebman i molts d'altres.
Aquest canadenc que viu des de fa més de vint anys a Barcelona és veterà de formacions locals com l’Orquestra Mirasol, Transatlàntic, Box Office, Shamtime, Princes of Time o la Big Band del Taller de Músics. També ha col.laborat amb una gran varietat d’artistes internacionals com Stevie Wonder, Thad Jones o Al Cohn.
Ha participat en nombrosos festivals com els de Barcelona, Madrid, Terrassa, Bilbao, Murcia, Alacant, Vigo o Santiago de Compostela.
Natural de Brandis (Alemanya, 1937), se'l considera un jazzman català per la seva residència i vinculació amb projectes nacionals.
Ha actuat a festivals de Berlín, Madrid, Barcelona i gires per Europa i Orient Mitjà entre el 1956-61. Wyboris ha estat un dels acompanyats de nombroses estrelles del Jazz internacional; destaquen les seves col·laboracions amb Pedro Iturralde, Donald Byrd, Booker Erwin, Dexter Gordon, Lee Konitz, Don Byas, Art Farmer, Ben Webster, Johnny Griffin, Slide Hampton, Lucky Thompson, Tete Montoliu, Lou Bennett i Jean Luc Vallet.
