Josep Maria Farràs (Terrassa, 1942)
Format en el Club de Jazz d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, és un 'producte' genuí de la tradició jazzistica d’aquesta ciutat. Josep Maria Farràs ha destacat sempre per una sonoritat potent i agressiva, i una versatilitat estilística, que li ha permès col·laborar amb bons resultats amb formacions de jazz tradicional –com la Jai Jazz Banda– i en grups més propers al Be Bop i les seves ramificacions posteriors.
Ardía Font, neix a Terrassa el 1945, de nen, es queda bocabadat mirant el baterista de les orquestres, que per festes Majors actuaven a Terrassa. Aquesta inquietut,que demostra, ès va consolidant als pocs anys ,quan com si fos un joc, juntament amb el seu cosí Joan Font, i en Jaume Puig, formen un petit conjunt musical, l’Orquestra Estrella. Una mica mès tard, conecta amb Josep Puigbò, molt més preparat musicalment, essent, des d'aleshores un mestre inseparable...
Neix a Barcelona el 1950. Un dia de 1965 sent un tema d'un programa de televisió que l’hi descobreix la seva veritable afició musical. El tema era 'Take Five' de Paul Desmond. Es matricula al Conservatori de Barcelona però dos anys després, les venerables aules se l’hi cauen a sobre. El clàssic no és el seu. Els discs seran els seus primers tutors, Sidney Bechet i Rex Stewart els seus primers acompanyants. Charlie Parker marca la primera revolució, el be-bop obre els horitzons; John Coltrane serà la segona.
(Barcelona, 1948). Arquitecte. Membre fundador i director de La Locomotora Negra. Al front d’aquest grup ha actuat, des de la seva fundació el 1971, en un gran nombre de poblacions catalanes i en diverses ciutats de l’estat espanyol. Ha participat també, en festivals a França i Bèlgica. Ha donat cursets, seminaris i conferències de jazz a l’Escola d’Estiu Rosa Sensat, Universitat Catalana d’Estiu (Prada de Conflent), Taller de Músics, Universitat Pompeu Fabra, Escola de Pedagogia Musical, Institut Joan Llongueras, i a diversos centres privats.
Vicenç Montoliu Massana, universalment conegut com a Tete Montoliu, nasqué a Barcelona al 1933. El seu pare era músic titular de la orquestra del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona. Davant del seu extraordinari talent musical comença a rebre classes de la pianista Petra Palou, a la que Tete sempre considerà la seva mestra. Superant les dificultats que li imposava el fet d'haver nascut cec, ingresa als 16 anys al Conservatori Municipal de Barcelona, on completa els seus estudis.
Natural de Brandis (Alemanya, 1937), se'l considera un jazzman català per la seva residència i vinculació amb projectes nacionals.
Ha actuat a festivals de Berlín, Madrid, Barcelona i gires per Europa i Orient Mitjà entre el 1956-61. Wyboris ha estat un dels acompanyats de nombroses estrelles del Jazz internacional; destaquen les seves col·laboracions amb Pedro Iturralde, Donald Byrd, Booker Erwin, Dexter Gordon, Lee Konitz, Don Byas, Art Farmer, Ben Webster, Johnny Griffin, Slide Hampton, Lucky Thompson, Tete Montoliu, Lou Bennett i Jean Luc Vallet.
PERE FERRÉ BALASCH
Cornellà del Llobregat, abril de 1931.
Estudis de piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i primeres actuacions a sales de l’època com Saratoga, Arizona o Embassy. Forma part del Latin Quartet, substituint al seu amic personal Tete Montoliu, i va de gira uns dos anys per Holanda, Alemanya i Països Escandinaus. De retorn a Barcelona, l’any 1956, participa en diversos concerts entre d’altres al Teatre Comedia i Candilejas.
Slide Hampton (Pittsburgh, 1932)
El trombonista de jazz, Slide Hampton, va començar la seva carrera professional cap a mitjans dels anys cinquanta en diferents i magnífiques orquestres com les de Budd Johnson, Dizzy Gillespie o Lionel Hampton; també va participar entre 1957 i 1959 en l’orquestra de Maynard Ferguson com a intèrpret i com a arranjador.
Steve Lacy, -Nova York, 1934-, una personalitat en el jazz que va iniciar-se en aquest món fent i venent fotos dels músics en els concerts. La història de Steve Lacy és desconcertant per partida doble. Primerament com a instrumentista, ja que representa un cas particular, i com a músic doncs s'aparta de tots els corrents establerts. Però aconseguí fer-se un nom entre les estrelles del free jazz, utilitzant de forma exclusiva el saxo soprà.
La trajectòria musical de Lucky Guri, és prou coneguda en el món jazzístic de Catalunya. Des de l’any 1971, any que va començar les seves actuacions a LA COVA DEL DRAC del carrer de Tuset, on va tenir ocasió de tocar acompanyant grans figures del Jazz nord-americà, va anar aprofundint en aquest gènere musical.
El seu primer grup NEW JAZZ TRIO, que més tard, el 1975, va reconvertir en BARCELONA TRACTION, va gravar dos LP, i va participar en les dotze hores de Rock a Canet.
