"El final sempre és tràgic. I, en moltes ocasions, inesperat. No hi ha manera de predir la seva arribada. Cap senyal divina, cap indici. S'acaba i punt. I durant l'espera una successió de paisatges que somiem transformar en paradisos. I l'humà desig de voler arribar a algun lloc. I l'humà desig de voler arribar més lluny, fins a convertir en permanent l'estat de trànsit. Durant aquest estat es succeeixen un seguit de converses i desitjos, intents d'entendre i fer-se entendre dins d'una estranya arquitectura del dia a dia on el "carpe diem" d'Horaci queda relegat a una tanca publicitària".
LOCUS AMOENUS, etimològicament "lloc idíl·lic" o "lloc amè". Es tracta d'un tòpic literari llatí que vol reflectir un lloc idealitzat de seguretat i confort.
La peça presenta una petita ficció inspirada en el relat El Túnel de Friedrich Dürrenmatt que serveix de vehicle per posar en relleu els paradisos promesos que ha tingut la nostra generació i, en conseqüent, les seves contradiccions.
http://www.tnt.cat/?go=Yz02MSZ0PTI5MCZBTD1jYV9FUw==#mRegOpen
