Josep Maria Farràs (Terrassa, 1942)
Format en el Club de Jazz d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, és un 'producte' genuí de la tradició jazzistica d’aquesta ciutat. Josep Maria Farràs ha destacat sempre per una sonoritat potent i agressiva, i una versatilitat estilística, que li ha permès col·laborar amb bons resultats amb formacions de jazz tradicional –com la Jai Jazz Banda– i en grups més propers al Be Bop i les seves ramificacions posteriors.
Ardía Font, neix a Terrassa el 1945, de nen, es queda bocabadat mirant el baterista de les orquestres, que per festes Majors actuaven a Terrassa. Aquesta inquietut,que demostra, ès va consolidant als pocs anys ,quan com si fos un joc, juntament amb el seu cosí Joan Font, i en Jaume Puig, formen un petit conjunt musical, l’Orquestra Estrella. Una mica mès tard, conecta amb Josep Puigbò, molt més preparat musicalment, essent, des d'aleshores un mestre inseparable...
Neix a Ullastrell (Barcelona) al 1964. S'inicia en el món del Jazz al voltant de la Jazz Cava de Terrassa en la seva primera època (c/ Sant Quirze). Participa en Seminaris Internacionals de Jazz amb Thad Jones, Hal Crook, Chuck Israels, Marc Johnson, etc.Ha participat en nombrosos Festivals Internacionals de Jazz: Terrassa, Europa Jazz Festival, Getxo, Madrid, Sevilla, Barcelona, Eivissa, Amberes, Copenhague, etc.
Neix a Barcelona el 1950. Un dia de 1965 sent un tema d'un programa de televisió que l’hi descobreix la seva veritable afició musical. El tema era 'Take Five' de Paul Desmond. Es matricula al Conservatori de Barcelona però dos anys després, les venerables aules se l’hi cauen a sobre. El clàssic no és el seu. Els discs seran els seus primers tutors, Sidney Bechet i Rex Stewart els seus primers acompanyants. Charlie Parker marca la primera revolució, el be-bop obre els horitzons; John Coltrane serà la segona.
Baterista natural de Montevideo, Uruguai (1949). Inicia la seva activitat musical als 18 anys al Conservatorio de Montevideo al costat de Roberto Serrentino. El 1971 es trasllada a Espanya, primer a Mallorca i després a Barcelona, on es dedica principalment a l’estudi i docència del seu instrument. El 1978 comença la seva activitat professional amb diferents formacions barcelonines i al costat d’artistes internacionals. El març de 1979 treballa amb Tete Montoliu, col.laboració que s’enregistra amb el títol ‘Tete Montoliu en vivo en el Palau de la Música Catalana’.
Jayme Marques va néixer a la ciutat de Campo Grande, capital de Mato Grosso del Sur (Brasil), el 12 de juny de 1936. La seva afecció per la guitarra li va venir des de petit.
Als 20 anys es trasllada a Sao Paulo, on participa en sessions de grabació i concerts de jazz, ja com a professional de la música, entrant a formar part de l’Orquestra de la TV Record i del grup del pianista argentí Robledo, juntament amb el gran saxofonista Gatto Barbieri.
Natural de Brandis (Alemanya, 1937), se'l considera un jazzman català per la seva residència i vinculació amb projectes nacionals.
Ha actuat a festivals de Berlín, Madrid, Barcelona i gires per Europa i Orient Mitjà entre el 1956-61. Wyboris ha estat un dels acompanyats de nombroses estrelles del Jazz internacional; destaquen les seves col·laboracions amb Pedro Iturralde, Donald Byrd, Booker Erwin, Dexter Gordon, Lee Konitz, Don Byas, Art Farmer, Ben Webster, Johnny Griffin, Slide Hampton, Lucky Thompson, Tete Montoliu, Lou Bennett i Jean Luc Vallet.
PERE FERRÉ BALASCH
Cornellà del Llobregat, abril de 1931.
Estudis de piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i primeres actuacions a sales de l’època com Saratoga, Arizona o Embassy. Forma part del Latin Quartet, substituint al seu amic personal Tete Montoliu, i va de gira uns dos anys per Holanda, Alemanya i Països Escandinaus. De retorn a Barcelona, l’any 1956, participa en diversos concerts entre d’altres al Teatre Comedia i Candilejas.
Trombonista i cantant americà nascut a Birmingan el 1930. Des de molt jovenet ja toca amb els veterans de Nova Orleans. Com si el trombó formés part d’ell mateix, la seva excel·lent tècnica combinada amb una vigorositat i un talent únic, van fer que als 15 anys ja se’l conegués com “la llengua més ràpida de l’oest”. Diuen d’ell que és més que una llegenda.
Va crear la seva pròpia banda a Chicago i posteriorment ha tocat amb gran figures del Jazz internacional com Ray Charles, Lionel Hampton, Eddie Vinson i Count Basie entre d’altres.
Joan Grimalt és músic i filòleg. Ha viscut quinze anys a Àustria i Alemanya, on va treballar sobretot com a director d'orquestra i òpera. Com a pianista, el seu camp predilecte és la música de cambra, que no ha deixat mai de practicar.
Vicenç Montoliu Massana, universalment conegut com a Tete Montoliu, nasqué a Barcelona al 1933. El seu pare era músic titular de la orquestra del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona. Davant del seu extraordinari talent musical comença a rebre classes de la pianista Petra Palou, a la que Tete sempre considerà la seva mestra. Superant les dificultats que li imposava el fet d'haver nascut cec, ingresa als 16 anys al Conservatori Municipal de Barcelona, on completa els seus estudis.
Pere Soto i Tejedor, nascut a Badalona el 20 de novembre del 1958.
Guitarrista català prou conegut a casa nostra per les múltiples actuacions als festivals de Jazz i clubs arreu del país, a més de l'èxit radiofònic (més de 1000 sortides en antena a RAC 105), aconseguit pel disc en català Coincidències, nomenat per al millor disc del 89 a Catalunya per Ràdio Nacional-Radio 4.
Nascut a València al 1957. Als vuit anys, de manera autodidacta, comença a estudiar guitarra clàssica. Als 14 descobreix el jazz i s'inicia en aquesta música amb la guitarra elèctrica. Al 1973 funda el grup 'Valéncia Jazz', pioner en la història del jazz valencià.