de Janus Koster-Rasmusen / Alemanya / 83 min. / 2015 / VOSE
Un estudi de dues personalitats (els jazzmen negres Ben Webster i Dexter Gordon) durant el seu exili a l’alliberat i integrat –i naïf- Copenhaguen dels 60, explicada per músics i amics. Eren yin i yang: depressió o eufòria, harmonia o caos, amor estable o aventures breus. Però compartien apetits (a diferents substàncies), vides danyades i un talent colossal. Nítid retrat d’un moment.
Un estudi en profunditat de dues personalitats (els jazzmen Ben Webster i Dexter Gordon) durant el seu exili al Copenhaguen dels 60. Tots dos van arribar per dos concerts el 1962 i van acabar penjant-hi el barret. El film en mostra la raó: un lloc “naïf” i pacífic com aquell devia semblar “idíl·lic” per a dos negres que venien dels volàtils (i racistes) Estats Units sixties. A més hi cobraven allò estipulat i hi abundaven les fans. Cool cats narra com es van adaptar a la seva llar adoptiva. Tots dos traginaven el yin i el yang: depressió o eufòria, harmonia o caos, amor estable o aventures breus. Tots dos compartien apetits (per diferents substàncies), vides danyades i un talent colossal. És un nítid retrat d’un batec congelat (nits de vi barat, cares emperlades de suor, clubs de jazz) que barreja entrevistes amb fans i músics locals, súper-8 de Webster, peces d’arxiu i testimoni de les seves (fluctuants) parelles. Els instants encisadors abunden: Webster toca una balada i una llàgrima li cau per la galta; Gordon passeja per la ciutat i s’hi sent “com l’alcalde”; Webster comparteix cada dia cervesa amb el seu conserge, que no parla gota d’anglès. Ei: és l’art del cool.
