Bio
‘…Quan era un nen, mai vaig tenir cap pretensió de qui era o què era el que hauria de fer ni tan sols quan vaig decidir agafar el saxo. Sóc el segon fill de John i Alice, vaig néixer a Nova York el 6 d’agost de 1965. No tinc records del meu pare que va morir al juliol del 1967. Tota classe de músiques formen part dels meus primers records.
Continuant la seva feina com a músic, la meva mare va gravar alguns discos a l’estudi, que el meu pare havia construït a casa nostra.
Al 1971, la meva família es va traslladar a Califòrnia. Vaig passar els anys d’infància com un nen més sense cap tipus de pressió per ser el fill de John Coltrane, ja que era una ciutat on la majoria de gent no el coneixia. El suggeriment de la meva mare, em va fer decantar pel clarinet. Als setze anys, la gran sorpresa, va ser el regal d’un saxo soprano per part de la meva mare, que va fer que deixés de banda ràpidament el clarinet. Exactament un any més tard, al 82, el meu germà gran va morir d’un accident de trànsit, fent canviar la meva vida i moltes altres coses. Vaig abandonar la idea de tocar música. Els següents quatre anys, els vaig passar treballant en diverses professions.
La música de Jazz no va ser la que vaig escoltar mentre creixia, bàsicament escoltava Pop. Als vint anys, vaig adonar-me que era el moment de conèixer la història del meu pare. Llavors vaig començar a escoltar els seus discos amb l’objectiu d’aprendre alguna cosa sobre el que ell va ser. Em vaig enamorar de la música de John Coltrane i de l’essència de la música de Jazz. Llavors vaig saber que volia formar part d’aquesta música.
Al 1986, vaig entrar a l’institut de Califòrnia, al Departament d’Arts, per estudiar Jazz i saxo. Per primera vegada a la vida, vaig sentir la pressió de la gent per ser el fill de John Coltrane; aixó va fer que em passes tot l’any practicant, escoltant i fent entendre a la gent que jo estava allà com un més, per aprendre; a finals d’any la gent es referia a mi com a Ravi.
A principi dels 90, vaig començar la meva carrera com a professional, vaig tornar a Nova York al 91, i vaig sortir de gira amb Elvin Jones.
Desprès de la meva tornada a Nova York vaig ser molt afortunat en fer duradores i sòlides amistats amb gent que jo respectava molt. Aquests músics, van creure realment en les meves idees i en el que estava fent, gent com Elvin, Jack DeJohnnette, Rashied Ali, Wallace Roney, Joe Lovano o Steve Coleman.
Em vaig trobar amb Steve Coleman al 1993, i immediatament va afectar la meva forma de pensar sobre la música, especialment sobre el ritme. Als següents anys vaig fer gires amb tres dels seus grups, i vaig prendre part de les gravacions de ‘A Tale Of Three Cities’, ‘Def Trance Beat’, i el famós àlbum cubà ‘The Sign and The Seal’. També vaig tocar al grup Genesis.
A l’octubre de 1997 vaig fer ‘Moving Pictures’, el meu primer àlbum com a líder. Va ser una gran experiència el fer aquest àlbum. La música és un camí que es desenvolupa a través del temps i del viatge. Aquesta gravació, per a mi, és part dels meus primers passos’.
Continuant la seva feina com a músic, la meva mare va gravar alguns discos a l’estudi, que el meu pare havia construït a casa nostra.
Al 1971, la meva família es va traslladar a Califòrnia. Vaig passar els anys d’infància com un nen més sense cap tipus de pressió per ser el fill de John Coltrane, ja que era una ciutat on la majoria de gent no el coneixia. El suggeriment de la meva mare, em va fer decantar pel clarinet. Als setze anys, la gran sorpresa, va ser el regal d’un saxo soprano per part de la meva mare, que va fer que deixés de banda ràpidament el clarinet. Exactament un any més tard, al 82, el meu germà gran va morir d’un accident de trànsit, fent canviar la meva vida i moltes altres coses. Vaig abandonar la idea de tocar música. Els següents quatre anys, els vaig passar treballant en diverses professions.
La música de Jazz no va ser la que vaig escoltar mentre creixia, bàsicament escoltava Pop. Als vint anys, vaig adonar-me que era el moment de conèixer la història del meu pare. Llavors vaig començar a escoltar els seus discos amb l’objectiu d’aprendre alguna cosa sobre el que ell va ser. Em vaig enamorar de la música de John Coltrane i de l’essència de la música de Jazz. Llavors vaig saber que volia formar part d’aquesta música.
Al 1986, vaig entrar a l’institut de Califòrnia, al Departament d’Arts, per estudiar Jazz i saxo. Per primera vegada a la vida, vaig sentir la pressió de la gent per ser el fill de John Coltrane; aixó va fer que em passes tot l’any practicant, escoltant i fent entendre a la gent que jo estava allà com un més, per aprendre; a finals d’any la gent es referia a mi com a Ravi.
A principi dels 90, vaig començar la meva carrera com a professional, vaig tornar a Nova York al 91, i vaig sortir de gira amb Elvin Jones.
Desprès de la meva tornada a Nova York vaig ser molt afortunat en fer duradores i sòlides amistats amb gent que jo respectava molt. Aquests músics, van creure realment en les meves idees i en el que estava fent, gent com Elvin, Jack DeJohnnette, Rashied Ali, Wallace Roney, Joe Lovano o Steve Coleman.
Em vaig trobar amb Steve Coleman al 1993, i immediatament va afectar la meva forma de pensar sobre la música, especialment sobre el ritme. Als següents anys vaig fer gires amb tres dels seus grups, i vaig prendre part de les gravacions de ‘A Tale Of Three Cities’, ‘Def Trance Beat’, i el famós àlbum cubà ‘The Sign and The Seal’. També vaig tocar al grup Genesis.
A l’octubre de 1997 vaig fer ‘Moving Pictures’, el meu primer àlbum com a líder. Va ser una gran experiència el fer aquest àlbum. La música és un camí que es desenvolupa a través del temps i del viatge. Aquesta gravació, per a mi, és part dels meus primers passos’.
Febrer 2000
Imatges
Imagen
