Bio
Bateria i compositor americà (Pittsburgh, Pennsylvania, 1960). Comença els seus estudis de timbal a l’edat de 10 anys i, de bateria i percussió, als catorze en el conservatori. Més endavant és el timbaler de la Pittsburgh Youth Symphony, i entra a la Universitat de Duquense treballant amb Michael Kumer. Els disset anys lidera el seu primer grup de Funky, Flavor. Al Berklee College de Boston li dona classes Joe Hunt. Aquí comença a fer formacions de Fusió i Funky, i troba músics com Branford Marsalis, Marvin Smith, Wallace Roney i Kevin Eubanks. També coneix a Victor Bailey, Donald Harrison, Greg Osby i Cindy Blackman.
El 1982 forma part del grup de Wynton Marsalis durant sis anys, però a la vegada, treballa per el seu comte sense perdre relació amb la família Marsalis, i el 1990 participa en un disc del seu pare, Ellis Marsalis. Igualment col·labora amb Ron Carter, Slide Hampton i David Murray. Paral·lelament enregistra amb músics com McCoy Tyner i Sonny Rollins i participa com a bateria a la pel·lícula de Spike Lee, “More Better Blues”.
Més endavant comença a interessar-se per als bateries de New Orleans i “Midlle Jazz” i s’impregna dels ritmes dels pioners del “Lee Leaps”.
Les seves influencies l’hi provenen de Philly Joe Jones, els plats elegants de Jimmy Cable i el fraseig de Tony Williams. Com tota la nova generació de jazzmans afroamericans, es posa al servei d’una música voluntàriament inscrita en la tradició “loop” i una tècnica més depurada, barrejant força i delicadesa, per oferir així una amplia gamma de contrastos i fusions plenes d’esperit líric, especialment en les balades.
El 1982 forma part del grup de Wynton Marsalis durant sis anys, però a la vegada, treballa per el seu comte sense perdre relació amb la família Marsalis, i el 1990 participa en un disc del seu pare, Ellis Marsalis. Igualment col·labora amb Ron Carter, Slide Hampton i David Murray. Paral·lelament enregistra amb músics com McCoy Tyner i Sonny Rollins i participa com a bateria a la pel·lícula de Spike Lee, “More Better Blues”.
Més endavant comença a interessar-se per als bateries de New Orleans i “Midlle Jazz” i s’impregna dels ritmes dels pioners del “Lee Leaps”.
Les seves influencies l’hi provenen de Philly Joe Jones, els plats elegants de Jimmy Cable i el fraseig de Tony Williams. Com tota la nova generació de jazzmans afroamericans, es posa al servei d’una música voluntàriament inscrita en la tradició “loop” i una tècnica més depurada, barrejant força i delicadesa, per oferir així una amplia gamma de contrastos i fusions plenes d’esperit líric, especialment en les balades.
Febrer'99
Imatges
Imagen
