Bio
Natural de Menphis(Tennesse), 1935. Va començar a tocar el saxo alt als quinze anys de manera totalment autodidacta, després d’escoltar a Charlie Parker. Entre els seus companys d’institut es troben grans músics com Hank Crawford, Harold Mabern, Booker Little o Charles Lloyd.
El 1955 passa a formar part de la banda de B.B.King, tocant el saxo tenor, instrument que adopta definitivament a partir d’aquell moment. L’any següent es trasllada a Chicago on té l’oportunitat de conèixer a grans músics del nivell de Gene Ammons i Johnny Griffin. El 1958 dóna un pas endavant a la seva carrera incorporant-se a la banda de Max Roach, que incloïa a Kenny Dorham. Aquest mateix any es trasllada a New York i a l’any següent comença a treballar a l’octet de Slide Hampton, com a solista i compositor. Amb aquest grup viatja a Europa per primera vegada.
El 1963 Coleman entra a formar part del quintet de Miles Davis amb Herbie Hancock, Ron Carter i Tony Williams. Amb Miles, George enregistra quatre long plays en un sol any: “Four”, “Seven steps to heaven”, “My funny Valentine” i “Miles Davis in Europe”.
Després de deixar a Miles Davis el 1964, Coleman comença una carrera de músic “freelance” enregistrant amb Herbie Hancock, “Maiden Voyage”; amb Chet Baker “Smokin”; “Cookin” amb Charles Mingus, Clark Terry, Horace Silver, Lee Morgan, Elvin Jones i molts altres. El 75 grava el llegendari “Eastern Rebelion” amb Cedar Walton, Sam Jones i Billy Higgins.
A partir del 1972 va començar a dirigir els seus propis grups, incloent el famós octet que va crear el 1974, però el seu primer àlbum com a líder, ‘Meditation’, no apareix fins el 1977 a duet amb Tete Montoliu. Altres discs van sortir durant els setanta i els vuitanta: ‘Amsterdam after dark’, ‘Live at Ronnie Scott’s’, ‘At Yoshi’s’, ‘Manhattan Panorama’ i ‘Big George’. El 1991 surt al mercat ‘My horns of Plenty’, on alterna el saxo tenor amb l’alt i el soprano.
El 1955 passa a formar part de la banda de B.B.King, tocant el saxo tenor, instrument que adopta definitivament a partir d’aquell moment. L’any següent es trasllada a Chicago on té l’oportunitat de conèixer a grans músics del nivell de Gene Ammons i Johnny Griffin. El 1958 dóna un pas endavant a la seva carrera incorporant-se a la banda de Max Roach, que incloïa a Kenny Dorham. Aquest mateix any es trasllada a New York i a l’any següent comença a treballar a l’octet de Slide Hampton, com a solista i compositor. Amb aquest grup viatja a Europa per primera vegada.
El 1963 Coleman entra a formar part del quintet de Miles Davis amb Herbie Hancock, Ron Carter i Tony Williams. Amb Miles, George enregistra quatre long plays en un sol any: “Four”, “Seven steps to heaven”, “My funny Valentine” i “Miles Davis in Europe”.
Després de deixar a Miles Davis el 1964, Coleman comença una carrera de músic “freelance” enregistrant amb Herbie Hancock, “Maiden Voyage”; amb Chet Baker “Smokin”; “Cookin” amb Charles Mingus, Clark Terry, Horace Silver, Lee Morgan, Elvin Jones i molts altres. El 75 grava el llegendari “Eastern Rebelion” amb Cedar Walton, Sam Jones i Billy Higgins.
A partir del 1972 va començar a dirigir els seus propis grups, incloent el famós octet que va crear el 1974, però el seu primer àlbum com a líder, ‘Meditation’, no apareix fins el 1977 a duet amb Tete Montoliu. Altres discs van sortir durant els setanta i els vuitanta: ‘Amsterdam after dark’, ‘Live at Ronnie Scott’s’, ‘At Yoshi’s’, ‘Manhattan Panorama’ i ‘Big George’. El 1991 surt al mercat ‘My horns of Plenty’, on alterna el saxo tenor amb l’alt i el soprano.
Dotat d’una tècnica impressionant i d’un volum sonor poc freqüent, George Coleman és un dels saxofonistes més importants de la seva generació, i, sens dubte, un dels més influents de la nova generació de músics.
Febrer 2002
Imatges
Imagen
