Bio
Alguns músics toquen el blues per elecció, alguns simplement van néixer dins d’ell. La història de la vida del mestre de l’harmònica Charlie Musselwhite sembla una llegenda del blues clàssica, amb arrels al cor del Mississippi i Memphis, seguit d’una migració a Chicago, lloc de naixement del blues elèctric modern. Les seves gravacions –dos dotzenes d’àlbums com a solista per a molts segells al llarg de quaranta anys – s’han convertit en clàssics; i els seus directes segueixen essent una sorpresa per als seus fans. Com els grans bluesmen, Musselwhite afegeix la seva pròpia signatura a la música. En el transcurs de la seva carrera ha introduït, dins de la seva visió del blues, estilitzacions d’acords de jazz, ritmes cubans i contemporanis i lletres d’autor-compositor.
Charlie Musselwhite neix a Kosciusko, Mississippi, el 31 de gener de 1944, però es trasllada a Memphis molt aviat. Allà de seguida es submergeix a la diversa cultura musical de la ciutat. Va a l’escola amb Tommy Cash (el germà de Johnny), coneix a Johnny Burnette i va a festes convidat per Elvis Presley. En aquest temps absorbiria tota la música de Memphis, però el que l’atrapa és el blues. Als tretze anys, el seu pare li regala la seva primera guitarra. Després d’aprendre alguns acords per ell mateix, en vol saber més.
A l’adolescència, té alguns amics que són llegendaris dins del blues tradicional de Memphis, com el guitarrista Furry Lewis i membres supervivents de la banda de Memphis Jug, en particular Will Shade. Shade li dona classes particulars sobre els punts més sutils de la guitarra i l’harmònica. El jove Musselwhite no tarda molt en acompanyar als seus amics més experimentats i en consolidar el seu nom.
Com que la música no li dona prou diners a Memphis, als 18 anys decideix anar-se’n a Chicago. Musselwhite, tocant ja la guitarra i l’harmònica de manera fluida, es submergeix immediatament dins de la cultura blues de Chicago, mentre treballa d’exterminador de plagues i viu al violent barri sud de Chicago.
Viu i improvisa en el famós mercat de Maxwell Street i en els tuguris de blues plens de fum de la part sud i est de la ciutat, tocant força sovint amb llegendes del blues com Little Walter, Otis Spann, Muddy Waters i Howlin´Wolf. També forma part de la Banda de Big Joe Williams, J.B. Hutto, Big Walter Horton, Johnny Young, Robert Nighthawk i Floyd Jones. El llegendari Big Walter Horton (que va ser alumne de Will Shade) agafa a Charlie sota la seva protecció. El so melòdic de Horton arriba a ser part integral de l’estil de Musselwhite, el qual fa la seva gravació debut amb Horton al cicle/serie ‘historiado’ de Vanguard Records (‘Chicago!’ / ‘The Blues!’ / ‘Today!’).
El seu so té les arrels a Memphis i a l’estil de blues de Chicago; i fins i tot li ha estat injectada l’energia del rock´n´roll. A meitat dels seixanta, Musselwhite, juntament amb l’arpista Paul Butterfield, troba una nova audiència de joves fans de rock’n’roll interessats en l’honestedat i potència del blues. Al 1967 firma amb el segell Vanguard Records i grava el seu àlbum clàssic: ‘Stand Back!’, que es converteix en un dels primers àlbums de blues que arriba a l’audiència del rock i en un èxit underground a tot el país, sobretot a San Francisco. Després d’haver tocat en aquesta ciutat al famós Fillmore Auditórium, Charlie es queda a la costa est, liderant una gran banda rera una altra, tocant amb cracks de la guitarra com Harvey Mandel, Luther Tucker i Fenton Robinson. Els seus següents àlbums, enregistrats amb diferents segells entre els setanta i els vuitanta mantenen la seva imatge ben amunt i el seu calendari de concerts ple.
Musselwhite firma amb Alligátor al 1990, després de superar una batalla personal amb l’alcohol. El debut amb aquest segell és ‘Ace of Harps’, un autèntic àlbum ‘retorn’ aclamat massivament tant per la crítica com pel públic. Amb ell és guardonat amb una nominació als premis Grammy. Continua al 1992 amb ‘Signatura’,que vindria a confirmar la posició de Charlie com a bluesman de talla mundial. El 1994, segueix ‘In My Time’, amb el qual Musselwhite arriba a l’enregistrament més personal i potent. Gravat en el seu cinquanta aniversari, aquest àlbum fa recompte de tota la seva història musical, amb sons de blues i gospel que provenen de Mississippi, Memphis i Chicago. I amb una aparició del grup convidat The Blind Boys of Alabama. En algunes cançons Musselwhite apareix fins i tot amb un solo de guitarra. L’àlbum rep quatre estrelles de la Rolling Stone, una nominació als Grammy i eleva el seu estatus convertint-lo en un verdader mestre del blues. Apareix al ‘Saturday Night Live’ i participa en el programa de la CBS ‘Sunday Morning’. Després d’‘In My Time’, Musselwhite segueix fent gires i enregistra àlbums revolucionaris per a diferents segells,des de 1990 fins a principis del 2000. La seva gravació més recent, ‘Sanctuary’ (Real World), amb Ben Harper i The Blind Boys of Alabama com a artistes convidats, ha estat celebrada com un triomf a tot el món.
A més a més, també ha col·laborat com a convidat en àlbums de John Hammond, John Lee Hooker, Harvey Mandel, Tom Waits, The Blind Boys of Alabama i molts d’altres. Amb ‘Deluxe edition’, els fans poden tornar a visitar la música que ha ajudat a portar-lo a la seva posició actual, considerat com una de les llegendes vives més importants del blues.
Charlie Musselwhite neix a Kosciusko, Mississippi, el 31 de gener de 1944, però es trasllada a Memphis molt aviat. Allà de seguida es submergeix a la diversa cultura musical de la ciutat. Va a l’escola amb Tommy Cash (el germà de Johnny), coneix a Johnny Burnette i va a festes convidat per Elvis Presley. En aquest temps absorbiria tota la música de Memphis, però el que l’atrapa és el blues. Als tretze anys, el seu pare li regala la seva primera guitarra. Després d’aprendre alguns acords per ell mateix, en vol saber més.
A l’adolescència, té alguns amics que són llegendaris dins del blues tradicional de Memphis, com el guitarrista Furry Lewis i membres supervivents de la banda de Memphis Jug, en particular Will Shade. Shade li dona classes particulars sobre els punts més sutils de la guitarra i l’harmònica. El jove Musselwhite no tarda molt en acompanyar als seus amics més experimentats i en consolidar el seu nom.
Com que la música no li dona prou diners a Memphis, als 18 anys decideix anar-se’n a Chicago. Musselwhite, tocant ja la guitarra i l’harmònica de manera fluida, es submergeix immediatament dins de la cultura blues de Chicago, mentre treballa d’exterminador de plagues i viu al violent barri sud de Chicago.
Viu i improvisa en el famós mercat de Maxwell Street i en els tuguris de blues plens de fum de la part sud i est de la ciutat, tocant força sovint amb llegendes del blues com Little Walter, Otis Spann, Muddy Waters i Howlin´Wolf. També forma part de la Banda de Big Joe Williams, J.B. Hutto, Big Walter Horton, Johnny Young, Robert Nighthawk i Floyd Jones. El llegendari Big Walter Horton (que va ser alumne de Will Shade) agafa a Charlie sota la seva protecció. El so melòdic de Horton arriba a ser part integral de l’estil de Musselwhite, el qual fa la seva gravació debut amb Horton al cicle/serie ‘historiado’ de Vanguard Records (‘Chicago!’ / ‘The Blues!’ / ‘Today!’).
El seu so té les arrels a Memphis i a l’estil de blues de Chicago; i fins i tot li ha estat injectada l’energia del rock´n´roll. A meitat dels seixanta, Musselwhite, juntament amb l’arpista Paul Butterfield, troba una nova audiència de joves fans de rock’n’roll interessats en l’honestedat i potència del blues. Al 1967 firma amb el segell Vanguard Records i grava el seu àlbum clàssic: ‘Stand Back!’, que es converteix en un dels primers àlbums de blues que arriba a l’audiència del rock i en un èxit underground a tot el país, sobretot a San Francisco. Després d’haver tocat en aquesta ciutat al famós Fillmore Auditórium, Charlie es queda a la costa est, liderant una gran banda rera una altra, tocant amb cracks de la guitarra com Harvey Mandel, Luther Tucker i Fenton Robinson. Els seus següents àlbums, enregistrats amb diferents segells entre els setanta i els vuitanta mantenen la seva imatge ben amunt i el seu calendari de concerts ple.
Musselwhite firma amb Alligátor al 1990, després de superar una batalla personal amb l’alcohol. El debut amb aquest segell és ‘Ace of Harps’, un autèntic àlbum ‘retorn’ aclamat massivament tant per la crítica com pel públic. Amb ell és guardonat amb una nominació als premis Grammy. Continua al 1992 amb ‘Signatura’,que vindria a confirmar la posició de Charlie com a bluesman de talla mundial. El 1994, segueix ‘In My Time’, amb el qual Musselwhite arriba a l’enregistrament més personal i potent. Gravat en el seu cinquanta aniversari, aquest àlbum fa recompte de tota la seva història musical, amb sons de blues i gospel que provenen de Mississippi, Memphis i Chicago. I amb una aparició del grup convidat The Blind Boys of Alabama. En algunes cançons Musselwhite apareix fins i tot amb un solo de guitarra. L’àlbum rep quatre estrelles de la Rolling Stone, una nominació als Grammy i eleva el seu estatus convertint-lo en un verdader mestre del blues. Apareix al ‘Saturday Night Live’ i participa en el programa de la CBS ‘Sunday Morning’. Després d’‘In My Time’, Musselwhite segueix fent gires i enregistra àlbums revolucionaris per a diferents segells,des de 1990 fins a principis del 2000. La seva gravació més recent, ‘Sanctuary’ (Real World), amb Ben Harper i The Blind Boys of Alabama com a artistes convidats, ha estat celebrada com un triomf a tot el món.
A més a més, també ha col·laborat com a convidat en àlbums de John Hammond, John Lee Hooker, Harvey Mandel, Tom Waits, The Blind Boys of Alabama i molts d’altres. Amb ‘Deluxe edition’, els fans poden tornar a visitar la música que ha ajudat a portar-lo a la seva posició actual, considerat com una de les llegendes vives més importants del blues.
Març 2006
Imatges
Imagen
