Bio
Neix a Bòston l’any 1923 i s’inicia amb el saxo als 17 anys. Estudia amb Joe Viola en la Berklee School, on toca al costat de Jaki Byard, Nat Pierce, Sam Rivers, Quincy Jones...
La seva carrera és una progressió musical i artística gradual. La seva primera aparició internacional com a solista va ser als principis dels 50’s mostrant una gran originalitat, encara que sense amagar la seva gran devoció per Parker.
En 1953-54 treballa en la banda de Stan Kenton i posteriorment estarà 2 anys a Los Angeles tocant amb Frank Rojolino i Shelly Manne. En el 59 es casa amb la pianista japonesa Toshiko Akiyoshi i forma un quartet amb el que realitzarà actuacions per EE.UU. i Japó, on hi residirà durant 2 anys. També va estar a Malassia amb un conveni dels EE.UU. per preparar l’orquestra de Radio Malasya. Durant la seva estada en aquest país aprèn a tocar el Nadaswaram, instrument de vent procedent del sud de la Índia, fet de fusta i amb una doble llengüeta (com l’oboè).
A l’any 63, quan va treballar i enregistrar amb Mingus en els dos àlbums clàssics “Black Saint and the Sinner Lady” i “Mingus M.M.”, la seva música era molt més personal. Aquest fet va portar al crític John S. Wilson a descriure’l com a “doble combinació d’autoritat virtuosisme i inspiració”. Un any després Downbeat el qualificava com “talent mereixedor d’un reconeixement més gran”.
Torna a Bòston l’any 65 i dona classes durant 6 anys en la Berkelee School, i també toca amb Astrud Gilberto i l’acompanyarà al Japó en tres ocasions. Aquests anys d’ensenyament el fan examinar la base de la seva música i van fer que profunditzes en la seva visió musical, per la qual cosa el seu treball més rellevant ha estat realitzat a partir dels 50 anys d’edat.
Es trasllada a Europa a principis dels 70’s fins el 84, on treballa en grups com Ambosh, Eberhard Weber’s Colours o la Unitet Jazz And Rock Ensemble i troba l’ambient propici per al seu art. A Europa la competició no compte tant com la creació de l’atmosfera i sentiment com a expressió de l’emoció, que són d’una importància vital.
De entre moltes referències musicals destaca a Johnny Hodges, Charlie Parker, John Coltrane, Miles Davis i els músics indis Bismillah Khan i Balachander.
Mariano sempre ha demostrat una gran maduresa en composició i en interpretació de composicions alienes. Els seus solos són sovint extraordinaris esculpits de forma escultòrica. Tenim poques referències dins del jazz que ens aportin la voluptuosa austeritat del recent treball de Mariano.
La seva carrera és una progressió musical i artística gradual. La seva primera aparició internacional com a solista va ser als principis dels 50’s mostrant una gran originalitat, encara que sense amagar la seva gran devoció per Parker.
En 1953-54 treballa en la banda de Stan Kenton i posteriorment estarà 2 anys a Los Angeles tocant amb Frank Rojolino i Shelly Manne. En el 59 es casa amb la pianista japonesa Toshiko Akiyoshi i forma un quartet amb el que realitzarà actuacions per EE.UU. i Japó, on hi residirà durant 2 anys. També va estar a Malassia amb un conveni dels EE.UU. per preparar l’orquestra de Radio Malasya. Durant la seva estada en aquest país aprèn a tocar el Nadaswaram, instrument de vent procedent del sud de la Índia, fet de fusta i amb una doble llengüeta (com l’oboè).
A l’any 63, quan va treballar i enregistrar amb Mingus en els dos àlbums clàssics “Black Saint and the Sinner Lady” i “Mingus M.M.”, la seva música era molt més personal. Aquest fet va portar al crític John S. Wilson a descriure’l com a “doble combinació d’autoritat virtuosisme i inspiració”. Un any després Downbeat el qualificava com “talent mereixedor d’un reconeixement més gran”.
Torna a Bòston l’any 65 i dona classes durant 6 anys en la Berkelee School, i també toca amb Astrud Gilberto i l’acompanyarà al Japó en tres ocasions. Aquests anys d’ensenyament el fan examinar la base de la seva música i van fer que profunditzes en la seva visió musical, per la qual cosa el seu treball més rellevant ha estat realitzat a partir dels 50 anys d’edat.
Es trasllada a Europa a principis dels 70’s fins el 84, on treballa en grups com Ambosh, Eberhard Weber’s Colours o la Unitet Jazz And Rock Ensemble i troba l’ambient propici per al seu art. A Europa la competició no compte tant com la creació de l’atmosfera i sentiment com a expressió de l’emoció, que són d’una importància vital.
De entre moltes referències musicals destaca a Johnny Hodges, Charlie Parker, John Coltrane, Miles Davis i els músics indis Bismillah Khan i Balachander.
Mariano sempre ha demostrat una gran maduresa en composició i en interpretació de composicions alienes. Els seus solos són sovint extraordinaris esculpits de forma escultòrica. Tenim poques referències dins del jazz que ens aportin la voluptuosa austeritat del recent treball de Mariano.
Febrer'99
Imatges
