Branford Marsalis

Branford Marsalis té una sòlida formació musical, ja que va estudiar solfeig, harmonia i clarinet a la Universitat de Boston. La seva introducció al món del jazz va tenir lloc als anys 80, després d'haver tocat funk i pop, quan es va introduir a la gran orquestra de Clark Terry i, poc després, junt al seu germà Wynton, als aclamats Jazz Messengers. El 1983 va grabar el seu primer àlbum com a líder, Father Time, i, un any més tard, va participar com a convidat a Decoy, de Miles Davis. El 1984 publica amb Columbia Scenes in the City.
Des de 1985 fins el 1988, Branford va formar part de l'orquestra d'Sting, amb qui també va grabar i girar per tot el món. Com a creador, el 1989 publicà Trio Jeepy, pedra angular de la seva discografia, disc amb el qual va entrar definitivament al club dels grans del jazz . Als seus següents discs, Branford ha pogut col·laborar amb músics com B. B. King, John Lee Hooker, Linda Hopkins, Steve Coleman i amb el rapper Guru, fet que explica, en part, el seu estil polifacètic.
L'any 1993 va ser un bon any per a Branford, ja que l'àlbum de 1993 Bloomington, va ser acollit amb entusiame per la premsa especialitzada i, a més, va guanyar un Grammy per I Heard You Twice The First Time (dins l'apartat Best Jazz instrumental Performance, Individual or Group). El 1994 va repetir amb Barcelona Mona (Best Pop Instrumental Performance), un single que va grabar amb Bruce Hornsby pels Jocs Olímpics. El 1995, va tornar a ser nominat als Grammy's amb The Star-Spangled Banner i el 1996 va donar un altre pas endavant en publicar The Dark Keys. Buckshot LeFonque - Music Evolution (Sony, 1997), Requiem (Columbia, 1999), Contemporary Music (Columbia, 2000) i Creation (Sony, 2001) són els seus treballs més recents com a líder.