Va estudiar música a l'Eastman and Juilliard, arribant a convertir-se en un talentós pianista, expert en varis estils, capaç de moure’s amb comoditat dins el món del swing, el be bop, o altres estils més arriscats.
Després de servir a l’exercit, Hanna comença la seva carrera artística actuant al costat de Benny Goodman, causant forta impressió a la seva primera actuació al Festival de Jazz de New Port el 1958. Més tard va treballar una temporada amb Charles Mingus. Després d’aquestes dues experiències com a 'sideman' va decidir liderar els seus propis trios.
Hanna va ser part integrant de l'orquestra de Thad Jones i Mel Lewis durant els anys 1967-1974. El 1974 va ser un dels promotors del New York Jazz Quartet amb Frank Wess, originalment composat per Hubber Laws al clarinet, Ron Carter al baix i Billy Cobham a la bateria. Va ser a finals dels setanta quan van fer la històrica gira pel Japó, de la qual van editar dos discs, considerats dels millors del quartet. A principis dels 80 van desfer el grup i cada membre es va tornar a endinsar a la seva carrera com a líder.
Sir Roland Hanna ha estat líder de moltes sessions d'enregistrament per segells com ATCO, MPS, Choice o Inner City. Ha treballat amb Eddie Bert, Kenny Burrell, Benny Goodman, Ron Carter, Hank Jones entre molts d’altres.
També ha estat membre de la Lincoln Center Jazz Orquestra en nombroses ocasions.
Compte amb una extensa discografia. Com a 'sideman' ha enregistrat, entre d’altres, per Stephan Grapelli, Freddie Hubbard, George Benson o Terence Blanchard. Com a líder, destaca algun dels seus treballs força arriscat, tot i així els seus enregistraments en directe, com per exemple els editats pel segell Freedom el 1974 a Peruggia; discs homenatge al seu mestre Thelonious Monk com 'Play for Monk' del segell Musical, o el de homenatge a Duke Ellington 'Duke’s piano solos', editat per Music Masters, són una clara mostra del seu virtuosisme.
Febrer 2002
