Skip to main content
Bio
La seva veu, capaç de sis octaves, li ha valgut dos nominacions als Grammy, com “Best Female Jazz Performance” i la revista Downbeat l’ha nomenat en quatre ocasions com “millor cantant femenina de jazz”.
Els seus companys musicals inclouen a Chick Corea, Dizzy Gillespie i Airto Moreira, amb qui ha enregistrat més de trenta àlbums des de que es van traslladar a New York. El seu talent musical innat procedeix del seu pare, violinista rus, i de la seva mare, prestigiosa pianista. Abans d’abandonar Brasil, ja tocava el piano, la guitarra, i mostrava un estimulant talent vocal.
A NYC, Flora i Airto van representar el centre del període de repressió i creativitat musical que donar grups comercialment rentables del Jazz elèctric dels 70.
El primer en convidar a Flora a cantar sobre un escenari, seguit d’algun enregistrament, fou Duke Pearson. Després va girar amb Gill Evans de qui afirma, li va canviar la vida. La seva excel·lent reputació li va permetre entrar a formar part del New Jazz, i col·laborar amb els més grans del moment.
El seu primer àlbum en solitari, “Butterfy Dreams”, es va publicar en 1973 i la va col·locar immediatament entre les “Top Five Jazz Singers” en la Downbeat Magazine Jazz Poll.
Flora va continuar i contribuir en l’enregistrament d’alguns dels més grans discos dels 70, amb Carlos Santana, Gil Evans Chick Corea.. que es beneficiaren de les seves habilitats vocals.
A mitjans dels vuitanta, Flora i Airto es van unir per enregistrar un resum de la seva col·laboració, publicant dos àlbums, “Humble People” i “The Magicians”, per els quals ella va rebre nomenaments als Grammy. En 1992 canta en dos àlbums premiats amb els Grammy, “Planet Drum” amb Grateful Dead i “Dizzy Gillespie United Nations”.
El llançament de la combustible banda de jazz llatí, Fourth World en 1991, amb Airto, el nou heroi de la guitarra, José Neto i Gary Meek als teclats i vents, van marcar una nova època en la carrera de Flora. La banda firmà amb el segell de jazz, B&W Music, del Regne Unit, i Flora es disposar conscientment a aconseguir la pròxima onada d’oients. Concerts en el Forum, col·laboracions a UK amb els productors Gilles Peterson i Patrick Forge, els van portar a participar en diversos enregistraments contemporanis d’influència. Un “single” llançat pel productor Tyrrell i les versions fetes al tema “Now go ahead and open your Eyes”, anunciaven el retorn de Flora, i el com es devia interpretar aquesta música.
“Speed of Light”, és l’àlbum resultat del tour mundial de Flora en 1995, que comença en el Ronnie Scott’s a Londres i visità tot el món, amb col·laboracions esporàdiques amb els músics més importants actualment. L’àlbum demostra que Flora està preparada per a interpretacions pròpies dels noranta.
Aquest àlbum, la connecta amb els seus antics experiments amb Chick Corea i Gill Evans, amb la música Head, produïda pels intèrprets de Jazz fora dels escenaris; Hip Hop de Londres i New York . Mentre que aquesta és música per el cap, és el cor el que reacciona a l’extraordinària veu de Flora.

febrer'99 El primer en convidar a Flora a cantar sobre un escenari, seguit d’algun enregistrament, fou Duke Pearson. Després va girar amb Gill Evans de qui afirma, li va canviar la vida. La seva excel·lent reputació li va permetre entrar a formar part del New Jazz, i col·laborar amb els més grans del moment.
El seu primer àlbum en solitari, “Butterfy Dreams”, es va publicar en 1973 i la va col·locar immediatament entre les “Top Five Jazz Singers” en la Downbeat Magazine Jazz Poll.
Flora va continuar i contribuir en l’enregistrament d’alguns dels més grans discos dels 70, amb Carlos Santana, Gil Evans Chick Corea.. que es beneficiaren de les seves habilitats vocals.
A mitjans dels vuitanta, Flora i Airto es van unir per enregistrar un resum de la seva col·laboració, publicant dos àlbums, “Humble People” i “The Magicians”, per els quals ella va rebre nomenaments als Grammy. En 1992 canta en dos àlbums premiats amb els Grammy, “Planet Drum” amb Grateful Dead i “Dizzy Gillespie United Nations”.
El llançament de la combustible banda de jazz llatí, Fourth World en 1991, amb Airto, el nou heroi de la guitarra, José Neto i Gary Meek als teclats i vents, van marcar una nova època en la carrera de Flora. La banda firmà amb el segell de jazz, B&W Music, del Regne Unit, i Flora es disposar conscientment a aconseguir la pròxima onada d’oients. Concerts en el Forum, col·laboracions a UK amb els productors Gilles Peterson i Patrick Forge, els van portar a participar en diversos enregistraments contemporanis d’influència. Un “single” llançat pel productor Tyrrell i les versions fetes al tema “Now go ahead and open your Eyes”, anunciaven el retorn de Flora, i el com es devia interpretar aquesta música.
“Speed of Light”, és l’àlbum resultat del tour mundial de Flora en 1995, que comença en el Ronnie Scott’s a Londres i visità tot el món, amb col·laboracions esporàdiques amb els músics més importants actualment. L’àlbum demostra que Flora està preparada per a interpretacions pròpies dels noranta.
Aquest àlbum, la connecta amb els seus antics experiments amb Chick Corea i Gill Evans, amb la música Head, produïda pels intèrprets de Jazz fora dels escenaris; Hip Hop de Londres i New York . Mentre que aquesta és música per el cap, és el cor el que reacciona a l’extraordinària veu de Flora.

febrer'99

Històric de concerts

1 concerts

Últims concerts

Veure'ls tots