Bio
Saxo tenor i soprano
Duke Ellington, va dir: ‘només hi ha dos tipus de música, la bona i la dolenta’. Chico Freeman renuncia a les rígides definicions del mestre demostrant fer bona música, amb tot un rengle d’estils i gèneres durant més de 20 anys de carrera professional.
A principis dels setanta va començar a actuar al seu Chicago natal amb Memphis Slim i Junior Wells, entre altres, i va participar en molts enregistraments d’àlbums de diversos artistes.
Chico Freman va néixer a Chicago el 17 de juliol de 1949. El seu primer instrument va ser la trompeta, inspirat per l’àlbum de Miles Davis ‘Kind of Blue’ (59). Però posteriorment va triar el saxo tenor.
Va començar a estudiar matemàtiques a la Northwestern University, però ràpidament es va decantar per a la música i va formar part de diverses associacions musicals com l’Assotiation for the Advancement of Creative Musicians. Alhora va estudiar amb Fred Anderson, Joe Daley i Fred Henke.
Al 1974 Freeman ingresa a la Universitat de Governors State, on estudia composició i interpretació obtenint un reconeixement de ‘Màster en composició’ al 1976. El mateix any es trasllada a Nova York on aviat entra al circuit professional treballant amb Jeanne Lee, Cecil McBee, Hamiett Bluiett, Elvin Jones, Sam Rivers, Don Pullen, etc.
Realitza gires per Europa amb Elvin Jones i amb la AHCM Big Band al 1979, i amb el seu propi quartet al 79 i 80. Després, ha actuat regularment per Europa i Japó, de vegades amb el seu pare i de vegades amb el seu quartet propi. És membre habitual i fundador de Root’s des de 1991.
Les seves influències més visibles provenen de John Coltrane, però ha desenvolupat el seu propi estil amb tendències més eclèctiques que els seus contemporanis. Creativitat i investigació són les seves dues màximes musicals.
Duke Ellington, va dir: ‘només hi ha dos tipus de música, la bona i la dolenta’. Chico Freeman renuncia a les rígides definicions del mestre demostrant fer bona música, amb tot un rengle d’estils i gèneres durant més de 20 anys de carrera professional.
A principis dels setanta va començar a actuar al seu Chicago natal amb Memphis Slim i Junior Wells, entre altres, i va participar en molts enregistraments d’àlbums de diversos artistes.
Chico Freman va néixer a Chicago el 17 de juliol de 1949. El seu primer instrument va ser la trompeta, inspirat per l’àlbum de Miles Davis ‘Kind of Blue’ (59). Però posteriorment va triar el saxo tenor.
Va començar a estudiar matemàtiques a la Northwestern University, però ràpidament es va decantar per a la música i va formar part de diverses associacions musicals com l’Assotiation for the Advancement of Creative Musicians. Alhora va estudiar amb Fred Anderson, Joe Daley i Fred Henke.
Al 1974 Freeman ingresa a la Universitat de Governors State, on estudia composició i interpretació obtenint un reconeixement de ‘Màster en composició’ al 1976. El mateix any es trasllada a Nova York on aviat entra al circuit professional treballant amb Jeanne Lee, Cecil McBee, Hamiett Bluiett, Elvin Jones, Sam Rivers, Don Pullen, etc.
Realitza gires per Europa amb Elvin Jones i amb la AHCM Big Band al 1979, i amb el seu propi quartet al 79 i 80. Després, ha actuat regularment per Europa i Japó, de vegades amb el seu pare i de vegades amb el seu quartet propi. És membre habitual i fundador de Root’s des de 1991.
Les seves influències més visibles provenen de John Coltrane, però ha desenvolupat el seu propi estil amb tendències més eclèctiques que els seus contemporanis. Creativitat i investigació són les seves dues màximes musicals.
Febrer 2000