Venda d'entrades:
Taquilla 22€ - Anticipada Web 20€
LA PLATA
El temps funciona de manera totalment diferent per a La Plata que per al resta del món. Es dóna en la formació valenciana una paradoxa. És difícil trobar a dia d’avui una banda que reflecteixi millor el moment en què estem i cap a on anem. Però al mateix temps, La Plata és, en tots els sentits, un grup que sembla arribat d’una altra època, amb aquest halo de formació clàssica envoltada de romanticisme que resulta gairebé impossible de trobar en aquests temps d’exhibicionisme a les xarxes socials i cultura de consum ràpid. Tots els seus passos semblen profundament meditats, com si responguessin a un pla mestre que s’ha anat complint amb cura des que el grup debutara amb “Un atasco”, aquell EP de tres cançons que Sonido Muchacho va publicar el 2017.
Després de “Un atasco” vindria la confirmació definitiva del grup, el seu àlbum de debut “Desorden”, que els va situar gairebé sense pretendre-ho al capdavant de la nova generació de bandes de guitarres, i molt a prop també d’una nova onada de formacions molt interessades pels sons foscos, de ragenbres postpunk, de la qual formen part noms com VVV, Futuro Terror, Somos La Herencia o Último Día.
Però més enllà de possibles parenteses, La Plata ha fet el seu camí al marge d’influències externes. Rendent tribut, sí, a formacions com Décima Víctima als quals reconeixen com a mestres i als quals han arribat a versionar, però desenvolupant al mateix temps una línia de treball pròpia que inclou no només un so personalíssim sinó una imatge gràfica que, malgrat el seu cripticisme, ja s’ha convertit en marca de la casa.
La publicació el 2022 del seu segon àlbum, “Acción directa”, ve a confirmar el que ja sabíem: que La Plata és un ocell raro dins i fora de les nostres fronteres, una formació destinada a convertir-se en objecte de culte per les pròximes generacions i que nosaltres tenim la sort de gaudir aquí i ara en la seva deslluïssant plenitud.
MARGARITA QUEBRADA
Margarita Quebrada són el trio format per Nacho López, Mikel Cabanes i Guillermo Juan Montesinos. Sorgits a València l’estiu de 2019, inicialment el van formar Nacho López i Miguel Yubero, als quals, després de publicar “Luces” (el seu primer disc al setembre de 2020), es va unir Mikel Cabanes a la bateria. Amb la incorporació de Guillermo Juan Montesinos (productor de “Luces”) es completa la formació actual de Margarita Quebrada. Van néixer amb la ferma intenció de perseguir sons basats en els anys 80, que després es dediquen a transformar i actualitzar amb la seva pròpia empremta. Una tasca que no han deixat de dur a terme, evolucionant el seu so des del llançament de “Luces” i que hem pogut apreciar en els seus directes. En qualsevol cas, composicions carregades d’intensitat que ballen entre el post-punk, el synth pop i la new wave, apostant per tonalitats i gammes fosques, que tenen el seu reflex en textos carregats de nostàlgia i una imatge cuidada.
El trio valencià referent de l’escena Doom Pop i Post Punk nacional, dóna un cop damunt de la taula amb l’estrena del seu nou àlbum “Gas Llàgrima”.
No hi ha dubte, “Gas Llàgrima” és un d’aquells treballs que impressiona a la primera escolta, un veritable punt d’inflexió en el desenvolupament de la banda. Han aconseguit formar un ecosistema sonor que evoca imatges amb un matís grisenc i nostàlgic; condueixes de nit per l’autopista, acceleres, revoluciones el motor, entra l’aire per les finestres i puges el volum al màxim mentre sonen totes les cançons; no hi ha destinació fixa, només tu, la velocitat i l’eco dels teus pensaments. Agafes el volant fortament mentre recordes l’instant exacte en què et vas trencar per dins, quan tot el que volies es va escapar-te com l’aigua entre les mans; arribes al destí però, on ets?
Amb aquest disc, Margarita Quebrada deixa veure que l’essència inicial del projecte continua vigent, un respecte i cura pel so originari, madurant les referències fins a matitzar tots els ecos. El resultat és alguna cosa bonica alhora que nostàlgica, una simbiosi entre el New Wave, el Pop més fosc, els estribills més cantables i el sentiment constant que estem davant d’una cosa molt gran.
