Pestanyes primàries

Jorge Pardo

Aquest músic, habitual de l'escena jazzística espanyola, va començar els seus estudis als 14 anys al Real Conservatori de Madrid. Interessat pel jazz, realitzà les seves primeres actuacions amb grups aficionats a la Universitat. Anys més tard, Pardo va tenir l'oportunitat de treballar amb músics professionals com Jean Luc Vallet, Peer Wyboris, Tete Montoliu, Lou Bennet, Slide Hampton, Pony Poindexter, David Thomas, Pedro Iturralde o Al Lewitt, entre d'altres.

Després de formar el grup Brasileny amb Jayme Marques, es decideix a fer la seva propia música i, juntament amb Pedro Ruy Blas, funda el grup Dolores, que va marcar un dels fets més importants en la historia de les agrupacions experimentals espanyoles a finals de la dècada dels setenta.

Pardo va connèixer Paco de Lucía i, ràpidament, va passar a formar part del seu grup, realitzant extenses gires per Europa, Japó i Amèrica, compartint cartell amb les figures jazzístiques de més renom mundial. Jorge Pardo té indubtablement una trajectòria notable, al llarg de la qual ha treballat, a més, amb Chick Corea, Tania Maria, Astrid Gilberto i Michael Gralier.

El 1982, Pardo ja es perfilava com un dels músics de més talent al camp del jazz fusió. Aquest mateix any, enregistrà el seu primer treball com a solista, a Mallorca, amb músics convidats de la talla de Joan Bibiloni i Carles Benavent. L'octubre d’aquest mateix any, va figurar com una de les atraccions més representatives d'Espanya al Festival de Jazz de Madrid, organitzat pel Ministerio de Cultura. El novembre, viatjà a Iugoslavia, per participar al Festival de Jazz de Belgrad.

Després de realitzar actuacions amb el seu grup per tota Espanya, el 1984 enregistrà el seu segon treball, al qual van participar com a convidats especials Paco de Lucía, Ramon de Algeciras, Pepe de Lucía i Tomatito. El 1985, amb Carles Benavent, participà als festivals d'Estambul i Cork (Irlanda). El 1986, actuà al Festival de Grenoble (França) i enregistrà el seu tercer disc.

Durant els anys 86 i 87, Pardo va realitzar gires per tot el món amb el Paco de Lucía Sextet i el 1988, va formar quartet amb Miguel Ángel Chastang, Carles Carli i Ximo Tebar, actuant per tota Espanya. El 1989, va treballar amb el seu grup Flamenco Fusion. El 1990, enregistrà un disc anomenat Socco amb el trio Bismut – Paillard – Roncan i realitzà vàries actuacions amb UR (formació judeo – arab amb Bismut i Nabil Ibn Kalidhi). Reconeguda també la seva participació amb el trio de jazz flamenco, Pardo – Benavent – Di Geraldo, formació amb gran repercussió de públic i crítica, habitual de la 'Nit de Reis' a la Nova Jazz Cava des de l'any 2001.

La discografía de Pardo com a líder inclou vuit referències, la majoria editades al segell Nuevos Medios: Las cigarras son quizás sordas (1991), A mi aire (1993), Veloz hacia su sino (1993), 10 de Paco (junt a Chano Domínguez, el 1995), Dos en dos, 2332 (1997), El concierto de Sevilla (1993) i Mira (2001).

 

Febrer 2003