Jorge Pardo té indubtablement una trajectòria notable, al llarg de la qual ha treballat, a més, amb Chick Corea, Jean Luc Vallet, Peer Vyboris, Tete Montoliu, Slide Hampton, Pony Poindexter, Al Lewitt o Astrid Gilberto, entre d’altres.
Nascut a Madrid l’1 de desembre de 1956, Jorde Pardo va començar els seus estudis als 14 anys al Real Conservatori de Madrid. Interessat pel jazz, realitzà les seves primeres actuacions amb grups aficionats a la Universitat.
Després de formar el grup Brasileny amb Jayme Marqués, es decideix a fer la seva propia música i, juntament amb Pedro Ruy Blas, funda el grup Dolores, que va marcar un dels fets més importants en la historia de les agrupacions experimentals estatals de finals de la dècada dels setanta. Amb Dolores enregistren 3 LPs i en un d’ells apareix Paco de Lucía, amb qui col·laborarà al llarg del temps en múltiples gravacions i gires d’àmbit mundial.
El 1979 coneix a Camarón de la Isla, i grava a “La Leyenda del Tiempo” i altres produccions; a més, als estudis de flamenc Amor de Dios col·labora amb tota una nova generació d'artistes “Los jóvenes flamencos” que es cou a la ciutat en aquesta època. La flauta i el saxo queden vinculats al món del flamenc des d’aleshores.
El 1982, Pardo ja es perfilava com un dels músics de més talent al camp del Jazz-fusió. Aquest mateix any, enregistrà el seu primer treball com a solista, a Mallorca, amb músics convidats de la talla de Joan Bibiloni i Carles Benavent. L'octubre d’aquest mateix any, va figurar com una de les atraccions més representatives d'Espanya al Festival de Jazz de Madrid, organitzat pel Ministerio de Cultura. El novembre, viatjà a Iugoslavia, per participar al Festival de Jazz de Belgrad.
Després de realitzar actuacions amb el seu grup per tota Espanya, el 1984 enregistrà el seu segon treball, al qual van participar com a convidats especials Paco de Lucía, Ramon de Algeciras, Pepe de Lucía i Tomatito. El 1985, amb Carles Benavent, participà als festivals d'Estambul i Cork (Irlanda). El 1986, actuà al Festival de Grenoble (França) i enregistrà el seu tercer disc.
Durant els anys 86 i 87, Pardo va realitzar gires per tot el món amb el Paco de Lucía Sextet i el 1988, va formar quartet amb Miguel Ángel Chastang, Carles Carli i Ximo Tebar, actuant per tota Espanya. El 1989, va treballar amb el seu grup Flamenco Fusion.
El 1990, enregistrà un disc anomenat Socco amb el trio Bismut – Paillard – Roncan i realitzà vàries actuacions amb UR (formació judeo – arab amb Bismut i Nabil Ibn Kalidhi). Reconeguda també la seva participació amb el trio de jazz flamenco, Pardo – Benavent – Di Geraldo, formació amb gran repercussió de públic i crítica, habitual de la 'Nit de Reis' a la Nova Jazz Cava des de l'any 2001 i fins el 2005.
“Las cigarras son quizá sordas”, “Veloz hacia su sino” o “Diez de Paco” són alguns dels títols de la seva discografia gravats als 90 i produïts pel seu germà Jesús per a Nuevos Medios i el seu disc “Mira”, va ser premiat per l'Acadèmia de la Música com a “Millor Àlbum de Jazz” juntament amb A. Soteldo “Musiquita”. Participa en multitud de projectes com “Vida en Catedrales”, amb diverses referències al costat de Tomás San Miguel, Zebra Coast amb Gil Goldstein, “Live in Montreux” amb Nana Caymi i Wagner Tizo, “Ur” amb Michaell Bismut, “Jazzpaña” amb arranjaments d'Ariff Mardin i Vince Mendoza.
Ja al nou segle, el reconeixen amb el Premi Jazzterrasman a Terrassa, dins del prestigiós Festival de Jazz que organitzen des del Club de Jazz d'Amics de les Arts i Joventuts musicals de Terrassa. Els enregistraments amb “D'3”, la seva col·lecció de “Vientos Flamencos”, el Trio amb Carles Benavent i Tino di Geraldo premiat pel seu “Sin precedentes”, “Desvaríos” amb El Bola per al segell RTVE, “Touchstone” amb Chick Corea, el “Homenatge a Miles Davis a NY”, o “Huellas” (2012) i la seva versió amb “Big Band Huellas XL” estrenat a Etnosur (2013), són espectacles amb què ha recorregut innombrables festivals, teatres i sales dels cinc continents al llarg de més de 30 anys de trajectòria professional.
El 2013 va rebre a París el premi a “Millor Músic Europeu de Jazz”, per part de la prestigiosa Acadèmia Francesa de Jazz. També va ser guardonat el 27 d'octubre del 2015 amb el “Premio Nacional de las Músicas Actuales”, atorgat pel Ministeri d'Educació i Cultura espanyol.
“Trance” (2019) és el títol de l'últim espectacle de Jorge Pardo. Pardo defensa que “no cal inventar res: si un músic viu el seu temps com a artista i és sensible amb el seu entorn, sonarà nou”. “Trance” és també un llargmetratge en què mostra les trobades de compositor amb diversos músics del planeta. El documental és una recopilació de moments musicals extraordinaris al llarg d'un viatge que recorre Andalusia fins a Nova York, passant per l'Índia o Mali. El músic s’endinsa fins al cor del flamenc per arribar a l'avantguarda més actual. El film compta amb música del propi autor com a banda sonora "Trance" és una proposta articulada al voltant de la convivència entre cinc músics de diferents procedències i generació és que professen un amor comú pel flamenc.
Gener 2023
