Músic inquiet, versàtil i profundament arrelat a la seva ciutat, el saxofonista terrassenc Guim Balasch (Terrassa, 3 de juliol de 1974) ha construït una trajectòria que combina projecció internacional, lideratge creatiu i una intensa tasca pedagògica.
Recentment, ha rebut el 23è Premi Jazzterrasman 2026, distinció atorgada pel Festival Jazz Terrassa a aquells músics que han contribuït decisivament a la vida del gènere i a la història del festival. El guardó reconeix no només la seva trajectòria artística, sinó també el seu compromís sostingut amb l’escena terrassenca, amb 260 actuacions a la Nova Jazz Cava i al Festival al llarg de més de tres dècades.
Format inicialment al Conservatori de Terrassa i al Taller de Músics de Barcelona, Balasch amplia estudis a la Berklee College of Music de Boston i, posteriorment, a la Queens College (CUNY) de Nova York, on obté el Master of Arts in Jazz Performance (1999-2002), becat per la Berkley College, l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya. A Nova York estudia amb Todd Williams, Michael Mossman, Antonio Hart o Sir Roland Hanna, i entra en contacte amb l’escena nord-americana formant part de la Queens College Big Band. En aquest període actua al CUNY Jazz Festival, al Jefferson Hall i és teloner de Lionel Hampton al Colden Auditorium.
La seva projecció internacional s’inicia encara abans, amb la gira europea de la European Jazz Youth Orchestra (1999), amb setze concerts a Dinamarca, Alemanya, Holanda i França, i amb les gires INJUVE amb el grup Alguímia, del qual és cofundador. Aquest projecte, un dels més destacats del panorama jazzístic català dels anys noranta, publica “Alguímia U”, “Alguímia Dos” i “Standards”, treballs reconeguts amb excel·lents crítiques i premis, inclòs el guardó al millor disc de l’any de Ràdio 4.
Un cop establert definitivament a Catalunya, Balasch esdevé un músic imprescindible tant com a líder com a sideman. Ha format part de projectes com Songo 7, The Big Band Blues o MR. Funk, i ha col·laborat amb formacions de referència com la Barcelona Jazz Orquestra, la Dream Big Band o la Big Band del Taller de Músics.
Un capítol central de la seva carrera és la participació a la Big Band Jazz Terrassa, amb 47 actuacions entre 2004 i 2011. Amb aquesta formació ha compartit escenari amb grans figures internacionals com Slide Hampton, Lew Tabackin, Allen Vizzutti, Charles Tolliver o Judy Niemack, consolidant una experiència orquestral de gran nivell.
La seva trajectòria inclou també actuacions en escenaris emblemàtics com el Palau de la Música Catalana, el Teatro Español de Madrid o el Zankel Hall at Carnegie Hall de Nova York, en produccions com “Sueño Inmaterial” amb Laura Simó i direcció de Joan Albert Amargós. Ha participat en festivals com Marciac, el Grec, el Black Music Festival o el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, entre molts altres.
En l’àmbit discogràfic, ha intervingut en més de cinquanta enregistraments, entre els quals destaquen “Sketches of Groove” de Raynald Colom, “White Pepper” amb Laura Simó i Nito Figueras, “King of Latin Soul” amb Joe Batan & Los Fulanos, o els treballs d’Afro Blue.
Afro Blue esdevé una de les seves aventures més personals: el projecte, nascut el 1999 amb una clara orientació cap al jazz llatí i una intensa activitat concertística entre 2001 i 2012, és un laboratori d’estils on conflueixen estàndards, pop-rock i ritmes llatins, amb discos com “Semibolero en fa menor” o “3x4=34?”. Aquesta obertura estilística defineix també el seu llenguatge com a saxofonista: un so personal, flexible i expressiu, capaç de transitar del lirisme més depurat a l’energia del funk i el groove.
En els darrers anys ha liderat projectes com Organsmo, Guim Balasch Quintet, La Troupe o, més recentment, la GBGB Guim Balasch Groove Band, on explora sonoritats modernes en format d’organ trio, combinant composicions pròpies amb espais amplis per a la improvisació.
Paral·lelament a l’activitat escènica, desenvolupa una intensa tasca pedagògica. És titulat superior en jazz per l’ESMUC i actualment és cap del Departament de Jazz del Conservatori Municipal de Música de Terrassa, on ha contribuït decisivament a la formació de noves generacions de músics.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos reconeixements, com el premi al millor saxo alt de 2002 atorgat per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya i el Discimus Ut Serviamus Music Award de la Aaron Copland School of Music de Nova York.
Amb més de trenta anys d’activitat professional, Guim Balasch representa una manera d’entendre el jazz com a ofici, la d’un músic que ha sabut combinar arrel i projecció, tradició i contemporaneïtat, ciutat i món, sempre amb el saxo com a veu pròpia i Terrassa com a punt de retorn.
Febrer 2026