A partir d’una idea del seu amic autor teatral Joan Casas, creen el personatge de La Canyí l’any 1988, personatge inspirat en una cupletista dels anys 30, que li permet crear el seu propi “show” i amb el qual realitzarà diversos espectacles, Doncs què voleu que hi faci, Jo no em quedo per vestir sants 1990, “Con diez cañones por banda” 1992, Estrès d’amor 1994, i Adéu per sempre 1995. Amb La Canyí realitza diverses gires per tota la península, i participa en diversos festivals importants, entre ells el “Festival Internacional de teatro de La Habana”, “Jornadas de Teatro Iberoamericano de Caracas”, “Her Theater Spectakel de Zurich”. I guanya diversos premis, el premi “Revelació de la crítica” 1988-89, el premio “Aplaudiment” Sebastià Gasch 1991, “Millor actriu de televisió” de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya 1991.
L’any 1996 decideix deixar definitivament el teatre per aprofundir en la cançó com a intèrpret i inicia la seva col•laboració amb el guitarrista Toti Soler que durarà gairebé deu anys. Amb Toti Soler gravaran tres CDs, els dos primers dins el gènere de la cançó mediterrània i tradicional, M’aclame a tu, i L’arxiver de Tortosa 2001. I Deu catalans i un rus un CD homenatge al cantautor Ovidi Montllor en els deu anys de la seva mort 2005.
De la col•laboració amb el cantant Adolfo Osta, n’ha sorgit un disc conjunt, Perquè vull 2004. I amb el cantautor Quico Pidelaserra el concert “No Pasarán” (cançons de guerra contra el feixisme) 1997.
L’any 2000 grava el seu primer CD en solitari, La casa solitària un recull de cançons amb lletra del seu pare, el poeta Feliu Formosa, i música de Sílvia Comes. Segueix Època 2003, amb cançons d’autors diversos, Paolo Conte, Marisa Sannia, Simón Diaz, Atahualpa Yupanqui, entre d’altres. El seu darrer treball Ester Formosa canta Jordi Guardas / Sola com el poeta 2007, són cançons amb lletra i música de Jordi Guardans i es presenta dins el cicle de cançó “Sis veus de dona” en el Teatre Nacional de Catalunya.
A l’Octubre de 2007 participa a la gala d’inauguració de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt interpretant a Serrat, Llach i Raimon.
És també al mes d’octubre d’aquest mateix any quan la històrica Quilapayún, considerada per tants i tants com la formació mare de la cançó llatinoamericana, convida a l’Ester Formosa a participar en el paper de relatora de la llegendària Cantata De Santa Maria De Iquique a l’auditori de Ceutí, a Múrcia, coincidint amb el centenari dels fets que van inspirar la que per molts és l’obra cim de cançó llatinoamericana. Un any desprès , l’Octubre de 2008 repetiràn col.laboració en aquesta ocasió a l’Auditòrium de Palma, a Mallorca.
El 2008 torna a Barcelona amb Sola com el poeta i dirigida per Joel Joan els dies 6,7,8,9 i 10 de febrer a la sala Beckett, amb gran acollida de la crítica i les localitats exhaurides per a totes les sessions.
Desprès girarà a Sabadell, Terrassa, Palma, Girona...acabant a Saragossa, l’agost del mateix any, en el marc de la EXPO 2008. A Almada (Lisboa) el mateix espectacle es presenta en els actes de la commemoració d’enguany de la Revolució dels clavells, el 25 d’abril a l’Auditori Fernando Lópes Graça. L’Ester convida a escena a la cantant portuguesa Amelia Muge per a interpretar la cançó A votina (Época, 2003).
L’Octubre del mateix any l’Ester Formosa viatja a Nuoro (Sardenya) convidada a l’Homentage de la cantantautora i actriu italiana Marisa Sannia (autora d’algunes de les cançons que canta l’Ester), al cotat d’Elena Ledda i altres artistes i amics de la malaguanyada intèrpret.
A finals de mes, la nit del 29 d’Octubre d’aquest any, l’Ester estrena el que será el seu nou espectacle FORMOSA X FORMOSA (Ester canta Feliu) , en el marc del 8è Festival de poesia de Sant Cugat del Vallès.
Desembre 2008
