Als catorze anys, Eric va conèixer Wynton Marsalis, una amistat que arriba fins el moment i que es va revelar molt important per a la seva carrera professional. Durant els anys següents va estudiar a la Califòrnia State University a Northridge, on va tenir l’ocasió de treballar amb les orquestres de Gerald Wilson i John Clayton, experiència important que li va permetre conèixer a fons el funcionament de les grans bandes.
Eric tenia només divuit anys quan va efectuar la seva primera gira amb Wynton Marsalis. Durant aquest mateix període, va treballar esporàdicament amb Freddie Hubbard i Joe Henderson.
Durant els últims 80' i els primers 90' va continuar treballant amb mestres de la talla de Benny Carter, Chalie Haden o Roy Hargrove.
El seu primer àlbum com a líder, 'Soldier’s Hymn' va ser publicat per Candid Records al 1991. El van seguir ' It’s all right to swing' i 'The swing and I' per a MoJazz.
Al 1994, Wynton Marsalis va desfer el seu septet, i des d'aleshores, Reed, s’ha convertit en el líder del seu propi trio. A l’estiu del 95 va visitar França, Espanya i Itàlia durant una intensa gira de quatre setmanes. A la primavera de 1996 fa una altra gira europea per Alemanya, Àustria, Suïssa, Espanya i França. A partir d’aquest moment, visita regularment Europa i Japó, i al 1996, comença a col.laborar amb la discogràfica Impulse, per a la que enregistra 'Musicale' amb Ron Carter, Nicholas Payton i altres importants músics.
Eric Reed ha format el seu estil pianístic sota la influència d’Ahmad Jamal i la música gospel. Les seves interpretacions posseeixen una forta càrrega rítmica, i el seu concepte orquestral del piano li permet sovint sonar com una big band. A més posseeix una gran capacitat de comunicació amb el públic, amb la que aconsegueix entretenir amb elegància als més variats tipus d’audiència.
Febrer 2001
