Bio
Natural de Logroño (La Rioja) però resident a Barcelona, Dolores Mar s’ha convertit amb una de les principals veus del País recorrent mig món amb els seus espectacles musicals. Iniciava la seva carrera professional l’any 82 a Nova York amb actuacions a diferents clubs de la ciutat al costat de grups com el quintet d’Oliver Jackson, amb Jaky Byard, Doc Cheatam o Percy France. A banda es formava en piano i harmonia amb el pianista Walter Bishop Jr., cant amb Jeanne Lee i seminaris amb Barry Harris.
En la dècada dels 80, se la començava a conèixer a Europa gràcies a la seva participació en festivals de Jazz a Benidorm i Cartagena (84), Munich, Toulouse o Zurich, i gires per ciutats del sud-oest francès. El 85 aterrava als festivals de Girona, Saragossa, El Grec i Terrassa –amb la formació ‘Pere Ferré Trio’ a la Pl. Catalunya dins el 4art Festival de Jazz Terrassa-. Un any més tard tornava a fer gira per França, amb actuacions a Cannes, Toulon, Niza i Paris –Le Bilboquet, Les Bouchons i les Jardins de Hollywood-. El 89 participava el Festival de Jazz de Logronyo i el 90 tornava a formar part del 9è Festival de Jazz Terrassa novament amb Pere Ferré, Josep Mª Farràs, Eric Peter i Adrià Font, en una Jam Session celebrada als Amics de les Arts.
Ja a la dècada dels 90, la seva veu s’escolta a molts punts com Rio de Janeiro (94) com a cantant de l’òpera –ballet ‘Carmen’ o al Teatre Cecilia Meireles, amb el Ballet Flamenco de la Casa de España, la Scala amb un homenatge a Edith Piaff com a representant de França en un concurs internacional de música i ball.
L’any 95 suposa un pas important doncs produeix el seu primer espectacle music-teatral a Barcelona ‘Ellas y Yo’, un homenatge a les seves dones favorites com Edith Piaff, Marlene Dietrich o Billy Holliday, i que presenta al Teatre Artenbrut. Actuacions regulars al Whisky Jazz Club a Madrid, i a Barcelona al Gran Casino, Harlem, Blue Note, Oliver y Hardy, La Tierra o El Pastís. Una producció que, l’any 99 s’enregistraria en directe a la Filharmònica Jazz-Club de Barcelona i es presentava a la Sala Clamores a Madrid o al Festival de Jazz de Guarda a Portugal. El 97 produeix un nou espectacle ‘Piaff....Toujours’ que representa a Madrid i Barcelona.
En la dècada dels 80, se la començava a conèixer a Europa gràcies a la seva participació en festivals de Jazz a Benidorm i Cartagena (84), Munich, Toulouse o Zurich, i gires per ciutats del sud-oest francès. El 85 aterrava als festivals de Girona, Saragossa, El Grec i Terrassa –amb la formació ‘Pere Ferré Trio’ a la Pl. Catalunya dins el 4art Festival de Jazz Terrassa-. Un any més tard tornava a fer gira per França, amb actuacions a Cannes, Toulon, Niza i Paris –Le Bilboquet, Les Bouchons i les Jardins de Hollywood-. El 89 participava el Festival de Jazz de Logronyo i el 90 tornava a formar part del 9è Festival de Jazz Terrassa novament amb Pere Ferré, Josep Mª Farràs, Eric Peter i Adrià Font, en una Jam Session celebrada als Amics de les Arts.
Ja a la dècada dels 90, la seva veu s’escolta a molts punts com Rio de Janeiro (94) com a cantant de l’òpera –ballet ‘Carmen’ o al Teatre Cecilia Meireles, amb el Ballet Flamenco de la Casa de España, la Scala amb un homenatge a Edith Piaff com a representant de França en un concurs internacional de música i ball.
L’any 95 suposa un pas important doncs produeix el seu primer espectacle music-teatral a Barcelona ‘Ellas y Yo’, un homenatge a les seves dones favorites com Edith Piaff, Marlene Dietrich o Billy Holliday, i que presenta al Teatre Artenbrut. Actuacions regulars al Whisky Jazz Club a Madrid, i a Barcelona al Gran Casino, Harlem, Blue Note, Oliver y Hardy, La Tierra o El Pastís. Una producció que, l’any 99 s’enregistraria en directe a la Filharmònica Jazz-Club de Barcelona i es presentava a la Sala Clamores a Madrid o al Festival de Jazz de Guarda a Portugal. El 97 produeix un nou espectacle ‘Piaff....Toujours’ que representa a Madrid i Barcelona.
La premsa l’ha considerat ‘una cantant amb Blues’ i amb ‘ànima de Jazz’. Ella mateixa declarava la seva passió per aquesta música ‘Als 24 anys escoltava ‘Lover Man’ de Billie Holliday i em ficava en el món del Jazz. Per què?, perquè és pur sentiment, per la llibertat del Jazz, perquè et permet expressar-te plenament i està basat en la interpretació. La música de Jazz sempre és diferent, cap tema és igual a un altre.’
Octubre 2001
Imatges
Image
