Vés al contingut
Bio
Nascut i crescut en els ressons musicals de Detroit, Michigan va créixer escoltant Duke Ellington, Joe Williams, Handel's Messiah i tot el que hi havia entre ells. Certament la seva coneixença de Broadway i les bandes sonores de pel.lícules, a través de les col.leccions particulars dels seus pares, van contribuir en certa manera al seu estil i a la seva capacitat de comunicació amb el públic especialitzat, entre els que és considerat un dels millors. Un talent divers i emocionalment ric, la reputació del qual s’està confirmant com a un dels primers vocalistes dels nostres temps.
Però l’educació més valuosa de Dennis Rowland va ser la seva estada durant set anys amb una de les big bands més grans de tots els temps. Del 1977 al 1984 va fer gires per tot el món com a vocalista de la Count Basie Orquestra, compartint escenari amb estrelles com Ella Fitzgerald, Sarah Vaughn i Tony Bennett. La seva veu suau i poderosa alhora també es pot sentir en dos temes de l’àlbum d’en Basie ‘On the Road’, guanyador del Premi Grammy 1980. Ambdós temes seran interpretats en els seus concerts nadalencs a la Nova Jazz Cava.
La seva segona gran passió és l’escena teatral. Des de mitjans dels 80’s ha aparegut en multitud de produccions teatrals que van des de ‘The Seven Deadly Sins’, ‘Jesus Christ Superstar’, ‘Big River’, ‘Little Shop Of Horrors’, fins a un projecte titulat ‘Blues in the Night’ en el que interpreta una composició de Idea Cox, ‘Wild Woman’ (Don’t get the Blues) que també va aparèixer en el seu primer treball per Concord ‘Rhyme Rhythm & Reason’ i que va esdevenir un dels més memorables números del repertori de Dennis en directe.
El segon treball per Concord titulat ‘Get Here’, era estilísticament divers tocant elements de Jazz, Blues, R&B i Soul, tot amb el so inequívoc de Dennis Rowland.
A l’abril de 1997 va ser convidat per Wynton Marsalis per actuar amb la Lincoln Center Jazz Orquestra a ‘Swinging the Blues for Count Basie’. L’actuació de Dennis va merèixer l’aprovació entusiasta de l’audiència. Peter Watrous, periodista del New York Times va escriure: ‘És un cantant de Blues espectacular...va ser honest i alliberador; el que ens dóna Mr. Rowland hauria de ser venut a les farmàcies’.
Europa és igualment entusiasta amb Dennis, com evidencien dos actuacions aclamades per la crítica i amb totes les entrades venudes al Pizza on the Park de Londres i una altra a La Villa de París.

El cantant Dennis Rowland ofereix un homenatge inspirat en l’últim dels monstres del Jazz: Miles Davis. El seu últim treball ‘Now Dig This’ editat per la Concord Jazz al 97, és un tribut vocal als treballs enregistrats per Miles entre els 50’s i primers dels 60’s.

Desembre 2000

Imatges

Últims concerts

Veure'ls tots