La cantant de jazz Deborah J. Carter, coneguda per la seva càlida personalitat escènica i el seu estil virtuós, va néixer als Estats Units (Texas, 1956) i va créixer a Hawaii i al Japó. Després de completar els seus estudis al Berklee College of Music de Boston, Carter va establir-se a Europa, on desenvolupa fins a dia d’avui una prolífica carrera com a vocalista i líder de banda.
En l’àmbit espanyol, és coneguda per les seves col.laboracions amb Max Sunyer, Carles Benavent, Joan Bibiloni i Salvador Niebla. També va ensenyar durant uns anys al reconegut conservatori Musikene de Sant Sebastià.
Ha compartit escenari amb artistes de fama internacional com Carles Benavent, Max Sunyer, Joan Bibiloni, Mike Del Ferro, Leonardo Amuedo, Cor Bakker, Harry Verbeeke, Lex Jasper, Benjamin Herman, Beets Brothers o Michel Vanagee, entre d'altres. Ha actuat com a artista convidada en nombroses orquestres europees de jazz, com la Berlin Jazz Orchestra, Metropole Orchestra, HR Frankfurt Ràdio Big Band, Timeless Orchestra, American Songbook Orchestra o Ruud Bos Big Band
La seva versatilitat li permet sentir-se com a casa tant en el jazz convencional com en projectes crossover contemporanis amb diverses influències. Ha fet gires amb la seva pròpia banda i com a convidada de diverses formacions que van des de pianista solista fins a orquestra, i en els darrers anys se la pogut escoltar en escenaris del Japó, Xina, Alemanya, Índia, Croàcia, Canadà, Espanya, Rússia, Veneçuela, Colòmbia, Corea, Sud-àfrica, Indonèsia, Emirats Units i molts més.
El primer treball de Carter, "Scuse Me…", és una barreja sofisticada de jazz, latin, blues i gospel. Va rebre interessants comentaris per part de la premsa internacional i la va encaminar a presentar-lo al North Sea Jazz Festival 1998. El seu segon àlbum, "Round Moonlight", és una oda a la lluna i a les darreres hores de la nit. El tercer, "Girl-Talking!", és un enregistrament en directe que dóna testimoni de la seva bona execució i la seva dinàmica a l'escenari.
El 2020, Carter publicava un treball en directe amb composicions de Mark Zandveld i lletres de Deborah Carter, Studio Nord Sessions (Dot Time Records, 2020). Anteriorment i amb al·lusions a altres artistes, la cantant publicava Diggin’ the Duke (Dot Time Records, 2015) per revisitar l’obra de Duke Ellington des d’una perspectiva contemporània, amb arranjaments propis i lletres originals per a alguns temes instrumentals de Ellington i Daytripper (Dot Time Records, 2016), un àlbum on interpretava composicions de John Lennon i Paul McCartney amb llibertat d’arranjament i influències jazzístiques i pop.
Està previst que ben aviat publiqui un nou àlbum en homenatge al pianista i compositor Chick Corea, gravat amb la banda Zandscape.
Al llarg de tota la seva col·lecció discogràfica, Carter mostra la seva capacitat per fusionar el jazz amb altres gèneres com el latin, el blues i el gospel. Aquesta versatilitat i profunditat interpretativa li han valgut el reconeixement com una de les vocalistes més destacades del jazz contemporani europeu. El seu estil combina una presència escènica càlida amb una tècnica vocal virtuosa, capaç de transmetre una àmplia gamma d'emocions.
La seva passió per la música abasta nombrosos camps, no només com a cantant, compositora i arranjador sinó també li interessa molt el tema de l'ensenyament musical. Per aquesta raó, ha estat convidada a impartir nombrosos seminaris de jazz a tot el món durant els darrers anys.
Actualment treballa com a professora autònoma en diversos tallers i seminaris, tant a Àsia com a Europa. Als Països Baixos és assessora de la Fundació ZoJazz i de la Fundació Peter Guidi; ambdues fundacions duen a terme activitats de motivació per a joves músics, així com per a la comunitat en general.
Octubre 2025
