Carles Benavent (1954) és un dels músics espanyols de més renom internacional, gràcies en part a les seves col·laboracions amb artistes de la talla de Paco de Lucía, Chick Corea i Miles Davis, i a la seva dilatada carrera com a solista i col·laborador números 1 de la música flamenca.
El 1967 forma el grup de blues-jazz-rock Crack, amb Salvador Font i Emili Baleriola, grup del qual en sorgiria, més endavant, al 1969, la banda Máquina!, que va marcar una fita en la música espanyola de vanguàrdia de l'època. Els anys següents alterna diversos treballs amb grups de rock, jazz o música brasilera amb la cantant Erica Norimar. L'any 1975, a la seva ciutat natal, funda el grup 'Música Urbana' amb Salvador Font, Joan Albert Amargós, Matthew Simon, Jaume Cortadellas i Jordi Bonell, considerat com el grup de jazz-rock més important que ha existit al país.
El 1980 realitza actuacions per tota la geografia espanyola amb les més destacades formacions jazzístiques, amb músics com Kitflus, J.L. Medrano, Tito Duarte, Manolo Morales i Max Sunyer, entre altres. El mateix any comença a treballar com a part del sextet de Paco de Lucía per a les gires internacionals per Europa, Amèrica i Japó, en què coincideix amb Jorge Pardo, Rubem Dantas i Ramón de Algeciras, entre d'altres. Aquest és l'inici de les seves innombrables produccions discogràfiques amb artistes flamencs, entre les quals destaquen les del mateix Paco de Lucía o Camarón de la Isla.
En 1982 coneix a Chick Corea, amb qui enregistra dos àlbums: “Touchstone” i “Again and Again”. Un any més tard, comença a tocar amb el quintet de Jorge Pardo, amb qui enregistra dos treballs, coincidint amb l’edició del seu primer disc com a solista i debuta amb la seva pròpia banda al IV Festival Internacional de Jazz de Madrid.
L'edició del seu primer disc com a líder “Carles Benavent” (1983), marca també l'inici de les gires internacionals amb la seva pròpia banda i amb músics com Jorge Pardo, relació que perdurarà fins avui, i que donarà com a resultat el trio estable Benavent-Geraldo-Pardo.
El segon treball es publica el 1985, juntament amb Joan Albert Amargós. El maig de 1986 rep el premi especial de la crítica atorgat per Radio Nacional, TVE i la revista Quártica Jazz. Els anys següents continua amb el grup de Paco de Lucía i col.labora amb el violinsta francès Didier Lockwood.
El 1990 és convidat, amb Jorge Pardo, a actuar amb el pianista Gil Goldstein, el percussionista Don Alias i el bateria Alex Acuña, entre altres, en un concert especial de la TV suïssa, que donà origen a unes aparicions especials d'aquesta formació a Nova York i l'enregistrament d'un disc per a Blue Note. I un any més tard també participa al concert homenatge a Gil Evans al Festival de Montreux, amb Miles Davis i Quincy Jones, del que es va editar l’àlbum “Live in Montreux”.
Des de la dècada dels 90 fins avui, la dilatada llista de col·laboracions de Carles Benavent inclou artistes com Don Alias, Alex Acuña, Gil Goldstein, Michael Brecker, Randy Brecker, Pat Metheny, Didier Lockwood, Steve Barrios, i un llarg etcètera.
El 1995 edita el seu disc 'Agüita que corre', que va aconseguir un gran èxit a París amb el grup que lidera juntament amb Jorge Pardo. Poc després reapareix al Festival de Jazz Europeu de Getxo amb un nou grup. El resultat és una formació única que inclou alguns dels més interessants músics europeus i americans del moment. Entre ells es troben els col.laboradors de sempre com Joan Albert Amargós, Jorge Pardo, Rubem Dantas i també el percussionista Tino di Geraldo. Entre els convidats americans destaquen el teclista i acordeonista Gil Goldstein i Othello Molineaux, l'steel drum de l'antic grup de Jaco Pastorius. Amb aquest grup realitza una gira per Espanya el juliol de 1999.
L’any 2001 publica 'Aigua' (Nuevos Medios), un recull de les seves composicions més intimistes, cadascuna originada per una experiència poètica. Aquest treball va ser guardonat el 2002 com a “Millor Disc de Jazz de l'Any” als Premis de la Música. L’any 2004, després de ser guardonat com el millor músic de jazz català de l'any, torna a trabajar amb Chick Corea, juntament amb Jorge Pardo, Rubem Dantas i Tommy Brechtlein, realitzant gires per Europa i Estats Units amb la banda “Chick Corea & Touchstone”, i gravant “The Ultimate Adventure” (2005), en què també participen Steve Gadd , Vinnie Colaiuta, Hubbert Laws, Airto Moreira, Hossam Ramzy, Tim Garland i The Touchstone Band.
El 2009 inicia una nova etapa artística i creativa amb la publicació del seu darrer disc, Quartet (Bebyne Records), en companyia de Jordi Bonell, Ravid Goldschmidt i Roger Blàvia, músics amb els quals ja havia col·laborat anteriorment.
El 2011 pública “Un, dos, tres...” amb el pianista Roger Mas i el percussionista Roger Blàvia i el 2016 va rebre el Premi Jazzterrasman de la mà del Festival de Jazz Terrassa. El seu darrer projecte es diu Belle Solitude (Bebyne, 2022) amb la col·laboració de músics com Aleix Tobías, Joan Albert Amargós, Roger Mas, Carme Canela, Jordi Bonell, Tino di Geraldo, Roger Blavia, David Domínguez i Edmar Castañeda.
Gener 2023
