Bio
Trombonista, compositor, arranjador i educador.
Al Grey, és un músic consumat i un estilista original. Nascut a Aldie (Virginia, 1925), va créixer a Potts Town (Pensylvannia) i diu: ‘Recordo escoltar al meu pare practicar quan només tenia 3 o 4 anys. Vaig estimar aquell só, i jo també el volia tocar’.
Després de tocar amb la Banda Militar, durant la segona guerra mundial, va participar en un bon grapat de Big Bands com les de Benny Carter, Jimmy Lunceford, Lionel Hampton, Dizzy Gillespie o Count Basie amb Ella Fitzgerald, amb la que va tocar com a solista durant dues dècades. Al Grey, a qui anomenaven ‘The Fab’, -en referència a la seva fabulosa memòria-, és una enciclopèdia humana del Jazz, considerat entre els músics com un autèntic expert.
Des de 1976, Al Grey ha estat un músic ‘free-lance’ sempre sol·licitat en festivals de Jazz en circuits internacionals. Al 1997 va actuar pel Japó amb remarcables figures del Jazz.
També se’l pot trobar a la majoria d’actes musicals, commemoracions i tributs a amics com el saxofonista Enrnie Wilkins. Els seus viatges inclouen gires amb llegendes com Frank Sinatra, Lionel Hampton, Lena Horne, Tonny Bennet, Dizzy Gillespie, Joe Williams, B.B. King, Carmen McRae, Sammy Davis Jr., Ella Fitgerald, Clark Terry, Benny Goodman, Benny Carter, Billy Ecksitine, Dinah Washington o Sarah Vaughan.
Ha tocat davant de molts presidents dels Estats Units, des de F.D..Roosvelt. També ha interpretat les seves composicions davant de destacats membres de la reialesa mundial, de Gran Bretanya o Suècia. Va actuar a la Casa Blanca durant la campanya electoral de Bill Clinton i al 40 aniversari del Newport Jazz Festival, va compartir escenari amb el mateix Clinton, tocant el C-Jam Blues de Duke Ellington. Al Grey sempre és sol·licitat per enregistraments en estudi, perquè el so que extreu del trombó és únic. Red Roney diu: ‘Després d’escoltar-lo tocar 3 notes, saps que és ell’.
És conegut que edita de dos a tres discos l’any, així com que enregistra varis solos per diversos amics seus.
Els seus crèdits inclouen discos amb premis Grammy, com la banda sonora original de ‘El Color Púrpura’, Ella Fiztgerald o Lionel Hampton and The Golden Men of Jazz. Grey constantment fusiona l’experiència musical en trobades amb talents emergents. El seu coneixement de moltes facetes del Jazz és personalment compartit amb l’Associació Internacional d’Educadors de Jazz i l’Institut Thelonious Monk. És alhora especialista del tema a varies universitats americanes. També és l’autor, junt amb el seu fill, del llibre i cassette, ‘Plunger Thecniques for Trombone and Trumpet’.
Va formar la seva pròpia companyia de discos, Grey Rose, i va col·laborar amb la Round Midnight per enregistrar el seu àlbum ‘FAB’ durant l’any 93. A l’estudi s’envolta de gent com John Hendricks o Clark Terry. Els seus discos més recents son ‘Centerprize’ (Telarc Records) i ‘Echoes of New Orleans’ (Progressive Records).
Després de tocar amb la Banda Militar, durant la segona guerra mundial, va participar en un bon grapat de Big Bands com les de Benny Carter, Jimmy Lunceford, Lionel Hampton, Dizzy Gillespie o Count Basie amb Ella Fitzgerald, amb la que va tocar com a solista durant dues dècades. Al Grey, a qui anomenaven ‘The Fab’, -en referència a la seva fabulosa memòria-, és una enciclopèdia humana del Jazz, considerat entre els músics com un autèntic expert.
Des de 1976, Al Grey ha estat un músic ‘free-lance’ sempre sol·licitat en festivals de Jazz en circuits internacionals. Al 1997 va actuar pel Japó amb remarcables figures del Jazz.
També se’l pot trobar a la majoria d’actes musicals, commemoracions i tributs a amics com el saxofonista Enrnie Wilkins. Els seus viatges inclouen gires amb llegendes com Frank Sinatra, Lionel Hampton, Lena Horne, Tonny Bennet, Dizzy Gillespie, Joe Williams, B.B. King, Carmen McRae, Sammy Davis Jr., Ella Fitgerald, Clark Terry, Benny Goodman, Benny Carter, Billy Ecksitine, Dinah Washington o Sarah Vaughan.
Ha tocat davant de molts presidents dels Estats Units, des de F.D..Roosvelt. També ha interpretat les seves composicions davant de destacats membres de la reialesa mundial, de Gran Bretanya o Suècia. Va actuar a la Casa Blanca durant la campanya electoral de Bill Clinton i al 40 aniversari del Newport Jazz Festival, va compartir escenari amb el mateix Clinton, tocant el C-Jam Blues de Duke Ellington. Al Grey sempre és sol·licitat per enregistraments en estudi, perquè el so que extreu del trombó és únic. Red Roney diu: ‘Després d’escoltar-lo tocar 3 notes, saps que és ell’.
És conegut que edita de dos a tres discos l’any, així com que enregistra varis solos per diversos amics seus.
Els seus crèdits inclouen discos amb premis Grammy, com la banda sonora original de ‘El Color Púrpura’, Ella Fiztgerald o Lionel Hampton and The Golden Men of Jazz. Grey constantment fusiona l’experiència musical en trobades amb talents emergents. El seu coneixement de moltes facetes del Jazz és personalment compartit amb l’Associació Internacional d’Educadors de Jazz i l’Institut Thelonious Monk. És alhora especialista del tema a varies universitats americanes. També és l’autor, junt amb el seu fill, del llibre i cassette, ‘Plunger Thecniques for Trombone and Trumpet’.
Va formar la seva pròpia companyia de discos, Grey Rose, i va col·laborar amb la Round Midnight per enregistrar el seu àlbum ‘FAB’ durant l’any 93. A l’estudi s’envolta de gent com John Hendricks o Clark Terry. Els seus discos més recents son ‘Centerprize’ (Telarc Records) i ‘Echoes of New Orleans’ (Progressive Records).
Febrer 2000
Imatges
Image
