Bio
Neix el 41 en un petit poble de Itaipolis (Brasil), amb un sentit innat del ritme. La seva avia va reconèixer el seu potencial i l’animà a manifestar-se. Amb sis anys, ja havia guanyat varis concursos cantant i tocant la percussió. L’emissora de la ciutat li oferí el seu propi programa de ràdio setmanal. La seva carrera professional com a percussionista i cantant a la banda de ball, Jazz Estreia, comença als tretze anys.
Flora Purim es trasllada a Los Angeles en 1968 i Airto la segueix poc temps després. La parella aviat es trasllada a New York, on Flora col·labora amb la cantant sud-africana Miriam Makeba i Airto comença a tocar amb músics com Reggie Workman, JJ Johnson, Cedar Walton i Walter Booker.
Fou a través de Booker que Airto comença a tocar amb els grans, Cannonball Adderley, Lee Morgan, Paul Desmond i Joe Zawinul. Aquest últim el recomana a Miles Davis per una sessió d’estudi. En 1970 Davis convida a Airto al seu grup, el qual incloïa a representants del Jazz de la talla de Wayne Shorter, Dave Holland, Jack De Johnette, Chick Corea, i més tard John Mclaughin i Keith Jarret. Airto va estar dos anys amb Miles i apareix en enregistraments com “Live/Evil”, “Live at the Fillmore”, “The Isle of Wight”, “Bitches Brew”, “On the Corner”, entre d’altres.
Posteriorment Airto fou convidat a formar l’original Weather Report amb Wayne Shorter, Joe Zawinul, Miroslaz Vitous i Alphonse Mouzon. Poc després s’incorpora al grup original Return to Forever de Chick Corea, que contava amb Flora Purim, Joe Farrell i Stanley Clarke. Altres artistes amb els que Airto ha actuat i enregistrat inclouent a Santana o Bill Evans, Paul Simon o Michael Brecker.
En el 74 Airto forma la seva pròpia banda amb Flora Purim, i es dediquen des d’aleshores a donar concerts per tot el món.
A partir dels setanta i vuitanta, Airto segueix sent un dels percussionistes més sol·licitats de l’escena popular. La seva col·lecció d’instruments, i l’habilitat per aconseguir en el moment precís el so adequat, li han servit per ser el músic preferit de molts productors i directors. El seu treball amb Miles Davis, Quincy Jones, Herbie Hancock i Paul Simon, y la seva contribució a bandes sonores de pel·lícules com “The Exorcist”, “The Last Tango in Paris” o “Apolyose Now”, representen solament un petit nombre de les seves contribucions musicals durant les tres últimes dècades.
Com educador, freqüentment viatja per Europa, Amèrica Llatina, Japó i USA, ensenyant i donant classes pràctiques superiors i de música.
L’ amor d’Airto per la música i la gent de Brasil el fan tornar al seu país natal cada any. El seu interès per l’espiritualitat el portà a enregistrar “The Other side of This”, una exploració en el poder curatiu de la música. Les seves habilitats vocals, el seu estil de percussió únic i el treball de percussionistes procedents d’altres tradicions musicals, han atret el interès del públic mundial i al moviment New Age. A més Airto ha seguit promovent la causa de la música mundial, com membre del conjunt de percussió Planet Drum, fundat per Mickey Hart, percussionista de The Grateful Dead. Airto col·labora també amb Gillespie.
L’estil únic d’Airto ha influenciat la direcció del Jazz modern a tot el món. El seu impacte fou tant potent, que la revista Downbeat va afegir la categoria de percussionista a les votacions dels seus lectors i crítics, en les quals ha estat guanyador en més de vint ocasions.
També Jazz Times, Modern Drumer... l’han considerat el millor percussionista diverses vegades.
Més recentment Airto ha actuat com artista convidat amb la Boston Pops Philarmonich Orchestra, així com en MTV Unplugged, amb els Smashing Pumpkins. L’última banda de Airto, Fourth World, amb Flora Purim, Jose Neto, Gary Brown i Jovino Santos ha enregistrat tres àlbums, l’últim, “Last Journey”, encara no ha sortir al mercat.
Flora Purim es trasllada a Los Angeles en 1968 i Airto la segueix poc temps després. La parella aviat es trasllada a New York, on Flora col·labora amb la cantant sud-africana Miriam Makeba i Airto comença a tocar amb músics com Reggie Workman, JJ Johnson, Cedar Walton i Walter Booker.
Fou a través de Booker que Airto comença a tocar amb els grans, Cannonball Adderley, Lee Morgan, Paul Desmond i Joe Zawinul. Aquest últim el recomana a Miles Davis per una sessió d’estudi. En 1970 Davis convida a Airto al seu grup, el qual incloïa a representants del Jazz de la talla de Wayne Shorter, Dave Holland, Jack De Johnette, Chick Corea, i més tard John Mclaughin i Keith Jarret. Airto va estar dos anys amb Miles i apareix en enregistraments com “Live/Evil”, “Live at the Fillmore”, “The Isle of Wight”, “Bitches Brew”, “On the Corner”, entre d’altres.
Posteriorment Airto fou convidat a formar l’original Weather Report amb Wayne Shorter, Joe Zawinul, Miroslaz Vitous i Alphonse Mouzon. Poc després s’incorpora al grup original Return to Forever de Chick Corea, que contava amb Flora Purim, Joe Farrell i Stanley Clarke. Altres artistes amb els que Airto ha actuat i enregistrat inclouent a Santana o Bill Evans, Paul Simon o Michael Brecker.
En el 74 Airto forma la seva pròpia banda amb Flora Purim, i es dediquen des d’aleshores a donar concerts per tot el món.
A partir dels setanta i vuitanta, Airto segueix sent un dels percussionistes més sol·licitats de l’escena popular. La seva col·lecció d’instruments, i l’habilitat per aconseguir en el moment precís el so adequat, li han servit per ser el músic preferit de molts productors i directors. El seu treball amb Miles Davis, Quincy Jones, Herbie Hancock i Paul Simon, y la seva contribució a bandes sonores de pel·lícules com “The Exorcist”, “The Last Tango in Paris” o “Apolyose Now”, representen solament un petit nombre de les seves contribucions musicals durant les tres últimes dècades.
Com educador, freqüentment viatja per Europa, Amèrica Llatina, Japó i USA, ensenyant i donant classes pràctiques superiors i de música.
L’ amor d’Airto per la música i la gent de Brasil el fan tornar al seu país natal cada any. El seu interès per l’espiritualitat el portà a enregistrar “The Other side of This”, una exploració en el poder curatiu de la música. Les seves habilitats vocals, el seu estil de percussió únic i el treball de percussionistes procedents d’altres tradicions musicals, han atret el interès del públic mundial i al moviment New Age. A més Airto ha seguit promovent la causa de la música mundial, com membre del conjunt de percussió Planet Drum, fundat per Mickey Hart, percussionista de The Grateful Dead. Airto col·labora també amb Gillespie.
L’estil únic d’Airto ha influenciat la direcció del Jazz modern a tot el món. El seu impacte fou tant potent, que la revista Downbeat va afegir la categoria de percussionista a les votacions dels seus lectors i crítics, en les quals ha estat guanyador en més de vint ocasions.
També Jazz Times, Modern Drumer... l’han considerat el millor percussionista diverses vegades.
Més recentment Airto ha actuat com artista convidat amb la Boston Pops Philarmonich Orchestra, així com en MTV Unplugged, amb els Smashing Pumpkins. L’última banda de Airto, Fourth World, amb Flora Purim, Jose Neto, Gary Brown i Jovino Santos ha enregistrat tres àlbums, l’últim, “Last Journey”, encara no ha sortir al mercat.
febrer'99
Imatges
Image
