Preu Web i Taquilla 12 € - Socis 8 €
Reus, París, Londres…
Vaig escoltar en Pau per primer cop a Reus, al club de jazz de referència de la zona, el Keyboard Jazz Lounge, fundat i regentat per Jaume Juan Magriñà, a qui definiria com un d'aquells catalans de la rauxa. Un enamorat del jazz que, després de donar voltes pel món, va tornar a la seva ciutat de Reus convertit en un autèntic agitador cultural per compartir amb tots la seva passió pel jazz. Per fer-ho, creà un espai on aquesta música fos sempre la protagonista. A principis de la dècada del 2000 es decidí a organitzar un festival que durant uns anys no va tenir res a envejar dels cartells de grans places, això sí, amb una línia molt definida que assegurava que el que allí s’escoltaria seria jazz de veritat. Li encantaven els trios de piano i entre els seus herois destacaven Erroll Garner, Ahmad Jamal i Monty Alexander, els dos últims dels quals va aconseguir dur a la ciutat perquè hi actuessin.
En un dels meus concerts en el Festival de Jazz de Reus a començaments de segle, Jaume Juan em parlà d'un jove pianista de la ciutat que apuntava maneres i que clarament compartia amb ell la devoció pels seus pianistes preferits. Es deia Pau Terol. Més tard, i seguint aquesta vocació internacional del seu "padrí" i la dita popular de Reus, París i Londres, Pau amplià els seus horitzons per estudiar al Berklee College of Music de Boston i traslladar-se després a Los Angeles. Avui, ja de tornada al nostre país, em fa il·lusió presentar-vos el seu primer disc com a líder, una autèntica carta de presentació. Un àlbum en el qual podem assaborir clarament la influència de Jamal i dels principals pianistes que en ell es van inspirar, així com també les de Monty Alexander o Joey Calderazzo.
El repertori inclou quatre originals de Terol ben aconseguits, entre els quals destaca "Not Yet" pel swing que respira, amb un Joan Terol brillant tant en els solos com en l’acompanyament. A més, hi trobem dos temes dels pianistes ja esmentats més amunt, Alexander i Calderazzo, i tres estàndards amb un regust Jamalià que haurien fet les delícies d’en Jaume Juan Magriñà si es trobés avui entre nosaltres.
La música de Pau Terol camina amb un fraseig pausat, una rica harmonització quartal i un bon domini de l'espai. Els temes inclouen solos abundants del contrabaixista Pau Lligadas, de fraseig melòdic i brillant en el registre agut, que destaca especialment en "The Oracle" i "Candle Light", en excel·lent contrast amb els solos de piano. La secció rítmica, sòlida, mostra un bon coneixement del llenguatge estilístic de Terol, presentant un trio coherent, enèrgic i relaxat.
El de "May I?" és un trio amb un ric vocabulari jazzístic i moltes coses a dir, que, sincerament, mereix ser escoltat.
Ignasi Terraza
