MICHEL PETRUCCIANI

Mite i figura del virtuós pianista francès de jazz que va rebutjar ser minusvàlid. Un estudi de la diferència, personificada en el seu petit cos. De com el nanisme va forjar un meteor de genialitat, vitalitat i set de vida, tot i que no exempt de supèrbia.

Mite i figura del virtuós pianista francès de jazz que va rebutjar ser minusvàlid. Michel Petrucciani, com l’Elijah d’aquella pel.lícula de M. Night Shyamalan, va néixer amb tots els ossos trencats; però en comptes d’obsessionar-se per superherois, el precoç artista afectat d’osteogènesi imperfecta i de nanisme es va abraonar sobre el piano. La seva vida, analitzada minuciosament en aquest estudi precís, es converteix en una celebració de la diferència, personificada en el seu petit cos. Heus aquí com una greu minusvalidesa va forjar un meteor de genialitat, vitalitat i set (luxúria!) de vida. En la veu de tothom qui el va conèixer, especialment de les seves tres exdones (“era meravellós al llit”, addueix una), ens endinsem en els seus discos, afectes i defectes, en els obstacles que va superar, en la seva incombustible energia i ganes de viure, en la seva automitomania i la seva tendència a exagerar (el film demostra amb tendresa que s’inventa la meitat d’històries), i també en les seves parts més fosques: egoisme, supèrbia, desafeccions. Una intensa pel.lícula que tracta tant sobre jazz com sobre la passió d’un home condemnat a ser meitat i superant-ho mitjançant geni i esforç.