Tino di Geraldo va néixer a Tolosa (França) de pares asturians, però tota la seva carrera musical ha transcorregut al nostre país i, si analitzem les seves peripècies, ens queda la sensació que vivim en un lloc ideal per a músics amb agalles i ment desperta.
Di Geraldo prové del món del rock, tot i que en arribar a Madrid s'entrega fascinat al Flamenc. El seu sentit plural i ampli domini del ritme li faciliten la seva incorporació en els ambients del Flamenc essent avui un dels artistes més sol.licitats d'aquest gènere. Els seus particulars receptaris han quedat plasmats en dos discs, 'Bulerias' i 'Flamenco lo serás tú' (Nuevos Medios).
Tino tocaba en grupos de punk como “Tapones Visente”, pero ello no le impedía
acompañar a cantautores como Luís Eduardo Aute y Pablo Guerrero o experimentar junto a Suso Saiz. José Luis de Carlos fue uno de los primeros productores en contar con él de forma habitual; con él grabó discos para Lola Flores, Manzanita y Rocío Jurado. En esta época y de forma totalmente casual durante la grabación de “Cante”, Diego Carrasco y José Miguel Évoras le descubren para el flamenco; la siguiente grabación fue “Tauromagia”, de Manolo Sanlúcar, con el que estuvo girando durante años. Luego vinieron Camarón, Paco de Lucía, El Pele, Vicente Amigo, Pepe Habichuela, Enrique Morente, José Mercé, Carmen Linares... en fin, todos!
Tino tocava en grups de punk com Tapons Visente, però això no li impedia acompanyar cantautors com Luís Eduardo Aute i Pablo Guerrero o experimentar amb Suso Saiz. José Luis de Carlos va ser un dels primers productors a comptar amb ell de manera habitual; van gravar discos per a Lola Flores, Manzanita i Rocío Jurado. En aquesta època i de forma totalment casual durant l'enregistrament de “Cante”, Diego Carrasco i José Miguel Évoras el descobreixen per al Flamenc; el següent enregistrament va ser “Tauromagia”, de Manolo Sanlúcar, amb qui va estar girant durant anys. Després van venir Camarón, Paco de Lucía, El Pele, Vicente Amigo, Pepe Habichuela, Enrique Morente, José Mercé, Carmen Linares... en fi, tots!
Cal ressenyar a la seva carrera la importància de Mario Pacheco i de Nuevos Medios. Mario va ser el primer que hi va confiar per a una producció, “Las calles de San Blas”, de José El Francés, i era cridat per a gairebé tots els discos que sortien d'aquesta factoria. Col·laboracions amb Jorge Pardo, Carlos Benavent, Enrique Morente, Pata Negra, Tomasito... seria gairebé pedant anonomenar-ne més, però n'hi ha. Va ser també de Pacheco la idea que Tino realitzés els seus propis discos i amb Nuevos Medios treu “Burleries” i “Flamenco lo serás tú”, una gran oportunitat per poder compondre i demostrar amb això la fusió de tot el que ha format part de la seva trajectòria musical “Tot importa, de tot se n'aprèn i en la creació, hi queda reflectit”.
La seva experiència en l'estudi d'enregistrament -ha estat potser el músic més sol·licitat- i la seva capacitat de fusionar l'ha portat a produir a artistes d'allò més diversos, des de Luz Casal, Peret, El Bicho, Luis Eduardo Aute, José El Francès, Diego Carrasco, Tomasito, o el mateix “Jazzpaña II” gravat a Madrid i que compta amb col·laboracions com Gerardo Nuñez, Jorge Pardo, Chano Domínguez, Perico Sambeat, Michael Brecker... A ressaltar les col·laboracions amb músics de fora de les nostres fronteres com Ngüyen Lee amb qui grava “Bakida” al costat de Renaud García Fons a trio visitant gran quantitat de festivals per tot el món; així mateix, l'any 2006 participa juntament amb Jackson Browne i David Lindley en una gira per Espanya que queda recollida a l'àlbum “Love is Strange: En Vivo con Tino”, i amb el qual segueix col·laborant intermitentment. També hi ha participat juntament amb Benavent i Pardo en concerts amb Chick Corea, Pat Metheny, Gil Goldstein etc.
L'any 2016 i dins del Festival Flamenco Madrid té l'oportunitat de fer un recorregut per la seva discografia que fins aleshores no s'havia projectat als directes. D'aquesta manera i acompanyat per alguns dels artistes que han estat clau en el seu desenvolupament musical presenta “Flamenco lo serás tú” començant amb Diego Carrasco que és qui el va introduir en aquesta disciplina i acabant amb la posada en escena del que serà el proper treball discogràfic, una obra a la que afegeix una picada d'ullet llatí a la seva habitual fusió i en què participen Javier Massó “Caramelo”, Perico Sambeat, Alex Acuña, Karim Ziad, Pi Palladino, Renaud García Fons...i molts altres.
Concert Bal (Nuevos Medios, 2021) és el títol del seu darrer projecte, l'edició del qual, tant en format físic com digital, està prevista per a aquesta tardor. L'obra la integra un conjunt de rapsòdies en què flueixen jazz, llatí, flamenc, Magrib, cobla, composicions pròpies i versions (Nine Inch Nails, Paco de Lucía, Van Van) amb arranjaments pensats per al directe. Hi han participat músics com Javier Gutiérrez Massó “Caramelo”, Renaud García-Fons, Javier Colina, Carles Benavent, Pepe Bao, Josuè Ronkío, Pino Palladino, Perico Sambeat, Manuel Machado, Fernando Hurtado, Joulen Ferrer, Jorge Pardo, Juan Carlos Aracil, Alex Acuña, Karim Ziab, José Montaña, Ariel Brínguez, Ramon González, Diego i Ané Carrasco, Tomasito i Kelvis Ochoa, tots dirigits i orquestrats per en Tino.
Gener 2023
