Kenneth Barron nasqué a Philadelphia el 1943. Estudià piano amb la germana de Ray Bryant, i progressà tan ràpidament que al 1957 ja treballava professionalment amb l’orquestra de Mel Melvin, un grup local en el qual treballava el seu avui ja desaparegut germà, el saxofonista Bill Barron. El 1959 Kenny treballà amb Philly Joe Jones, i el 1960 s’uní al grup de Yusef Lateef.
Aquest mateix any, Kenny es traslladà a Nova York, on començà a treballar amb James Moody després d’una memorable Jam Session al Five Spot Café. El 1961 treballà breument amb Roy Haynes, i el 1963 entrà a la banda de Dizzy Gillespie sota la recomanació de James Moody. Seguí amb Dizzy fins el 1966, i durant la resta de la dècada dels seixanta treballà com a músic freelance amb Stanley Turrentine, Freddie Hubbard i Jimmy Owens.
Durant els anys setanta Kenny treballà de nou amb Yusef Lateef, breuement amb Milt Jackson, Jimmy Heath i Buddy Rich. El 1973 gravà per primera vegada com a solista (Sunset to Dawn, Muse Records), i entrà a formar part del professorat de la Rutgers University per a ensenyar piano, harmonia i teoria musical. Entre 1976 i 1980 treballà amb Ron Carter.
El 1981, amb Charlie Rouse, Ben Riley i Buster Williams formà el grup SPHERE per tribut a Thelonious Monk, un dels grans ídols musicals de Kenny. El grup publicà varis discs excepcionals, entre ells Four for All y Bird Songs per Verve Records. A principis dels vuitanta Kenny gravà així mateix varis discs a trio, com Green Chimneys, per Criss Cross, o Scratch, per Enja. També treballà durant un temps amb el vibrafonista Bobby Hutcherson.
El 1986 Kenny gravà juntament a Stan Getz el famós disc Voyage, i a continuació efectuà varies gires per Europa i els USA formant part del quartet de Getz, que incloïa a Victor Lewis i Rufus Reid. La música creada per aquest grup fou preservada en dos discs reconeguts com entre els millors mai gravats per Getz: Anniversary i Serenity, per EmArcy Records. Kenny gravà de nou amb Getz el 1990, en aquesta ocasió per A&M records - Apasionado -.
El 1991 Getz i Barron treballaren durant quatre nits consecutives al Cafè Monmartre de Copenhague: la música fou enregistrada i editada algun temps després per EmArcy sota el títol People time, i representa el punt àlgid de la complicitat musical entre aquests dos gegants.
Durant els anys noranta, Kenny estava ja universalment considerat com un dels principals exponents del piano-jazz contemporani. Acompanyat pels seus vells amics Ray Drummond i Ben Riley, Barron ha treballat en Festivals, Concerts i Clubs de Jazz de tot el planeta. Ha aparegut en diferents films (com Do the right thing i School Daze, de Spyke Lee) i ha contribuït amb el seu saber pianístic a centenars de sessions d’enregistrament amb els artistes més diversos. La majoria dels ‘joves lleons’ del piano, com Danilo Perez, Benny Green, Cyrus Chestnut o Eric Reed, reconeixen a Barron com una influència predominant en les seves carreres.
L’estil de Kenny, refinat, articulat i imaginatiu, prové de l’escola de Detroit. Amb paraules del propi Barron, ‘...Hank Jones, Tommy Flanagan, Wynton Kelly, ja saps… però estic començant a aventurar-me una mica més ... m’agrada agafar nous riscs ‘.
Febrer 2001
