Bio
Johnny Griffin -Chicago, Illinois (USA)1928, França 2008- era un dels saxofonistes tenors més fogosos i brillants del post-bebop. Si alguna cosa està completament renyida amb la seva música és l'avorriment, ja que sempre va saber imprimir-li una força i una calidesa sorprenents. Improvisador excepcional, dotat amb un enorme so i una tècnica incomparable, executa rapidisimes frases amb canvis freqüents de registre. Aquesta tècnica li va donar l'apel·latiu del 'saxo més ràpid del món'.
Durant la seva dilatada carrera ha actuat en diverses orquestres com la de Lionel Hampton, la qual suposà el seu primer contracte professional el 1945, o en formacions com els Jazz Messengers d'Art Blakey el 1957 i al front dels seus propis grups, entre els quals destaca el que va liderar durant dos anys (1960-62) juntament amb el saxofonista Eddie Davis, anomenat The Tough Tenors , amb el que van recuperar l'esperit de les batalles de saxos característic de l'època del "mainstream" enregistrant una important sèrie de discs per Riverside, fet que repetí amb d'altres saxofonistes com Dexter Gordon o Arnett Cobb.
El 1953 enregistrà el seu primer disc 'Little Johnny Griffin & his Orquestra', en el que es reconeixen totes les característiques del seu estil: potent so, en la tradició de Arnett Cobb, forta influència del Rhythm and Blues incorporat durant la seva estada amb Lionel Hampton, i finalment, la seva passió pel bebop derivada de la seva admiració per en Charlie Parker. Les seves següents grabacions van ser per les discogràfiques Argo ('Johnny Griffin Quartet', 1956) i Blue Note ('Chicago Calling', 1956; 'A Blowing Session', 1957 i 'Congregation', 1957) i de 1958-63 passà a ser artista exclusiu de la mítica companyia Riverside.
Fou el 1958 quan començà a treballar en el quartet d'en Thelonious Monk, del que rebrà una influència importantísima en totes les facetes de la seva música, però especialment en el seva faceta de compositor doncs totes les seves obres originals presenten una clara adhesió al particular univers Monkià.
Entre 1963 i 1978 treballa amb la Big Band Kenny Clarke amb la que es presenta en formació de quartet a Anglaterra, Holanda, França, Suïssa i els Països Escandinaus. Tot i que la seva carrera és eminentment freelance, ha mantingut grups estables amb músics com Horace Parlan, Kenny Drew, Ronnie Mathews, Ray Drumond i Idris Muhammad, enregistrant infinitat de discs durant els vuitanta i noranta.
El saxo de Griffin posseeix un so elegant i càlid i amb certa acidesa en la seva interpretació. Depenent de la seva fantasia ataca les notes per sota o directament, canviant amb freqüència de registre, sense perdre la seva extraordinària precisió quan es troba amb els aguts. Johnny Griffin es treballa a consciència les seves improvisacions (i instrument) amb densos frasetjos on mai hi falten les cites, reinvencions o invencions. Amant dels tempos ultraràpids, que sap injectar com ningú en els ritmes lents del blues o balades. Febrer 2009
Durant la seva dilatada carrera ha actuat en diverses orquestres com la de Lionel Hampton, la qual suposà el seu primer contracte professional el 1945, o en formacions com els Jazz Messengers d'Art Blakey el 1957 i al front dels seus propis grups, entre els quals destaca el que va liderar durant dos anys (1960-62) juntament amb el saxofonista Eddie Davis, anomenat The Tough Tenors , amb el que van recuperar l'esperit de les batalles de saxos característic de l'època del "mainstream" enregistrant una important sèrie de discs per Riverside, fet que repetí amb d'altres saxofonistes com Dexter Gordon o Arnett Cobb.
El 1953 enregistrà el seu primer disc 'Little Johnny Griffin & his Orquestra', en el que es reconeixen totes les característiques del seu estil: potent so, en la tradició de Arnett Cobb, forta influència del Rhythm and Blues incorporat durant la seva estada amb Lionel Hampton, i finalment, la seva passió pel bebop derivada de la seva admiració per en Charlie Parker. Les seves següents grabacions van ser per les discogràfiques Argo ('Johnny Griffin Quartet', 1956) i Blue Note ('Chicago Calling', 1956; 'A Blowing Session', 1957 i 'Congregation', 1957) i de 1958-63 passà a ser artista exclusiu de la mítica companyia Riverside.
Fou el 1958 quan començà a treballar en el quartet d'en Thelonious Monk, del que rebrà una influència importantísima en totes les facetes de la seva música, però especialment en el seva faceta de compositor doncs totes les seves obres originals presenten una clara adhesió al particular univers Monkià.
Entre 1963 i 1978 treballa amb la Big Band Kenny Clarke amb la que es presenta en formació de quartet a Anglaterra, Holanda, França, Suïssa i els Països Escandinaus. Tot i que la seva carrera és eminentment freelance, ha mantingut grups estables amb músics com Horace Parlan, Kenny Drew, Ronnie Mathews, Ray Drumond i Idris Muhammad, enregistrant infinitat de discs durant els vuitanta i noranta.
El saxo de Griffin posseeix un so elegant i càlid i amb certa acidesa en la seva interpretació. Depenent de la seva fantasia ataca les notes per sota o directament, canviant amb freqüència de registre, sense perdre la seva extraordinària precisió quan es troba amb els aguts. Johnny Griffin es treballa a consciència les seves improvisacions (i instrument) amb densos frasetjos on mai hi falten les cites, reinvencions o invencions. Amant dels tempos ultraràpids, que sap injectar com ningú en els ritmes lents del blues o balades. Febrer 2009
Imatges
Imagen
