Ell mateix explica la seva introducció a la música i la seva particular visió de la creació musical:
'Vaig començar amb el clarinet a l’edat de nou anys, i em vaig decidir per al saxo alt als onze. A curta edat, el meu germà va començar els seus estudis a la Curtis School of Music. Em va ensenyar coses que ell aprenia a les seves classes, m’explicava el què ell mateix descobria als seus estudis. La música era la nostra joguina, altres joguines que teníem eren els instruments, les llengüetes dels saxos i els llibres de partitures eren els nostres còmics. La ràdio i els nostres discs eren la nostra particular realitat en la que nosaltres ens submergíem. De nens, les nostres realitats i somnis eren la música.
De jove em va captivar el so del saxo tenor. Hi havia alguna cosa als tons del seu so que m’embadalia. Hi ha qualitats úniques en un instrument quan el so era manipulat de certa manera. Als 60, John Coltrane i Sonny Rollins van començar a investigar i treure aquest so al que em refereixo. La seqüència de sons, notes i intervals, provoquen una frase musical, i les frases musicals segons les moguis donen el resultat de mestria. Això em va capturar l’ànima, fa que la música sigui també molt espiritual. L’esperit és el que provoca la imaginació, si la teva imaginació no es sent provocada, la teva música es converteix simplement en 'Música', que pot ser divertit, però que no implica al teu esperit. En la meva forma de tocar, em decanto per la provocació espiritual. La imaginació és realitat si creus en l’esperit d’aquesta. Et pot despertar com a realitat o com a somni, depèn de tu.'
Febrer 2001