Carme Puche, 2014. 85 mn
http://thejumpdocumentary.aved.es
Passat i present d’alguns músics de jazz underground a Barcelona
Un documental que segueix l’explosió musical de més d’un centenar de joves músics sota la pell d’una Barcelona supervivent avui i en el passat.
El 2012 el món no va canviar, però per als espanyols es va convertir en un lloc més difícil per viure. La crisi econòmica apretava i al carrer les protestes anaven en augment. Mentrestant, a pocs metres sota terra, al mític Jamboree Jazz Club de Barcelona, els més joves es resisteixen a la desesperació. Són un crit a la vida. Perquè el 2012 també va ser l’any que el Discovery va arribar a Mart i Fèlix Baumgartner es va llançar en un salt supersònic. Amb la mateixa energia, amb l’esperança de la descoberta, més d’un centenar de joves es troben a l’escenari del Jamboree cada dilluns per improvisar a cor obert, ja sigui jazz, rock, electrònica o hip hop. És una explosió anomenada WTF Jam Sessions.
Tot i que sembla que res no s’alteri sota terra, mentre a dalt el govern demana rescats i els grans bancs reclamen diners públics, l’ona sísmica de la crisi els atrapa. Les WTF són a punt de desparèixer. Aurelio Santos, ànima i amfitrió d’aquest espai únic de llibertat, es desmunta a l’escenari, potser la setmana que ve no obrin.
A Pere Ferrer, un dels primers músics que va tocar al Jamboree el 1959, quan va obrir les portes, la notícia no l’agafa per sorpresa; ha obert i tancat molts locals. Juntament amb Wally Besser, són els únics supervivents de la primera banda fixa del Jamboree. En aquesta història, els veterans són l’alenada d’aire fresc, la perspectiva per mirar-ho tot de lluny. Tan lluny com una Barcelona sota el franquisme, on el jazz era gairebé inexistent.
The Jump! és un documental observacional sobre un grup de joves músics amb talent, sobrevivint en el que s'ha anomenat l'any de l'abisme a l’Estat espanyol. Però també és una crida a mirar cap enrere, a saber d'on venim encara que ens sigui tan complicat preveure cap a on hem d'anar.
