Neix a Pasadena, Califòrnia, on comença a cantar en públic en un cor a l'edat de set anys. Amb 17 anys decideix dedicar-se professionalment a cantar i comença els seus estudis clàssics amb un professor de "bel canto". Un any més tard coneix i escolta a Warne Marsh amb el que queda impressionada de la improvisació en el Jazz. Continua els seus estudis clàssics i classes de Jazz durant sis anys que compagina amb actuacions en Clubs de Jazz. Després d'estudiar en el "England Conservatory" de Boston, decideix tornar a Califòrnia per estudiar improvisació vocal amb Warne Marsh.
El 1977 es trasllada a Nova York on un any més tard farà la seva primera actuació important durant una setmana en el Village Vanguard amb el grup del seu mestre. Des de aleshores treballa en quasi tots els clubs importants de Nova York com el Blue Note, Sweet Basil, Fat Tuesdays, Village Gate, Visiones, entre d'altres.
Al llarg de la seva carrera professional ha treballat al costat de músics de gran prestigi com David Byrne, Toots Thielemans, James Moody, Clark Terry, Kenny Barron, Billy Higgins, Cedar Walton, Joe Lovano, Lee Konitz, George Benson, Dave Brubeck, Adam Nussbaum, Kenny Werner, Eddie Gómez, Fred Hersch i els New York Voices.
A més de les gires que ha realitzat pels EUA al costat de grans orquestres, ha actuat a la Casa Blanca amb la Peter Duchin Orchestra. Actualment, Judy actua a clubs de jazz, concerts i festivals d'arreu d'Europa i els EUA, vivint entre Nova York i Berlin i dirigint el departament Vocal de Pop/Jazz al Hanns Eisler Music Conservatory.
Niemack és, a més una gran compositora. Ha escrit lletres per als seus treballs i també per altres músics, com ara Pat Metheny (It’s Just Talk), Thelonious Monk (Misterioso), Lee Konitz (Round & Round & Round, Chick Came Around), Bill Evans (Interplay), Clifford Brown (Daahoud), Don Grolnick (Talking To Myself), Mike Stern (Choices), Larry Schneider (Tomato Kiss), Kirk Nurock (Rain, Silence of My Soul, Moving On, Love Finds A Way), Jeanfrançois Prins (New York Stories, Love Will Grow), Steve Slagle (Tudo Muda, Just For Now), Richie Beirach (Leaving) i Richie Powell (Time).
Una altra cara de Judy Niemack és la docent; és una dona molt activa en el món de l'ensenyament del jazz. Ha donat master classes per tot el món, coincidint amb les seves gires, com per exemple a la New School for Jazz, la William Patterson University, la University of NewYork at Purchase, la Long Island University i el NewYork City College als EUA. Per Europa, ha donat classes a Finlàndia, Polònia, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Dinamarca o Itàlia. Des de setembre del 1993 fins a juny del 95 va ser professora de la Facultat de Jazz al Royal Conservatory d'Antwerp, Bèlgica, i professora convidada del Royal Conservatory de l'Haia, a Holanda. Tots els estius, des del de 1990, ensenya a la Facultat Janice Borla Jazz Camp de Chicago.
Vam tenir el plaer de veure-la en directe a la Nova Jazz Cava l'any 1998, durant el 17è Festival de Jazz Terrassa, on va presentar el seu Trio.
La crítica reconeix la seva vàlua i escriu:
"Una cantant de Jazz amb una veu perfectament gloriosa" (New York Post) "… una de les més versàtils i provocatives cantants… jazz profund i ple de sensibilitat" (New York Times)
La seva discografia com a líder inclou els títols:
- 'By Heart' amb Warne Marsh, Eddie Gómez (1978)
- 'Blue Bop' amb Cedar Walton, Curtis Fuller, Ray Drummond
- 'Long as you' re living' amb Joe Lovano, Fred Hersch, Billy Hart (1990)
- 'Heart's Desire' amb Kenny Barron (1991)
- 'Mingus Monk and Mal' amb Mal Waldron
- 'Straight up' amb Toots Tielemanns, J.F.Prins
- 'Mingus, Monk and Mal', duet amb Mal Waldron (1994)
- '...Night and the Music...' amb J. Prins, K. Werner, R. Drummond, Billy Hart i Eric Friedlander (1996)
- 'About Time', amb Eddie Gomez, J. Prins, Lee Konitz i David Fredman (Sony Jazz, 2003)
