Data: 
dissabte, 4 març, 2023 - 20:00
Tipus esdeveniment: 
Preu: 
20,00€ (taquilla)
Organitzadors: 

Yawners + Menta

Terrassa Música Moderna!

 

Venda d'entrades:

www.terrassamusicamoderna.cat

Taquilla 20€ - Anticipada Web 18€

 

YAWNERS

En un món ple d’especialistes, on abunda allò concret i allò determinat, moltes vegades se’ns oblida que som éssers complexos i polifacètics. La dualitat és present en infinitat de moments del nostre dia a dia, i cada cop ens costa més prendre les nostres pròpies decisions perquè difícilment hi ha una sola manera de veure les coses.

Aquesta realitat és la que ha portat Yawners, alter ego d’Elena Nieto, a publicar Duplo (Montgrí, 2022), un disc de guitarres 90’s que transgredeix allò precís i concret sense grans pretensions, des de la humilitat d’una noia de vint i tants anys atrapada a la complexitat de la seva habitació.

Després del seu encertat disc de debut Just Calm Down (La Castanya, 2019) amb un impacte internacional envejable (ressenyes a NPR, DIY Magazine, The Line of Best Fit, etc… i presència a festivals internacionals com l’SXSW d’Austin o Eurosonic a Groningen ), Duplo serà coeditat a tot el món per Big Scary Monsters (UK i Europa), casa de grups com American Football o Modern Baseball; Counter Intuitive (USA i Canadà); Inpartmaint Inc. (Japó) i Montgrí (Espanya i Amèrica Llatina).

A diferència del seu predecessor, aquest disc està escrit meitat en espanyol, meitat en anglès, i una cançó «Honey» fins i tot s’atreveix a coquetejar amb els dos idiomes alhora. En aquest sentit, es converteix en un canvi de paradigma per al món guitarrer 90’s que alinea Duplo amb músiques contemporànies on la multiplicitat d’idiomes és cada cop més habitual dins d’un mateix àlbum.

 

MENTA

Menta és un quintet de Madrid que publica el seu primer àlbum. Dit així, sense proporcionar cap context, no resulta gaire nou. Madrid és una d’aquelles ciutats on cada dia pots parlar d’una banda que debuta. Vegem, doncs, què els fa diferents i per què estan destinats a fer grans coses. I és que hi ha una mica d’atracció fatal a la proposta de Menta. A la veu de Meji tot sona deliciosament perillós. No et confiïs ni traïssis la seva confiança, les seves cançons tiren a donar. Soroll i punteria melòdica en temes que parlen
de tu a tu; així podríem situar un oient que encara no n’hi hagi escoltat mai els autors de “Un momento extraño”. 

Això últim, això del so tan reconeixible de la banda, és mèrit de Nico Rubio i Rodrigo Godoy (guitarres), Lucas Sierra (baix) i Pedro del Pozo (bateria), escuders de luxe per a una veu i personalitat aclaparadores, la de Cristina Mejías. L’aportació dels quatre dota els temes d’un encant instantani. Aquests nois surten a guanyar, és una cosa que queda clar des del minut 1 amb “Fatal, gracias”. Feresa rítmica, ganxos melòdics i contundència en la interpretació d’un text que no admet mitges tintes.

Menta reinventa el lema punk per excel·lència sonant més Pistols que els Pistols: “no hi ha futur, no hi ha demà”. De fet, sí que n’hi ha mentre aquest vinil segueixi girant. I és que a «Lo que me falta” no li falta res. El gir final a la lletra sintetitza a la perfecció el que és Menta: és carícia i «guantassu»; una mà estesa a les bones i una punyalada a les dolentes. Serveixi, doncs, com a advertiment per a qui correspongui que de l’amor al rancor hi ha a penes una estrofa de distància