Bio
Ballarí i coreògraf
Principalment és autodidacta, però ha treballat amb el grans mestres de claqué com Chuck Green i Buster Brown. El seu treball està influenciat pels seus col·laboradors, tan músics com ballarins de dansa. Està molt interessat en les danses ètniques. Com a professor, treballa dirigint el Departament de Claqué de la Werkstatt Düsseldorf, la més gran escola d’interpretació d’Alemanya.
Comença la seva carrera professional al 1993 formant duet de ballarins amb Thomas Marek, fent gires per Alemanya, i diverses actuacions a clubs de Nova York i Boston amb ballarins internacionals.
Al 1996 actua amb un ensemble de jazz contemporani que inclou ballarins de claqué, guanyant el premi del Departament de Cultura de la Baixa Saxònia. Durant tots aquests anys, continua fent actuacions per tot el món amb el seu grup, Tapshot, amb qui també viatgen a Ghana al desembre del 97, i grava un vídeo amb Bob Inglis.
Al 97 també col·labora amb The New Tap Ensemble, grup de Claquè contemporani amb ballarins com Andreas Danel i Odile Dodard.
Al 98, co-actua en un documental sobre la vida de Buster Brown, i col·labora amb Max Pollak, Sam Weber i Lane Alexander. També comparteix escenari amb el mateix Buster Brown, a una aparició especial de tapshot a Nova York, i a diversos festivals internacionals arreu d’Europa.
Aquest últim any, ha presentat el seu últim projecte, ‘Tamujais: Strike X’ mesclant l’avantguarda del claqué amb dansa, percussió corporal i veus.
Forma duets amb altres ballarins, i crea la coreografia ‘3 Dancers Approaching’, amb els coreògrafs Max Pollak i Heather Cornell, conjuntament amb una banda de Jazz, que fusiona la coreografia de claqué més innovadora amb Jazz Contemporani, explorant nous moviments i conceptes coreogràfics que deixen enrere els estereotips dels films musicals. Aquest projecte va ser recolzat pel govern alemany.
Una de les característiques de tot el treball de Weber és l’estreta col·laboració entre coreografia i música, amb la improvisació.
Principalment és autodidacta, però ha treballat amb el grans mestres de claqué com Chuck Green i Buster Brown. El seu treball està influenciat pels seus col·laboradors, tan músics com ballarins de dansa. Està molt interessat en les danses ètniques. Com a professor, treballa dirigint el Departament de Claqué de la Werkstatt Düsseldorf, la més gran escola d’interpretació d’Alemanya.
Comença la seva carrera professional al 1993 formant duet de ballarins amb Thomas Marek, fent gires per Alemanya, i diverses actuacions a clubs de Nova York i Boston amb ballarins internacionals.
Al 1996 actua amb un ensemble de jazz contemporani que inclou ballarins de claqué, guanyant el premi del Departament de Cultura de la Baixa Saxònia. Durant tots aquests anys, continua fent actuacions per tot el món amb el seu grup, Tapshot, amb qui també viatgen a Ghana al desembre del 97, i grava un vídeo amb Bob Inglis.
Al 97 també col·labora amb The New Tap Ensemble, grup de Claquè contemporani amb ballarins com Andreas Danel i Odile Dodard.
Al 98, co-actua en un documental sobre la vida de Buster Brown, i col·labora amb Max Pollak, Sam Weber i Lane Alexander. També comparteix escenari amb el mateix Buster Brown, a una aparició especial de tapshot a Nova York, i a diversos festivals internacionals arreu d’Europa.
Aquest últim any, ha presentat el seu últim projecte, ‘Tamujais: Strike X’ mesclant l’avantguarda del claqué amb dansa, percussió corporal i veus.
Forma duets amb altres ballarins, i crea la coreografia ‘3 Dancers Approaching’, amb els coreògrafs Max Pollak i Heather Cornell, conjuntament amb una banda de Jazz, que fusiona la coreografia de claqué més innovadora amb Jazz Contemporani, explorant nous moviments i conceptes coreogràfics que deixen enrere els estereotips dels films musicals. Aquest projecte va ser recolzat pel govern alemany.
Una de les característiques de tot el treball de Weber és l’estreta col·laboració entre coreografia i música, amb la improvisació.
Febrer 2000