Bio
CARL SONNY LEYLAND (USA/UK) - Piano i Veu
Carl Sonny Leyland va nèixer i crèixer a la costa sud d’Anglaterra, aprop de Southampton. De jove es va sentit atret per la música americana dels discos que el seu pare solia escoltar. Durant aquella época va començar a apreciar el Dixieland jazz, el Rock & Roll dels 50 i la música Country de Jimmie Rodgers i Hank Williams.
Als 15 anys va descobrir el Boogie Woogie quan va sentir a un company d’escola practicant la partitura d’un tema anomenat JD’s Boogie Woogie. Fascinat pel so repetitiu de les 8 notes per compàs del patró de la mà esquerra, Leyland va decidir tocar el piano i iniciar un camí que esdevindria el seu objectiu a la vida.
Inicialment influenciat pel Boogie Woogie dels grans mestres Albert Ammons, Pete Johnson i Meade 'Lux' Lewis, Leyland va explorar plenament l’estil del piano Blues, esdevenint una autoritat en els primerencs i obscurs estils que tocaven Cow Cow Davenport, Little Brother Montgomery, Montana Taylor o Speckled Red entre d’altres.
Al 1988 Leyland va tenir l’oportunitat d’anar als Estats Units. Aquesta primera visita a Nova Orleans va ser decisiva per mudarse a la ciutat on va viure durant els següents 9 anys. Durant aquell temps va ser molt actiu dins de l’escena de clubs, i ràpidament va guanyar una bona reputació pel seus autèntics estils de Blues i Rock & Roll. També, va fer gires amb la banda afincada a Dallas d’Anson Funderburgh & the Rockets, un dels membres de la qual era el gran Sam Myers.
Al 1997, sentint la necessitat d’un canvi, Leyland es va mudar al Sud de California. En aquella época el seu repertori es va ampliar incloent estils com el Ragtime i Early jazz amb els quals va ser capaç d’entrar a formar part de l’escena del Jazz tradicional a la zona de Los Angeles i San Diego. Tant sigui a piano sol o amb el seu trio, la forma de tocar d’en Leyland presenta una infecciosa espontaneïtat, incorporant moltes sorpreses a qui l’escolta. Tot i que posseix el vocabulari necessari per fer tributs als grans músics antics, ell refusa limitar-se a imitar-los i prefereix deixar a cada actuació la oportunitat de dir alguna cosa nova.
Carl Sonny Leyland va nèixer i crèixer a la costa sud d’Anglaterra, aprop de Southampton. De jove es va sentit atret per la música americana dels discos que el seu pare solia escoltar. Durant aquella época va començar a apreciar el Dixieland jazz, el Rock & Roll dels 50 i la música Country de Jimmie Rodgers i Hank Williams.
Als 15 anys va descobrir el Boogie Woogie quan va sentir a un company d’escola practicant la partitura d’un tema anomenat JD’s Boogie Woogie. Fascinat pel so repetitiu de les 8 notes per compàs del patró de la mà esquerra, Leyland va decidir tocar el piano i iniciar un camí que esdevindria el seu objectiu a la vida.
Inicialment influenciat pel Boogie Woogie dels grans mestres Albert Ammons, Pete Johnson i Meade 'Lux' Lewis, Leyland va explorar plenament l’estil del piano Blues, esdevenint una autoritat en els primerencs i obscurs estils que tocaven Cow Cow Davenport, Little Brother Montgomery, Montana Taylor o Speckled Red entre d’altres.
Al 1988 Leyland va tenir l’oportunitat d’anar als Estats Units. Aquesta primera visita a Nova Orleans va ser decisiva per mudarse a la ciutat on va viure durant els següents 9 anys. Durant aquell temps va ser molt actiu dins de l’escena de clubs, i ràpidament va guanyar una bona reputació pel seus autèntics estils de Blues i Rock & Roll. També, va fer gires amb la banda afincada a Dallas d’Anson Funderburgh & the Rockets, un dels membres de la qual era el gran Sam Myers.
Al 1997, sentint la necessitat d’un canvi, Leyland es va mudar al Sud de California. En aquella época el seu repertori es va ampliar incloent estils com el Ragtime i Early jazz amb els quals va ser capaç d’entrar a formar part de l’escena del Jazz tradicional a la zona de Los Angeles i San Diego. Tant sigui a piano sol o amb el seu trio, la forma de tocar d’en Leyland presenta una infecciosa espontaneïtat, incorporant moltes sorpreses a qui l’escolta. Tot i que posseix el vocabulari necessari per fer tributs als grans músics antics, ell refusa limitar-se a imitar-los i prefereix deixar a cada actuació la oportunitat de dir alguna cosa nova.
Imatges
Image
