Josep Maria Farràs i Francesc Burrull són dos pioners del jazz català. Farràs des de la vessant autodidacta i Burrull amb formació de Conservatori, han estat dos exponents de primera magnitud a l’hora de transmetre la tradició del jazz a les diferents generacions del país. Però ambdós mestres no han tingut mai, fins ara, l’oportunitat de treballar junts i l’única vegada que van compartir escenari no va ser fins el febrer de 2010 en motiu del 50 aniversari del Jamboree. La connexió que es va establir aleshores entre els dos músics va ser instantània i la convergència d’aquelles dues maneres d’entendre el jazz va generar una màgia i una emoció absolutament úniques. Tant la trajectòria d’aquests dos músics, la seva complementarietat i tot el que representen en la història musical del nostre país ens anima a presentar aquest projecte, fins ara inèdit, on els noms de Burrull i Farràs comparteixin titularitat.
El concert que obriran al festival en el seu acte inaugural serà presentació de disc enregistrat a la Nova Jazz Cava, convertida en estudi de gravació amb la voluntat expressa de capturar l’espontaneïtat i la intensitat d’aquests dos artistes.
El trompetista Josep Maria Farràs va contribuir a fomentar el jazz des de la seva ciutat natal, Terrassa, on va impulsar la creació de la Jazz Cava i va liderar diferents formacions durant la dècada dels seixanta i setanta. Des de Louis Armstrong fins a Dizzy Gillespie i Miles Davis, Farràs fixa els seus referents en el jazz que beu directament de les fonts fundacionals de Nova Orleans i que ell ha aprés d’oïda i compartint escenari amb primeres figures del gènere.
El pianista i compositor Francesc Burrull té una formació jazzística cultivada en paral•lel als seus estudis acadèmics. La seva vessant d’arranjador i el seu hàbit en la transcripció de partitures el converteix en un expert entusiasta del so de les grans orquestres com les de Woody Herman, Stan Kenton i Duke Ellingnton, entre altres clàssics del gènere. Com a impulsor de la primera Big Band de Barcelona i, anteriorment, creador de grups com el Latin Quartet, Burrull és un exemple de combinar el jazz i la solfa preservant sempre intacte el seu gust per la improvisació.
Tete Montoliu, la figura jazzística catalana de major reconeixement internacional, sempre va considerar Farràs el millor músic de jazz que havia sentit per aquestes contrades i va comptar amb Francesc Burrull com a vibrafonista en alguna de les seves formacions primigènies.
