ORIGENS DEL MUSEU
La gènesi de l'actual Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és una vella aspiració catalana. L'Associació d'Enginyers, que n'impulsà la creació a partir de 1976, ja ho havia intentat a finals del segle passat.
La Generalitat Republicana va signar una ordre per crear un museu que donés a conèixer la industrialització de Catalunya.
La Guerra Civil i la dictadura posterior del general Franco van estroncar el projecte, que va romandre oblidat fins els anys setanta. En aquesta època, l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya va recuperar la iniciativa de fundar un museu de ciència i tècnica i, el 1979, van constituir l' Associació del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya amb la voluntat d'aplegar esforços per a la creació del Museu i preservar els béns del patrimoni industrial.
L'any 1982, el Departament de Cultura de la Generalitat va assumir el projecte i el 1983 va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover , antic vapor tèxtil llaner de Terrassa, amb la finalitat de convertir-lo en la seu del museu.
La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990, el va declarar Museu Nacional i el va constituir com a entitat autònoma.
UN EDIFICI SINGULAR
L'edifici del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Vapor Aymerich, Amat i Jover, representa la millor obra arquitectònica industrial modernista del país. Dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, 1868 - Terrassa, 1931), la fàbrica es va començar a construir a la Rambla d'Ègara el 1907 i va ser inaugurada un any i escaig més tard.
El Vapor (denominació que prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu) acollia tot el procés industrial de transformació de la llana, des de la seva entrada en flocs fins a la seva sortida en teixits acabats.
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya té 22.200 m2 de superfície total, dels quals 11.000 m2 corresponen a l'antiga nau de producció, de planta rectangular, del Vapor Aymerich, Amat i Jover. En aquesta gran sala on s'hi troben avui les exposicions permanents Enérgeia, La Fàbrica Tèxtil, Homo Faber i El Transport, està coberta per un peculiar sostre en forma de dents de serra. Les habituals formes rectes d'aquest tipus de sostre, però, van ser reinterpretades per l'arquitecte Muncunill amb 161 voltes catalanes campaniformes, les quals s'aguanten gràcies a 300 columnes de ferro fos, que servien també com a baixants d'aigua i com a suport dels embarrats, els enginys que transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica.
