Scott Hamilton és l'arquetipus del saxofonista 'mainstream' del segle XXI.
Nascut a Providence, Rhode Island, el 1954, Scott es donà a conèixer en un moment en el que el tipus de Jazz que interpretava, basat en l'estil de saxofonistes com Illinois Jacquet, Eddie Davis o Paul Gonsalves, no estava de moda entre la crítica i gran part del públic jazzista.
El seu expressiu so de saxo tenor 'clàssic' i el seu impecable fraseig foren rebuts amb escepticisme per alguns dels seus contemporanis, però despertaren gran interès en el públic coneixedor de la gran tradició dels músics swing, en especial a partir del moment en que començà a gravar discs per a la companyia Concord. El seu primer LP per a la discogràfica californiana, (Scott Hamilton is a good wind who is blowing us no ill) fou enregistrat el 1977, i pren com a títol un positiu comentari del famós crític Leonard Feather. A aquest seguiren una trentena de discos, presentant a Scott en els més variats contextos musicals, des de quartets fins orquestres de corda, i juntament a diferents artistes (com Dave McKenna, Warren Vaché, Howard Alden o John Bunch), però oferient com a constant el seu càlid so -derivat dels de Ben Webster i Paul Gonsalves- i la imaginació de les seves improvisacions.
Per sobre de les etiquetes i les modes, Scott Hamilton ha sabut guanyar-se el respecte i l'admiració de públic i crítica amb la seva honestedat artística i la continuitat del seu discurs musical. Lluny a les campanyes publicitaries i els llançaments mediàtics tan a l'ordre dels nostres dies, compta amb una legió de seguidors als Estats Units, Europa i Japón.
Tot i que Scott no nega la influència marginal de saxofonistes com John Coltrane, el seu estil interpretatiu s'ha mantingut intacte en els últims trenta anys, i el seu repertori inclou standards, balades i blues, interpretats amb bon gust, imaginació i swing.
