Debutà professionalment el 1952 acompanyant a Cecil Scott. Després d'una etapa consagrada al jazz tradicional col·laborant amb nombrosos solistes vinculats a la música dixieland, el 1956 entra a formar part del quartet de Cecil Taylor. Del 58-59 va actuar i enregistrà amb l'orquestra d'en Gil Evans i també amb el compositor i saxofonista Jimmy Giuffré. Un any més tard, i durant sis setmanes, toca amb Thelonious Monk, experiència determinant en la seva carrera. Efectivament formà més tard un quartet que es dedicà exclusivament a l'execució de composicions monkianes.
Es trasllada a Europa, el 1963, on col·labora amb nombrosos músics exponents de la música improvisada europea. Fet destacable són les seves actuacions amb el grup "Música Electrónica Viva" que introdueix a Lacy en un món cultural poc habitual per ell. Investigador musical, el seu art es nodreix d'un marcat gust per a l'estructura. És possible que trobem en les seves improvisacions absència de caliu, però pèl contrari Lacy estructura les seves melodies amb una nitidesa admirable. Explorador i explotador de les mínimes possibilitats que ofereix l'instrument (limitades), ha sabut convertir el saxo soprà en una eina necessària pel jazz i per tot tipus de música. Alhora que el seu art, ple de misteri, ha estat vehicle ideal per aprofundir en el significat de músics com Monk i Ellington, dos dels jazzmen més "misteriosos" de la història del Jazz.
