Bio
Neix a Roma l’any 1958. Gatto és un dels més interessants bateristes i compositors del Jazz europeu actual. Amb una gran capacitat tècnica, refinat i amb una particular sonoritat, ha sabut incorporar la cultura mediterrània al seu instrument i a les seves composicions.
Debuta professionalment el 1975 al 'Trio di Roma' (Danilo Rea al piano - Enzo Pietropaoli al contrabaix). Ha col.laborat amb un gran nombre de músics de Jazz, tots ells de gran nivell, entre els que destaquen Chet Baker, Lester Bowie, Enrico Rava, Art Farmer, Kenny Wheeler, Lee Konitz, Gato Barbieri, Bob Berg, Steve Lacy, Johnny Griffin, George Coleman, Dave Liebman, Phil Woods, James Moody, Maurizio Giammarco, Barney Wilen, Ronnie Cuber, Sal Nistico, Michael Brecker, Tony Scott, Joe Lovano, Massimo Urbani, Curtis Fuller, Kay Winding, Albert Mangelsdorff, Cedar Walton, Tommy Flanagan, Kenny Kirkland, Mal Waldron, Enrico Pieranunzi, Franco D'Andrea, Ben Sidran, John Scofield, John Abercrombie, Didier Lockwood, Bobby Hutcherson, Richard Galliano i un llarg etcètera.
Com a líder, compte fins el moment amb l’enregistrament de vuit àlbums: Notes (feat. M.Brecker); Ask (feat. J.Scofield); Luna, Jungle Three, Improvvisi, L'Avventura, 7#, Sing,sing,sing.
Gatto ha tocat per tot el món amb els seus propis grups i també formant part de grups liderats per solistes de prestigi internacional. Tots els seus grups propis es caracteritzen, a més de per una tècnica de primera classe i una refinada investigació tímbrica, per un gran caliu, típic de la cultura mediterrània. Aquests trets el converteix en un dels més interessants i originals bateristes europeus.
Roberto Gatto ha rebut nombrosos reconeixements a la seva trajectòria. De 1985 a 1987, el seu grup 'Lingomania' aconsegueix la primera posició a la llista 'Top Jazz' que confecciona la revista 'Música Jazz'; el 1988, 1989 i 1990 el seu nom apareix en el número 1 de la llista de bateristes de la revista 'Guitar Club'; el 1992 la revista especialitzada 'Percussioni' l’escull com 'Millor baterista de l’any'.
Debuta professionalment el 1975 al 'Trio di Roma' (Danilo Rea al piano - Enzo Pietropaoli al contrabaix). Ha col.laborat amb un gran nombre de músics de Jazz, tots ells de gran nivell, entre els que destaquen Chet Baker, Lester Bowie, Enrico Rava, Art Farmer, Kenny Wheeler, Lee Konitz, Gato Barbieri, Bob Berg, Steve Lacy, Johnny Griffin, George Coleman, Dave Liebman, Phil Woods, James Moody, Maurizio Giammarco, Barney Wilen, Ronnie Cuber, Sal Nistico, Michael Brecker, Tony Scott, Joe Lovano, Massimo Urbani, Curtis Fuller, Kay Winding, Albert Mangelsdorff, Cedar Walton, Tommy Flanagan, Kenny Kirkland, Mal Waldron, Enrico Pieranunzi, Franco D'Andrea, Ben Sidran, John Scofield, John Abercrombie, Didier Lockwood, Bobby Hutcherson, Richard Galliano i un llarg etcètera.
Com a líder, compte fins el moment amb l’enregistrament de vuit àlbums: Notes (feat. M.Brecker); Ask (feat. J.Scofield); Luna, Jungle Three, Improvvisi, L'Avventura, 7#, Sing,sing,sing.
Gatto ha tocat per tot el món amb els seus propis grups i també formant part de grups liderats per solistes de prestigi internacional. Tots els seus grups propis es caracteritzen, a més de per una tècnica de primera classe i una refinada investigació tímbrica, per un gran caliu, típic de la cultura mediterrània. Aquests trets el converteix en un dels més interessants i originals bateristes europeus.
Roberto Gatto ha rebut nombrosos reconeixements a la seva trajectòria. De 1985 a 1987, el seu grup 'Lingomania' aconsegueix la primera posició a la llista 'Top Jazz' que confecciona la revista 'Música Jazz'; el 1988, 1989 i 1990 el seu nom apareix en el número 1 de la llista de bateristes de la revista 'Guitar Club'; el 1992 la revista especialitzada 'Percussioni' l’escull com 'Millor baterista de l’any'.
La seva activitat jazzística es complementa amb altres camps musicals. Ha enregistrat amb nombrosos artistes de Pop internacional i ha composat bandes sonores amb Maurizio Giammarco, com 'Nudo di donna' de l’actor i director Nino Manfredi, o amb Battista Lena amb qui ha firmat les bandes sonores de varies pel.lícules de la directora Francesca Archibugi, com 'Mignon è partita', 'Verso sera' o 'Il grande cocomero'.
Octubre 2001
Imatges
Image
