Bio
Gary Peacock és el músic essencial del grup, sap adaptar-se fàcilment a totes les situacions, cosa que fa d’ell un músic molt versàtil. Aquesta característica és essencial quan es vol treballar amb músics tan diferents com Bill Evans, Albert Ayler o Keith Jarret. Aquestes camaleòniques contribucions han estat gairebé sempre “tapades” per altres personalitats més fortes.
Peacock, Bley i Motian han entrecreuat freqüentment els seus camins, encara que la seu últim enregistrament conjunt el van fer 30 anys enrera.
El baixista es conegut per la seva habilitat en aportar llibertat melòdica i rítmica a qualsevol conjunt musical. En els 60 el seu treball avantguardista conjuntament amb altres innovadors com Bill Evans, Miles Davis o Archie Sheep, serveixen per a tota una nova generació de músics que no es conformen amb el paper de mantenir el ritme i acompanyament harmònic. El trio permanent de Peacock (amb Keith Jarret i Jack DeJohnette) es convertirà en mundialment famós.
Nascut a Idaho l’any 35, comença a tocar el piano i la percussió amb 13 anys i amb 16 és ja un músic professional. L’any 1954 es trasllada a Alemanya amb l’exercit i toca en la banda militar de la companyia, serà aquí on descobreix el seu veritable instrument tot tocant en clubs i realitzant gires.
En 1958 torna a L.A. i enregistra amb Dexter Gordon i Ravi Shankar entre d’altres. L’any 61 es trasllada a N.Y. on al cap de poc temps toca Amb Archie Sheep i Gill Evans per acabar tocant amb tot un reguitzell d’importants músics del moment (Evans, Davis...)
A finals dels 60 es trasllada al Japó, on hi viurà durant alguns anys, i estudiarà medicina i filosofia oriental. Després, altre cop a EE.UU., estudiarà Microbiologia a la Universitat de Seattle, i al cap d’uns anys s’uneix al professorat del Cornish Institute de Seattle on desenvolupa un programa sobre la teoria i harmonia de la música.
El reconeixement mundial de Peacock comença a finals dels anys 70. S’associa de forma estable amb Keith Jarret i Jack DeJohnette, i fitxen pel segell discogràfic alemany ECM Records. Els enregistraments s’inicien amb les sessions d’estudi el gener de 1983 a N.Y.. També enregistraran els concerts realitzats entre 1985 i 1990 a les ciutats de Paris, Munic, Colònia, Oslo i New York, sempre amb el segell ECM Records.
En 1995 es publica un estoig de 6 CD’s, “Keith Jarret at de Blue Note” que recull les actuacions del grup en el Blue Note de N.Y. el juny del 94. El disc és considerat el millor de l’any 96 per la Downbeat Critics Poll.
En els últims 14 anys el trio ha estat distingit amb nombrosos premis internacionals. Ortodoxes del jazz, músics i crítics estan d’acord en considerar aquesta com a una de les millors formacions de la història contemporània del jazz.
Des de 1980, Peacock també enregistra i toca amb Chick Corea, Joe Henderson, Paul Bley o Joe Lovano. En els últims anys Peacock ha estat viatjant intensament a duo amb Ralph Towner.
Peacock, Bley i Motian han entrecreuat freqüentment els seus camins, encara que la seu últim enregistrament conjunt el van fer 30 anys enrera.
El baixista es conegut per la seva habilitat en aportar llibertat melòdica i rítmica a qualsevol conjunt musical. En els 60 el seu treball avantguardista conjuntament amb altres innovadors com Bill Evans, Miles Davis o Archie Sheep, serveixen per a tota una nova generació de músics que no es conformen amb el paper de mantenir el ritme i acompanyament harmònic. El trio permanent de Peacock (amb Keith Jarret i Jack DeJohnette) es convertirà en mundialment famós.
Nascut a Idaho l’any 35, comença a tocar el piano i la percussió amb 13 anys i amb 16 és ja un músic professional. L’any 1954 es trasllada a Alemanya amb l’exercit i toca en la banda militar de la companyia, serà aquí on descobreix el seu veritable instrument tot tocant en clubs i realitzant gires.
En 1958 torna a L.A. i enregistra amb Dexter Gordon i Ravi Shankar entre d’altres. L’any 61 es trasllada a N.Y. on al cap de poc temps toca Amb Archie Sheep i Gill Evans per acabar tocant amb tot un reguitzell d’importants músics del moment (Evans, Davis...)
A finals dels 60 es trasllada al Japó, on hi viurà durant alguns anys, i estudiarà medicina i filosofia oriental. Després, altre cop a EE.UU., estudiarà Microbiologia a la Universitat de Seattle, i al cap d’uns anys s’uneix al professorat del Cornish Institute de Seattle on desenvolupa un programa sobre la teoria i harmonia de la música.
El reconeixement mundial de Peacock comença a finals dels anys 70. S’associa de forma estable amb Keith Jarret i Jack DeJohnette, i fitxen pel segell discogràfic alemany ECM Records. Els enregistraments s’inicien amb les sessions d’estudi el gener de 1983 a N.Y.. També enregistraran els concerts realitzats entre 1985 i 1990 a les ciutats de Paris, Munic, Colònia, Oslo i New York, sempre amb el segell ECM Records.
En 1995 es publica un estoig de 6 CD’s, “Keith Jarret at de Blue Note” que recull les actuacions del grup en el Blue Note de N.Y. el juny del 94. El disc és considerat el millor de l’any 96 per la Downbeat Critics Poll.
En els últims 14 anys el trio ha estat distingit amb nombrosos premis internacionals. Ortodoxes del jazz, músics i crítics estan d’acord en considerar aquesta com a una de les millors formacions de la història contemporània del jazz.
Des de 1980, Peacock també enregistra i toca amb Chick Corea, Joe Henderson, Paul Bley o Joe Lovano. En els últims anys Peacock ha estat viatjant intensament a duo amb Ralph Towner.
Febrer’99