Bio
Pianista, compositor, arranjador, productor i pedagog, aquestes són les diferents facetes que Erik Deutsch ha mostrat pel món. Intens creador i talentos músic, te l’habitilitat de aconseguir exhibir admirablement el seu so en diverses sel.leccions musicals.
Després d’una dècada a Colorado, Erik resideix actualment a Brooklyn, Nova York. Els seus projectes inclouen avui Erik Deutsch Band, Norah Jones, Ellery Eskelin/Allison Miller/E.D. Trio, Trevor Dunn's Madlove, Ben Allison Band, Jim Campilongo and Highspace, Erin McKeown Band, Kristina Train, A Big Yes and a Small No, Ron Miles Band, Sonya Vallet and Los Profugos Galacticos, Jessica Lurie Ensemble, David Soler Denga Project.
Erik ha tingut l’honor de ser el teclista a la banda de Charlie Hunter. Durant els seus tres anys de compromis, el trio ha viatjat als punts més allunyats del planeta. Concerts a Rusia, Turquia, Grècia, Marroc i Mèxic han aconseguit grans èxits. El 2007 el trio editava ‘Mistico’ (Concord/Fantasy) i ‘Baboon Strength’ (Spire Artists), el setembre de 2008.
The Erik Deutsch Band ha enregistrat un nou àlbum titulat ‘Hush Money’ el novembre de 2009. Un treball que compte amb instrumentistes com Mike McGinnis, Sara Schoenbeck, Jonathan Goldberger, Jonti Siman, Marc Dalio, o convidats especials com el trompetista Eric Biondo i el baritonista Barry Saunders.
Els músics han fet una incorsió dins el cinematogràfic regne de les composicions de Deutsch: sintetitzadors, metalls somiadors dins el so pysicodelic i rock de les seves cnaçons. ‘Hush Money’ pot definir-se com un amalgama de totes les seves influències musicals.
El teclista nord-americà enregistrava ‘Fingerprint’ amb Ron Miles, Jenny Scheinman, Allison Miller, Todd Sickafoose, Ross Martin i Janet Feder, amb nou noves composicions originals. L’àlbum s’editava el 2007 per Sterling Circle Records.
El grup County Road X, format el 2001, interpreta música cinematogràfica americana. Imaginem-nos a Stanley Kubrick/Sergio Leone amb un tema del Miles elèctric.
Triangle, a piano trio interpreta Art Lande amb bateria, és un altre dels projectes consolidats d’Erik. El grup i el seu expansiu repertori explora ritmes i harmonies contemporanies. The history…
A la seva arribada a la universitat de Colorado l’any 1995, Erik va començar a estudiar amb els pianistes Art Lande, Greg Dyes i Robert Spillman. No va passar massa temps que va crear Fat Mama amb alguns músics de Nova York Joe Russo (bateria), Jonathan Goldberger (guitarra), Kevin Kendrick (vibràfon), i Jonti Siman (baixista). Després de llicenciarse CU en piano, Erik va tocar amb Art Lande, Ron Miles, Devotchka, Liza, The Motet, i Casey Collins entre d’altres. Erik també ha tingut el plaer de treballar amb James Blood Ulmer, Scott Amendola, Andy Hess, Eric Krasno, Steven Bernstein, Curtis Fowlkes, Will Bernard, the Campbell Bros, Bobby Previte, Nels Cline, Skerik, Ben Perowsky, Lonnie Plaxico, and Jim Black.
Erik Deutsch va nèixer a Washington D.C. el 1976. Quan la seva família es va traslladar a Nashville el 1982, Erik va començar els estudis Suzuki piano a la Vanderbilt University. Retorna a l’àrea de Washington D.C. el 1987, i descobreix les jam sessions del The One Step Down, Twins, i la HR57. El pianista George Colligan va ser una inspiració durant aquest període.
Maig 2010
Després d’una dècada a Colorado, Erik resideix actualment a Brooklyn, Nova York. Els seus projectes inclouen avui Erik Deutsch Band, Norah Jones, Ellery Eskelin/Allison Miller/E.D. Trio, Trevor Dunn's Madlove, Ben Allison Band, Jim Campilongo and Highspace, Erin McKeown Band, Kristina Train, A Big Yes and a Small No, Ron Miles Band, Sonya Vallet and Los Profugos Galacticos, Jessica Lurie Ensemble, David Soler Denga Project.
Erik ha tingut l’honor de ser el teclista a la banda de Charlie Hunter. Durant els seus tres anys de compromis, el trio ha viatjat als punts més allunyats del planeta. Concerts a Rusia, Turquia, Grècia, Marroc i Mèxic han aconseguit grans èxits. El 2007 el trio editava ‘Mistico’ (Concord/Fantasy) i ‘Baboon Strength’ (Spire Artists), el setembre de 2008.
The Erik Deutsch Band ha enregistrat un nou àlbum titulat ‘Hush Money’ el novembre de 2009. Un treball que compte amb instrumentistes com Mike McGinnis, Sara Schoenbeck, Jonathan Goldberger, Jonti Siman, Marc Dalio, o convidats especials com el trompetista Eric Biondo i el baritonista Barry Saunders.
Els músics han fet una incorsió dins el cinematogràfic regne de les composicions de Deutsch: sintetitzadors, metalls somiadors dins el so pysicodelic i rock de les seves cnaçons. ‘Hush Money’ pot definir-se com un amalgama de totes les seves influències musicals.
El teclista nord-americà enregistrava ‘Fingerprint’ amb Ron Miles, Jenny Scheinman, Allison Miller, Todd Sickafoose, Ross Martin i Janet Feder, amb nou noves composicions originals. L’àlbum s’editava el 2007 per Sterling Circle Records.
El grup County Road X, format el 2001, interpreta música cinematogràfica americana. Imaginem-nos a Stanley Kubrick/Sergio Leone amb un tema del Miles elèctric.
Triangle, a piano trio interpreta Art Lande amb bateria, és un altre dels projectes consolidats d’Erik. El grup i el seu expansiu repertori explora ritmes i harmonies contemporanies. The history…
A la seva arribada a la universitat de Colorado l’any 1995, Erik va començar a estudiar amb els pianistes Art Lande, Greg Dyes i Robert Spillman. No va passar massa temps que va crear Fat Mama amb alguns músics de Nova York Joe Russo (bateria), Jonathan Goldberger (guitarra), Kevin Kendrick (vibràfon), i Jonti Siman (baixista). Després de llicenciarse CU en piano, Erik va tocar amb Art Lande, Ron Miles, Devotchka, Liza, The Motet, i Casey Collins entre d’altres. Erik també ha tingut el plaer de treballar amb James Blood Ulmer, Scott Amendola, Andy Hess, Eric Krasno, Steven Bernstein, Curtis Fowlkes, Will Bernard, the Campbell Bros, Bobby Previte, Nels Cline, Skerik, Ben Perowsky, Lonnie Plaxico, and Jim Black.
Erik Deutsch va nèixer a Washington D.C. el 1976. Quan la seva família es va traslladar a Nashville el 1982, Erik va començar els estudis Suzuki piano a la Vanderbilt University. Retorna a l’àrea de Washington D.C. el 1987, i descobreix les jam sessions del The One Step Down, Twins, i la HR57. El pianista George Colligan va ser una inspiració durant aquest període.
Maig 2010
Imatges
Image
