Bio
Emilio Solla va néixer a Mendoza, Argentina, el 29 d'octubre de 1962. Va començar el seus estudis de piano als 8 anys al Conservatori Nacional de Música de Buenos Aires. Paralel·lament, va cursar estudis de piano, armonia, contrapunt, composició, improvisació i programació de sintetitzadors amb alguns dels més prestigiosos professors del seu país, com Susana Kasakoff, Manolo Juárez o Gabriel Senanes. També va assistir a un curs de música contemporània amb l'Ensamble Modern d'Alemanya i a master-classes d'improvisació amb Lyle Mays, Kenny Barron y Michel Petrucciani. A New York va prendre classes d'improvisació amb Warren Bernhardt. Més tard es va traslladar a Espanya, on va continuar els seus estudis de direcció d'orquestra amb Miquel Ortega i de composició amb Gabriel Brncic.
Entre 1983 i 1994 va participar activament en l'escena de les noves músiques argentines amb formacions com 'Apertura', 'Quinteto El Quartetazo' i 'Emilio Solla y el 5 de Copas', ocupant un lloc cada cop més rellevant com a compositor d'una música que podriem definir com una fusió de les tendències modernes del tango i del folklore argentí amb elements del jazz i de la música de cambra contemporània. Amb aquests grups va enregistrar 2 discs amb el segell Melopea i va actuar a clubs de jazz, teatres, programes de ràdio i TV a Buenos Aires i a la resta del país, així com en el Festival Internacional Mardel Jazz 84 i 85, cosa que li va merèixer excel·lents crítiques de la premsa especialitzada i de músics com Astor Piazzolla i Lyle Mays. També va obtenir nombrosos premis, entre els quals destaca el de 'Mejor Grupo Música Popular de Cámara', otorgat per 'Juventudes Musicales de la Argentina' el 1986 i el 'Primer Premio de Composición' a la 'II Bienal de Arte Joven de Buenos Aires', l'any 1991.
Els anys següents va participar amb nombroses formacions, així com també va tocar i enregistrar com a pianista, arreglista i, de vegades, director musical de cantants de diversos estils en les seves actuacions per l'Argentina i altres països sud-americans.
L'any 1994 inicia 'Emilio Solla y Afines', i un any després viatja per primr cop a Europa, passant per Barcelona, Madrid, París i Copenhague. El segell espanyol PDI edita el seu primer CD, 'Apertura y Afines', que reuneix el millor d'aquestes dues formacions.
A partir de 1996 trasllada la seva residència a Barcelona i comença a tocar al circuit espanyol. Viatja també a Escòcia, Japó i Canadà. El 1998 enregistra 'Folcolores' per a inaugurar la sèrie World Jazz del prestigiós segell Fresh Sound.
El 1999, al Festival de Jazz de Barcelona, estrena 'Suite Piazzollana', dirigint la formació 'Emilio Solla y La Orquestable'. Aquesta obra es va enregistrar el juny de 2001 per a Fresh Sound, en una producció internacional que inclou el contrabaixista Omer Avital (Israel), el saxofonista Chris Cheek (USA) i el batería Jorge Rossy (Espanya).
La seva ecléctica formació acadèmica i les seves influències musicals li han permès de moure's en ambients musicals diversos, des de l'Scottish Chamber Orchestra, amb la qual va actuar com a pianista convidat al Festival Internacional d'Edimburg de 1997, fins a la direcció del West Side Story, de L. Bernstein, a Barcelona i a Madrid, passant per una gira pel Brasil amb el cantant de tango Jorge Sobral o pel Japó amb el quenista Jorge Cumbo, així com per més de 300 representacions de 'Buenos Aires Me Mata' a l'Argentina, Xile i Espanya a duo amb la cantant i actriu Cecilia Rossetto, espectacle que va rebre, entre altres, el Premi Especial de la Crítica de Barcelona al Festival Grec 1995.
Entre 1983 i 1994 va participar activament en l'escena de les noves músiques argentines amb formacions com 'Apertura', 'Quinteto El Quartetazo' i 'Emilio Solla y el 5 de Copas', ocupant un lloc cada cop més rellevant com a compositor d'una música que podriem definir com una fusió de les tendències modernes del tango i del folklore argentí amb elements del jazz i de la música de cambra contemporània. Amb aquests grups va enregistrar 2 discs amb el segell Melopea i va actuar a clubs de jazz, teatres, programes de ràdio i TV a Buenos Aires i a la resta del país, així com en el Festival Internacional Mardel Jazz 84 i 85, cosa que li va merèixer excel·lents crítiques de la premsa especialitzada i de músics com Astor Piazzolla i Lyle Mays. També va obtenir nombrosos premis, entre els quals destaca el de 'Mejor Grupo Música Popular de Cámara', otorgat per 'Juventudes Musicales de la Argentina' el 1986 i el 'Primer Premio de Composición' a la 'II Bienal de Arte Joven de Buenos Aires', l'any 1991.
Els anys següents va participar amb nombroses formacions, així com també va tocar i enregistrar com a pianista, arreglista i, de vegades, director musical de cantants de diversos estils en les seves actuacions per l'Argentina i altres països sud-americans.
L'any 1994 inicia 'Emilio Solla y Afines', i un any després viatja per primr cop a Europa, passant per Barcelona, Madrid, París i Copenhague. El segell espanyol PDI edita el seu primer CD, 'Apertura y Afines', que reuneix el millor d'aquestes dues formacions.
A partir de 1996 trasllada la seva residència a Barcelona i comença a tocar al circuit espanyol. Viatja també a Escòcia, Japó i Canadà. El 1998 enregistra 'Folcolores' per a inaugurar la sèrie World Jazz del prestigiós segell Fresh Sound.
El 1999, al Festival de Jazz de Barcelona, estrena 'Suite Piazzollana', dirigint la formació 'Emilio Solla y La Orquestable'. Aquesta obra es va enregistrar el juny de 2001 per a Fresh Sound, en una producció internacional que inclou el contrabaixista Omer Avital (Israel), el saxofonista Chris Cheek (USA) i el batería Jorge Rossy (Espanya).
La seva ecléctica formació acadèmica i les seves influències musicals li han permès de moure's en ambients musicals diversos, des de l'Scottish Chamber Orchestra, amb la qual va actuar com a pianista convidat al Festival Internacional d'Edimburg de 1997, fins a la direcció del West Side Story, de L. Bernstein, a Barcelona i a Madrid, passant per una gira pel Brasil amb el cantant de tango Jorge Sobral o pel Japó amb el quenista Jorge Cumbo, així com per més de 300 representacions de 'Buenos Aires Me Mata' a l'Argentina, Xile i Espanya a duo amb la cantant i actriu Cecilia Rossetto, espectacle que va rebre, entre altres, el Premi Especial de la Crítica de Barcelona al Festival Grec 1995.
Setembre 2003
Imatges
Image
