Bio
Originari de Hato Rey, Puerto Rico, és el saxofonista jove (1968) de més renom a Estats Units. Al 1991, abans de fer els 23 anys, Dizzy Gillespie el convidà a integrar-se a la United Nations Orchestra, il.lustre grup que convocava als millors músics de jazz dels cinc continents; i tot i que Sánchez era el més jove de la orquestra, en el seu currículum ja apareixien participacions amb Miriam Makeba, Paquito D'Rivera, Hilton Ruiz, Eddie Palmieri, Claudio Roditi, Larry Ridley Jazz Legacy i posteriorment amb el propi Gillespie, però en grups més reduits, como el seu sextet.
Després de la retirada dels escenarios de Dizzy al 1992, David Sánchez tocà amb pesos pesats del jazz com Kenny Barron, Charlie Haden, Roy Haynes, Elvin Jones, Steve Turre, Gonzalo Rubalcaba i McCoy Tyner. Amb alguns d'aquests músics segueix col.laborant en l'actualitat, alternant amb els seus projectes com a líder (l'aclamat disc 'Nocturne', de Charlie Haden, constitueix una de les seves més memorables aparicions recents).
A més d'haver estat seleccionat per Slide Hampton per a tocar amb la orquestea The Jazzmasters al 1992, al 93 Sánchez firma amb Sony Music per enregistrar amb el seu propi grup. Fins ara compte amb cinc CDs, en els que han col.laborat noms il.lustres com Danilo Perez. Al seu debut com a líder a Columbia, The Departure, van seguir Sketches of Dreams (1995) i Street Scenes (1996). Els seus discs Obsesión (produït per Brandford Marsalis al 1999) i Melaza (2000) foren nominats pels premis Grammy en la categoria de Millor Disc de Jazz Llatí. Al 2001 s'edita el seu disc Travesías, que suposa el retrobament amb el saxo alt Miguel Zenón, qui també composà alguns dels temes originals del disc.
En paraules del propi David Sánchez, el seu nou sextet representa el mitjà d'expressió més adecuat (fins el moment) al temperament musical del líder. En el seu estil es fonen influències tan dispars com John Coltrane, Sonny Rollins o Dexter Gordon, el hard bop amb elements de les avantguardes dels seixanta. Una de les coses que més crida l'atenció de la música de David Sánchez és el seu allunyament dels clixés de l'anomenat 'jazz llatí', buscant sempre solucions harmòniques i rítmiques originals i despenjant-se, de tan en tan, amb homenatges tan impredictibles com la versió del Prince of Darkness de Wayne Shorter que apareixia a Travesías. En aquest treball es rodeja de músics tan importants com el pianista Edsel Gómez (¿Recorden la seva imaginativa participació a You Are 6 de Don Byron?) i el baterista Adam Cruz (Danilo Pérez trio).
Després de la retirada dels escenarios de Dizzy al 1992, David Sánchez tocà amb pesos pesats del jazz com Kenny Barron, Charlie Haden, Roy Haynes, Elvin Jones, Steve Turre, Gonzalo Rubalcaba i McCoy Tyner. Amb alguns d'aquests músics segueix col.laborant en l'actualitat, alternant amb els seus projectes com a líder (l'aclamat disc 'Nocturne', de Charlie Haden, constitueix una de les seves més memorables aparicions recents).
A més d'haver estat seleccionat per Slide Hampton per a tocar amb la orquestea The Jazzmasters al 1992, al 93 Sánchez firma amb Sony Music per enregistrar amb el seu propi grup. Fins ara compte amb cinc CDs, en els que han col.laborat noms il.lustres com Danilo Perez. Al seu debut com a líder a Columbia, The Departure, van seguir Sketches of Dreams (1995) i Street Scenes (1996). Els seus discs Obsesión (produït per Brandford Marsalis al 1999) i Melaza (2000) foren nominats pels premis Grammy en la categoria de Millor Disc de Jazz Llatí. Al 2001 s'edita el seu disc Travesías, que suposa el retrobament amb el saxo alt Miguel Zenón, qui també composà alguns dels temes originals del disc.
En paraules del propi David Sánchez, el seu nou sextet representa el mitjà d'expressió més adecuat (fins el moment) al temperament musical del líder. En el seu estil es fonen influències tan dispars com John Coltrane, Sonny Rollins o Dexter Gordon, el hard bop amb elements de les avantguardes dels seixanta. Una de les coses que més crida l'atenció de la música de David Sánchez és el seu allunyament dels clixés de l'anomenat 'jazz llatí', buscant sempre solucions harmòniques i rítmiques originals i despenjant-se, de tan en tan, amb homenatges tan impredictibles com la versió del Prince of Darkness de Wayne Shorter que apareixia a Travesías. En aquest treball es rodeja de músics tan importants com el pianista Edsel Gómez (¿Recorden la seva imaginativa participació a You Are 6 de Don Byron?) i el baterista Adam Cruz (Danilo Pérez trio).
Abril 2005
Imatges
Image
