David Murray és un dels músics de la segona onada del 'free', aquella que als anys 70 va decidir que calia, no només continuar en la experimentació més avantguardista, sinó revisar les arrels de la música negra nord-americana, l'anomenada 'Great Black Music'. Murray és un dels principals saxofonistes tenors dels últims 30 anys, amb una discografia que sobrepassa els 130 títols, a 84 de les quals apareix com a líder o co-líder. Tant des del punt de vista rítmic com harmònic, les propostes de Murray són trencadores, amb frases fora de temps, plenes de disonàncies. El músic combina el seu 'hard swing' amb un so excepcional i idees melòdiques originals. El seu apropament inconvencional és el que ha forjat la seva reputació de músic arriscat.
Murray va néixer el 1955 a Berkeley i va ser introduït al món de la música per la seva mare, pianista d'església. Va començar a tocar el saxo tenor quan tenia només 9 anys. El 1975 va traslladar-se a Nova York, on Cecil Taylor i Dewey Redman el van encoratjar per tal que es dediqués al jazz. Allà, va començar a relacionar-se amb Sunny Murray, Tony Braxton, Oliver Lake i Don Cherry. A més, dins la formació de Ted Daniels, Energy, va coincidir amb Hamiett Bluiett, Lester Bowie i Frank Lowe. El 1976, després de la seva primera gira mundial, Murray va crear una de les formacions mítiques dins el món del jazz, el World Saxophone Quartet, amb Oliver Lake, Hamiett Bluiett i Julius Hemphill. A partir d'aquest moment, Murray va entrar en una dinàmica creativa molt intensa, formant part de bandes i de grabacions molt diverses, fet que li va permetre treballar amb Jerry Garcia, Max Roach, Randy Weston i Elvin Jones, per exemple. El 1978, Murray fundà el seu propi quartet, més tard octet i, finalment quintet, i es consagra a les seves pròpies creacions. És llavors quan començà a indagar en les arrels del jazz, arribant fins els sons africans i la música criolla del Carib.
Febrer 2003



