Preu Web i Taquilla 25 € - Socis 17.50 €
Roberto Fonseca està fent la música que sempre ha volgut fer i ara tenim el privilegi de poder escoltar-la, per primera vegada, a la Nova Jazz Cava en el marc del 30 aniversari de la sala.
Pianista, vocalista, multiinstrumentista, compositor, productor i director de banda cubà. Nascut i radicat a l'Havana, ha publicat nou àlbums en solitari, ha col.laborat en diferents gèneres, ha estat nominat a un premi Grammy i ha girat diverses vegades pel món. En el camí ha aconseguit l'objectiu amb què va començar la seva carrera professional a principis dels anys noranta: “Allà on sigui la gent, vull que escoltin la meva música i diguin: Aquest és Roberto Fonseca”. En definitiva les profundes arrels afrocubanes de Fonseca sustenten un so que construeix ponts entre l'antic i el modern fent que la música cubana, tota la seva música, avancin.
Nascut a l'Havana l'any 1975, fill d'un pare bateria i mare ballarina i cantant, Fonseca va començar a tocar la bateria als quatre anys i el piano als vuit. Els seus gustos van ser sempre eclèctics: el rock dur, jazz americà, funk i soul. Música feta a Àfrica i Brasil. Música clàssica, reggaeton, electrònica, hip-hop...
Fonseca tenia 15 anys quan va debutar en solitari en directe al Festival de Jazz Plaza de l'Havana. Es va graduar a l'Institut Superior del Arte i es va incorporar al guardonat equip de jazz Temperamento, els seus col.laboradors durant 15 anys.
Al debut en solitari de Fonseca el 1999, Tiene Que Ver, el seguirien No Limit: AfroCuban Jazz del 2000 i Elengó (2001). Va compondre la banda sonora de Black, una pel·lícula del director francès P. Maraval, i va produir un àlbum per a l'acte de hip-hop Obsesión. Fonseca va tenir protagonisme internacional quan va substituir Ruben Gonzalez (1919 – 2003) com a pianista al Buena Vista Social Club®, després va fer una gira amb el cantant Ibrahim Ferrer (1927 – 2005) i després amb la diva perenne Omara Portuondo.
Després de coproduir i tocar en Mi Sueño: A Bolero Songbook (2006) de Ferrer publicat pòstumament, Fonseca va llançar el seu àlbum en solitari de jazz-roots Zamazu del 2007, un treball emblemàtic amb 20 col.laboradors convidats. Akokan del 2009 va comptar amb la vocalista de Cap Verd Maya Andrade i el guitarrista nord-americà Raul Midon. Live in Marciac del 2010 es va gravar a la ciutat homònima del festival al sud-oest de França.
Diversos creadors es van fixar en ell, l'emblemàtic dissenyador francès Agnes B va començar a vestir Fonseca l’any 2006 amb vestits i els seus barrets Byblos de cuir característics. L'empresari britànic Gilles Peterson li va demanar que organitzés i coproduís el innovador projecte Havana Cultura del 2010, i la música de Fonseca ha sonat a diverses campanyes publicitàries de luxe.
El 2012 va arribar la seva obra mestra nominada als Grammy Yo, un àlbum turbo amb l'ajuda de 15 músics de Cuba, els EUA i l'Àfrica. Entre ells, la cantautora i guitarrista maliana Fatoumata Diawara, amb qui Fonseca va iniciar una aclamada col.laboració en directe que va donar lloc a At Home del 2015, també enregistrat en directe al festival Jazz in Marciac.
L'ABUC de 2016 va explicar la història del passat, el present i el futur de la música cubana amb un repartiment extens de més de 30 convidats, i es va estrenar el mateix any que Fonseca es va convertir en director artístic del Festival Inaugural de Jazz Plaza a Santiago de Cuba.
Les aparicions en directe de Fonseca han anat des de les sales de concerts més prestigioses del món fins a la seva residència dues vegades per setmana al club de jazz de l'Havana Zorro y el Cuervo (Fox and the Crow). Allà Fonseca i el seu trio –el bateria Raúl Herrera i el contrabaixista Yandy Martínez Rodríguez– desenvolupen i exploren noves composicions, donant forma a bona part del nou àlbum Yesun de Fonseca.
Estrenat a Wagram el 18 d'octubre de 2019, Yesun compta amb convidats com el saxofonista guanyador d'un Grammy Joe Lovano, el lloat trompetista franco-libanès Ibrahim Maalouf i el raper cubà estrella en ascens Danay Suarez, juntament amb teclats retro-moderns, ritmes electrònics i ritmes afrocubans. Després d'haver demostrat ser excepcional durant molt de temps, el juny de 2019 va rebre la distingida Ordre des Arts Letters del Ministeri de Cultura francès.