Solapas principales

Últims concerts

James Carter

Va cridar l'atenció nacional en fer una gira amb el grup de Wynton Marsalis, quan només tenia 17 anys. La trajectòria de Carter inclou actuacions ocasionals amb Lester Bowie, Julius Hemphill, Frank Lowe, la banda de Charles Mingus i l'Orquestra de Jazz del Lincoln Center, entre d'altres. 'La meva fita era poder donar a conèixer algun dels meus propis originals, donar nova vida a algunes cançons poc conegudes i enfrontar-me al repte d'interpretar alguns estàndards familiars sota una nova llum' diu Carter.
Carter va viatjar per Europa i va aparèixer a Escandinavia amb Marcus Belgrave i Harold McKimmy a la formació Blue Lake Monster. Mentre encara era estudiant a la High School, Carter va ser cridat per a una audició amb a Wynton Marsalis, la qual va donar com a resultat esporàdiques actuacions amb la banda de Marsalis, apareixent amb les Simfòniques de New Orleans i Chicago. 'Té un talent excepcional i podria convertir-se en un artista de primera classe' va dir Marsalis a la revista People.
Uns mesos després de la seva graduació, Carter va causar sensació al Festival de Montreaux/Detroit, tocant cada nit amb la banda RAPA House i actuant amb la New Breed Behop Society. Poc després, es va traslladar a Nova York per treballar amb Lester Bowie. Mentre actuava amb Bowie a Nova York, Carter va conèixer a Frank Lowe, amb qui va començar a treballar el 1989 i a Julius Hemphill, qui va promoure la participació de Carter a l'obra de Hemphill un musical multi-media titulat 'Long Tongues' que va ser estrenada a Washington D.C. Aquell any, Carter també va estar amb la New York Organ Ensemble.
A principis de 1990 Carter va treballar de nou amb Hemphill, aquesta vegada amb col.laboració amb la Bill T. Jones Companyia de Dansa. Poc després Carter va debutar amb el seu trio, amb el baix Jaribu Shahid i el bateria Toni Tabbal, al Morris Festival a Alemanya, 'Jo vaig créixer tocant amb Jaribu i Tani a Detroit' diu Carter. El trio de Carter va ser cridat per quatre 'encores', els més sol.licitats que qualsevol altre grup al Festival.
Més tard Carter va treballar en diversos projectes amb Bowie, Lowe i Menphill. Arrel del seu treball amb Bowie, Carter va ser sol.licitat per DIW per enregistrar com a líder. Carter va cridar a Shahid i Tabbal i també al pianista Craig Taborn.
Després de treure aquest l'àlbum, Carter ha estat ocupat amb la seva pròpia banda així com la New York Organ Ensemble i la Lincoln Center Jazz Orquestra, on es va trobar novament amb Wynton Marsalis.
No essent una persona per estar parada per molt temps, Carter i el seu quartet van editar un altre àlbum 'Jurassic Classics', amb composicions de predecessors com Billy Trayhornm, Thelonius Monk, John Coltrane, Clifford Brown i Sonny Rollins.
El seu darrer treball 'Chasin’The Gypsy' és un homenatge al gran guitarrista 'manouche', Django Reinhard i al seu Hot Club de França. Tot però, tamisat per l’atípica visió d’en Carter, una readaptació i revisió dels clàssics perquè el Jazz segueixi evolucionant. No en va, el disc ha estat un gran èxit de vendes i crítica.