Primary tabs

Uri Caine

Uri Caine començà a estudiar piano a la seva ciutat natat, Filadelfia, amb Bernard Peiffer. Va tocar en grups liderats per Philly Joe Jones, Hank Mobley, Johnny Coles, Mickey Roker, Odean Pope, Jymmie Merritt i Grover Washington. Fou alumne de la Universidad de Pennsylvania i estudià composició musical amb George Rochberg i George Crumb. Encara a l’escola, va tocar amb molts dels músics convidats que actuaven a Filadelfia, entre els que es trobaven Freddie Hubbard, Joe Henderson, Benny Golson, Phil Woods, Donald Byrd, J.J.Johnson, Stanley Turrentine i Lester Bowie.
Des de la seva arribada a Nova York, Caine ha publicat tretze àlbums com a líder. Els seus dos primers treballs, ‘Sphere Music’(JMT/Polygram, 1993) i ‘Toys’ (1995) rendien tribut als grans pianistes de jazz Thelonious Monk i Herbie Hancock. El seu tercer cd ‘Urlicht/Primal Light’(1996), que inaugurà la seva relació amb el segell europeo Winter&Winter, presentava arranjaments de la música de Gustav Mahler i va guanyar el premi internacional ‘Composer’s Hut’ com el millor Cd de Mahler de 1997. A ‘Wagner in Venezia’(Winter & Winter, 1997) Caine feia arranjaments de la música de Richard Wagner per a un petit grup que va tocar en directe al Café Quadri de la Plaça de San Marcos de Venecia. El seu següent disc, ‘Blue Wail’, de 1998, incloïa composicions originals per a un trio de jazz i presentava a Ralph Peterson (bateria) i James Genus (baix). Aquest mateix any, mentre estava de gira, Uri Caine enregistrava ‘Gustav Mahler in Toblach’ en directe en el Gustav Mahler Festival de Toblach/Dobaccio, Itàlia. Al 1999 publicava ‘The Sidewalks of New York’, un tribut al primer Tin Pan Alley. Al 2000 Caine realitzava ‘Love Fugue’, una versió del cicle de cançons ‘Dichterliebe’ de Schumann i una nova versió de ‘The Goldberg Variations’ de Bach.
Caine també ha composat un ballet pel Vienna Volksoper que s’estrenà al juny de 2000. El Pennsylvania Ballet presentava la seva versió de les ‘Goldberg Variations’, coreografiades per Val Caniparoli, al 2001. A més ha composat una nova versió de les ‘Diabelli Variations’ pel Concerto Köln Chamber Orchestra estrenada en el Kempen Festival de 2001 i ha enregistrat un nou projecte de peces de Mahler i un projecte de trio de jazz amb Drew Gress i Ben Perowski.

En els darrers anys Caine ha treballat en grups liderats per Don Byron, Dave Douglas, Terry Gibbs i Buddy DeFranco, Clark Terry, Rashid Ali, Arto Lindsay, Sam Rivers i Barry Altschul, The Woody Herman Band, Annie Ross, The Enja Band, Global Theory i els Masters Musicians de Jajouka.
Ha rebut beques del Pennsylvania Council on the Arts i del National Endowment for the Arts. Ha actuat en nombrosos festivals de jazz com el What is Jazz? Festival (Nova York), el North Sea Jazz Festival (La Haya), el Montreal Jazz Festival, Jazz Across the Borders (Berlin), el Texaco Jazz Festival de Nova York, els festivals de Jazz de Donosti i Vitoria o el Newport Jazz Festival; al igual que en certamens de música clàssica com els festivals de Salzburg, Holanda, Israel, l’Ópera de Munich, el IRCAM i altres.

Al 2001 Caine publicava tres nous àlbums: ‘Solitaire’, per a piano solo; ‘Rio’, enregistrat en directe a Rio de Janeiro amb diversos músics, i ‘Bedrock3’, un trio que presenta piano elèctric i als músics Zach Danzinger, bateria que combina una furiosa força amb una gran precisió, i Tim Lefebvre, baixista i responsable dels efectes vocals, en una mescla de funk-amb-fusió.
Drum ‘n’bass, sons electrònics, funk, ritme i música improvisada són els elements clau d’aquest grup. Els tres músics composen i improvisen en cançons, sons i ritmes de vibració totalment lliure. Sentit de l’humor mesclat amb tecnologia punta, revisió d’estils del jazz elèctric amb les darreres tendències en música electrònica.

Abril 2003